Pere Fuset pronuncia el pregó de la Setmana Santa Marinera de València

Centenars de feligresos han abarrotat l'Església de la Mare de Déu dels Àngels per a presenciar el pregó anunciador de la Setmana Santa Marinera. Un acte molt esperat ja que dóna el tret d'eixida a la segona festa més important de València i la principal de la zona marítima de la ciutat.

A més ha sigut pronunciat pel regidor de Cultura Festiva en l'Ajuntament de València i portaveu municipal de Compromís, Pere Fuset, el qual ha agraït l'oportunitat d'anunciar una festa "valenciana, mediterrània i marinera" que dóna testimoni públic, "en la vora del mar, de la que segons els evangelis suposa la passió, mort i Resurreción de Jesús de Natzaret".

En el seu discurs, Fuset ha destacat la importància de les festes i la cultura en els barris de la ciutat com un "element cohesionador" de les seues gents: "Devoció. Tradició. Sentiment. Cornetes i Tambors. Silenci. Cobertors en els balcons. Casas obertes. Portes obertes. Flors i plantes. I cadires al carrer. Gent dalt i gent baix. Oració i reflexió. Titaina i abaetxo. Uns iaios mirant per la finestra i un xiquet adormint-se en un carret. Els que ja no estan. I de fons, la mar".

Previ al discurs s'ha guardat un minut de silenci per l'expresident de la Junta Major de la Setmana Santa Marinera, Joaquim Díez. El concert ha estat a càrrec de l'Ateneu Musical del Port dirigit per Jesús Monllés.

Com a anècdota, una veïna que ha increpat el regidor Fuset a la seua entrada en l'Església amb expressions com "catalanista" o els segon que s'ha quedat a fosques la parròquia a l'anar-se'n la llum. D'altra banda, fervor i passió dels allí presents. També han participat en l'acte diferents regidors de la ciutat com la tinent d'alcalde, Sandra Gómez, la regidor d'Igualtat, Isabel Lozano, el de comerç, Carlos Galiana, la de Cultura, Gloria Tello així com altres càrrecs institucionals.

L'acte ha estat presidit per la imatge del Santíssim del Bon Encert del Canyalmelar quan es complixen 75 anys de la seua benedicció. Cada any és un Crist Crucificat diferent el que presidix l'altar durant el pregó. Al finalitzar, la imatge ha sigut treta de l'Església davant de l'admiració i l'abrig dels feligereses.