elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La nanociència molecular, la quàntica i les tecnologies, en la XVIII Jornada de l’Institut de Ciència Molecular

La nanociència molecular, la quàntica i les tecnologies, en la XVIII Jornada de l’Institut de Ciència Molecular

    L'Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València (ICMol) celebra aquest divendres 14 de desembre la seua XVIII Jornada Científica. La present edició gira entorn la nanoquímica, els materials bidimensionals i el paper de la quàntica en la possible i pròxima revolució tecnològica. Sempre en clau de divulgació, la jornada compta amb la participació de científics de renom internacional, com ara Jean Paul Malrieu, Hermenegildo García i Ramón Martínez.

    Un any més, aquesta reunió oberta al públic i pensada en clau d'alta divulgació, reuneix destacats investigadors i representants institucionals per tal de celebrar l'aniversari de l'ICMol, un centre de recerca creat en el 2000 i acreditat en 2015 com a Unitat d'Excel·lència 'María de Maeztu' pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

    La jornada, que enguany ret homenatge als professors Ignacio Nebot i José Sánchez, investigadors de l'ICMol recentment jubilats, serà inaugurada pel vicerector d'Investigació de la Universitat de València, Carlos Hermenegildo, el vicepresident executiu de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, el Professor Emèrit de la Universitat de València Francisco Tomás, el Director General de la Fundació Jaume I, Javier Quesada, i el director de l'ICMol, Eugenio Coronado, qui farà balanç de l'estat tant de la disciplina com de l'activitat del propi centre.

    Cal remarcar que l'Institut compta en 2018 amb 7 ajudes Grant en actiu de l'European Research Council (ERC) –3 Consolidator, 3 Starting i 1 Advanced–, com també amb una dotzena d'investigadors del programa 'Ramón y Cajal' i una ajuda sènior Beatriz Galindo per a l'atracció de talent investigador format a l'estranger. L'ICMol alberga, a més, una de les UCIE (Unitat Científica d'Innovació Empresarial) de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI), per al foment de la transferència de coneixement en el teixit empresarial valencià.

    En aquesta ocasió, la jornada abordarà diferents aspectes de la recerca entorn les relacions entre la química quàntica i les xarxes neuronals, els materials bidimensionals i les seues aplicacions tecnològiques o els usos i el valor de la nanociència molecular en biomedicina. Per a tal finalitat, s'hi comptarà amb la participació de tres destacats científics. El científic francès Jean Paul Malrieu, un dels químics quàntics més rellevants de la seua generació, i els Premis Rei Jaume I de Noves Tecnologies en 2016 i 2018, Hermenegildo García i Ramón Martínez, respectivament. Introduïran la jornada el Professor Emèrit de la Universitat de València Francisco Tomás Vert i el catedràtic de la UAM Manuel Yáñez.

    El programa s'iniciarà a les 09:00h i conclourà amb una taula rodona, a les 16:00h, orientada a tots els públics, al voltant del Present i Futur de la Química Quàntica i de les Tecnologies Quàntiques. Hi estaran presents Nathalie Guihéry (Université Paul Sabatier-Toulouse), Otilia Mó (Universidad Autónoma de Madrid), Patricia Contreras (Universidad Complutense de Madrid) i Alejandro Gaita-Ariño (Universitat de València), i es comptarà amb la participació remota d'Alba Cervera (Barcelona Supercomputing Center) i Leni Bascones (CSIC).

    La jornada tindrà lloc en el Saló d'Actes dels Instituts de Recerca del Parc Científic de la Universitat de València (Campus Burjassot-Paterna).

    JEAN PAUL MALRIEU

    Laboratoire de Chimie et Physique Quantiques. Université Paul Sabatier (Toulouse, França). Premi Hispanofrancès Catalán-Sabatier 2002 (RSEQ)

    Theory, simulation and understanding: will Quantum Chemistry survive to neural networks?

    En l'actualitat Professor Emèrit del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) francès, és un dels químics quàntics més rellevants de la seua generació. La seua constant preocupació ha estat comprendre la física subjacent en els sistemes químics per poder estudiar-ne després les propietats de manera racional. Des de l'any 1999 és membre de l'Acadèmia Internacional de les Ciències Moleculars Quàntiques.

    Diuen d'ell que irradia passió pel seu treball i que, en el camp intel·lectual i cultural, encaixa dins un perfil humanístic poc freqüent. En aquest sentit la seua trajectòria vital ha estat marcada per la preocupació pel paper de la ciència en la societat. Ha publicat dos llibres al voltant del seu pensament crític.

    HERMENEGILDO GARCÍA GÓMEZ

    Instituto de Tecnología Química (ITQ), UPV-CSIC. Premi Rei Jaume I en Noves Tecnologies 2016

    Grafeno: el material del siglo XXI

    Destaca per la seua capacitat per a apropar la recerca bàsica a les aplicacions tecnològiques. Un bon exemple n'és la seua contribució a la tecnologia del grafè. La seua activitat dins el camp de les tecnologies es desenvolupa en quatre àrees: energies renovables, millora de la qualitat del medi ambient i de les aigües, catàlisi i química verda, i nanotecnologia. Manté contractes de R+D+i amb 35 companyies espanyoles i estrangeres i compta amb més de 25 patents i productes en el mercat. Un dels seus objectius és obtenir combustibles a partir de CO2 i llum solar.

    RAMÓN MARTÍNEZ MÁÑEZ

    Centre de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM)-UPV. Premi Jaume I de Noves Tecnologies 2018

    Materiales con puertas moleculares y sus aplicaciones

    Ramón Martínez és catedràtic de la Universitat Politècnica de València, director de l'Institut Interuniversitari de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) i director científic del CIBER-BBN del Instituto de Salud Carlos III. Ha treballat durant més de 25 anys en el disseny de sondes moleculars i sensors químics per a diagnòstic clínic, canvis en el medi ambient i control de qualitat alimentària amb aplicacions en agricultura i nanomedicina, amb clara incidència sobre el desenvolupament de nanodispositius d'alliberació controlada de fàrmacs. És coautor de 29 patents.

    Pujar