El Nobel Gerard 't Hooft aborda les fronteres de la Física en dues conferències a València
El premi Nobel de Física Gerard ‘t Hooft ofereix dues xarrades sobre el món quàntic i els forats negres en el Museu de les Ciències i l'Auditori Marie Curie del Parc Científic, respectivament. La primera, dimarts 13 a les 19:00h, versarà sobre l'existència del lliure albir en el món quàntic. La segona, dimecres 14 a les 12:30h, tractarà de l'ús de forats negres com a laboratoris per a provar noves teories en Física.
D'allò més xicotet a allò més gran, Gerard 't Hooft, guanyador del Premi Nobel de Física en 1999, imparteix dues conferències a València sobre dos dels límits actuals del coneixement sobre la naturalesa i l'Univers. Dimarts 13 de novembre en el Museu de les Ciències, el científic holandés exposa al públic el misteriós funcionament del món quàntic. Dimecres 14 ofereix un dels Col·loquis Severo Ochoa de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València) sobre els forats negres com a ‘laboratori’ per a provar teories en Física. Ambdues conferències estan organitzades pel IFIC, únic Centre d'Excel·lència Severo Ochoa de la Comunitat Valenciana dedicat a la física de partícules, astropartícules i nuclear.
Sota el títol “Existeix el lliure albir en el món quàntic?”, el catedràtic de la Universitat d’Utrecht exposa al públic assistent al Museu de les Ciències una qüestió polèmica: la possibilitat de descriure i predir el comportament de les partícules elementals segons la mecànica quàntica, la part de la Física que tracta el comportament d'objectes molt xicotets, des d'àtoms o molècules o les partícules subatòmiques que els formen. Així, haurien els físics de renunciar a trobar equacions que descriguen amb certitud com es comporten les partícules? L'entrada és lliure previ registre, amb traducció simultània al castellà.
A l'Auditori Marie Curie del Parc Científic de la Universitat de València, el premi Nobel proposa en la seua conferència “The quàntum black hole as a theoretical laboratory” una forma d'utilitzar els forats negres com a ‘laboratoris’ per a provar noves teories en Física. En concret, es tracta de reconciliar la teoria de la Relativitat General d'Einstein amb la Mecànica Quàntica en un intent d'aconseguir una teoria quàntica de la gravetat. Aquesta és una conferència especialitzada, dins del cicle de Col·loquis Severo Ochoa de l'Institut de Física Corpuscular.
Gerard 't Hooft (Donen Helder, Països Baixos, 1946) és físic teòric i catedràtic en la Universitat d’Utrecht. Ha dedicat la seua carrera a l'estudi de la física quàntica en les seues diverses realitzacions, des dels fonaments fins a la teoria quàntica de la gravitació passant per la física de partícules. Durant el seu doctorat va desenvolupar la tècnica de regularització dimensional, que va permetre demostrar que el Model Estàndard és una teoria matemàticament consistent i capaç de fer prediccions. Gràcies a aquesta tècnica és possible fer càlculs de precisió en moltes teories quàntiques de camps, aportació per la qual va rebre el Premi Nobel de Física en 1999 juntament amb el seu director de tesi, Martinus Veltman.
En concret, el Nobel reconeix el paper de tots dos per a “esclarir l'estructura quàntica de la interacció electrodèbil”, una de les interaccions fonamentals resultat d'unir dos de les quatre forces de l'Univers (l'electromagnètica, entre partícules amb càrrega elèctrica, i la interacció feble, responsable de processos radioactius com els què mantenen el funcionament del Sol). Però les contribucions de 't Hooft van més enllà, tractant també problemes relacionats amb la interacció forta (una altra de les forces) com el confinament dels quarks, les ‘rajoles’ que formen la matèria visible de l'Univers. A més del Nobel, Gerard 't Hooft ha rebut, entre altres reconeixements, el premi Wolf, la medalla Lorentz i la medalla d'honor de l'Institut Niels Bohr de Copenhaguen.
Aquestes conferències s'organitzen en el marc del programa de Centre d'Excel·lència de l'Institut de Física Corpuscular, centre mixt de la Universitat de València i el CSIC pioner en la recerca en física de partícules, astropartícules i física nuclear, així com les seues aplicacions. Dins d'aquest programa, han visitat l’IFIC recentment altres guardonats amb el Premi Nobel de Física, com ara Takaaki Kajita, Barry Barish, Sheldon L. Glashow i Franck Wilczek, entre altres.
