elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El Museu Valencià d'Etnologia presenta l'exposició 'Joan Pellicer, la saviesa de les nostres plantes'

El Museu Valencià d'Etnologia presenta l'exposició 'Joan Pellicer, la saviesa de les nostres plantes'
    MÉS FOTOS
    El Museu Valencià d'Etnologia presenta l'exposició 'Joan Pellicer, la saviesa de les nostres plantes' - (foto 2)

    El Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, dedica una mostra a Joan Pellicer, una figura singular de la investigació etnològica valenciana. Joan Pellicer, la saviesa de les nostres plantes pretén rememorar aquesta figura i posar en valor la seua notable aportació al coneixement de l'etnobotànica valenciana, just quan es compleix el desè aniversari de la seua mort.

    La mostra, que romandrà oberta al públic del 10 de maig al 17 de setembre, compta amb documentació, fotografies, publicacions i objectes de l'arxiu personal de Joan Pellicer, completats amb materials del Museu Valencià d'Etnologia i alguns préstecs de la Biblioteca Valenciana i del Jardí Botànic de la Universitat de València. Al pati de la Beneficència s'ha creat un Hort Joan Pellicer, amb la col·laboració del Centre d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana, que exhibeix una selecció de plantes estudiades per Joan Pellicer.

    Al voltant de la mostra s'ha organitzat un programa d'activitats complementàries, format per dues excursions a llocs vinculats a la figura de Joan Pellicer; una taula rodona amb experts sobre la seua obra; la presentació del llibre Diari de Sotaia, un original treball de Joan Pellicer que resultava inèdit; i un programa de visites guiades a l'exposició.

    Joan Pellicer va ser una figura singular en la recerca etnològica valenciana. Nascut el 1947 a Bellreguard (la Safor), aquest metge i etnobotànic va desenvolupar durant més de trenta anys una intensa investigació dels usos tradicionals de les plantes en la societat valenciana. Va centrar el seu treball a les comarques centrals –territori que ell anomenava Diània–entrevistant centenars de pastors, agricultors i persones enteses en plantes amb l'objectiu de preservar els coneixements populars sobre fitoteràpia i altres usos de les plantes.

    Va divulgar els resultats del seu treball a través de xerrades, cursos i programes televisius, com l'extensa col·laboració a l'espai 'Medi Ambient' de Punt 2 (RTVV). Va publicar diverses obres de divulgació, entre les quals destaquen els tres volums del Costumari Botànic (Edicions del Bullent). La seua tasca divulgadora i la seua original personalitat el varen convertir en un personatge popular i estimat. No obstant això, va ser relativament ignorat pel món acadèmic. Aquest fet, permet reflexionar sobre la desigual dialèctica entre sabers "oficials" i "etnosabers" en el món actual.

    Pujar