El Museu de Prehistòria de València, inaugura el próximo 16 de mayo la exposición Arquitectura Talaiòtica a la Prehistòria de Menorca, muestra que el Área de Cultura de la Diputación de Valencia ha decidido exponer sumándose al apoyo de la candidatura de

El Museu de Prehistòria de València, inaugura el proper 16 de maig l'exposició Arquitectura talaiòtica a la Prehistòria de Menorca, mostra que l'Àrea de Cultura de la Diputació de València ha decidit exposar sumant-se al suport de la candidatura de l'arquitectura talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat.

Els organitzadors de l'exposició, Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern dels Illes Balears, el Consell Insular de Menorca i Menorca talaiòtica - Candidata Patrimoni Mundial, han rebut el suport d'Acció Cultural Espanyola (AC/E), de Triangle Books i de la Fundació Baleària per donar a conèixer aquesta cultura particular de la Mediterrània.

El Museu de Prehistòria, organitzador de l'exposició a València, mostra la dualitat que associa l'arquitectura per a la mort i per a la vida. Des d'aquesta doble perspectiva s'aprofundeix en les societats que la varen aixecar, les formes de supervivència i la seua espiritualitat, la seua gradual complexitat social, els seus sistemes de creences, els models d'ocupació de l'espai i els seus rituals funeraris.

L'exposició, comissariada per Elena Sintes i Antoni Nicolau, consta de 66 objectes originals procedents del Museu de Menorca i Museu de Ciutadella, i dues rèpliques procedents d'aquest darrer. Però no només tracta d'arquitectura, sinó que recorre més de 2.000 anys de transformacions i canvis a través de la vida i la mort, dues cares d'una mateixa moneda que mai s'han percebut per separat.

Les edificacions són el reflex per entendre qui eren i com vivien els grups humans que varen habitar Menorca a la prehistòria, a què es dedicaven, com s'organitzaven socialment, alhora que mostren les seues creences i rituals de soterrament.

Durant les primeres fases d'ocupació humana a Menorca, les arquitectures per a la mort eren més monumentals i, per tant, més transcendents. Però aquesta relació es va anar invertint fins que les arquitectures per a la vida (residències, edificis de culte, edificis polítics, magatzems o infraestructures) varen adquirir més rellevància que les arquitectures per a la mort (tombes).

Aquestes construccions arquitectòniques es presenten en l'exposició a través d'objectes quotidians, uns procedents de contextos d'hàbitat i altres d'espais funeraris. En l'àmbit de la vida, els estris parlen de les activitats econòmiques i de la tecnologia que utilitzaven, mentre que els ornaments reflecteixen aspectes simbòlics o socials. En l'àmbit de la mort, els objectes que es varen utilitzar en vida acompanyaven els difunts al més enllà, especialment aquells que eren més personals o simbòlics.

Candidatura a Patrimoni de la Humanitat

Menorca és com un museu a l'aire lliure que concentra més de 1.500 jaciments prehistòrics, dos per quilòmetre quadrat. I una selecció d'aquestes construccions opta a formar part del llistat de Patrimoni Mundial de la Unesco per la seua singularitat, monumentalitat i integritat, entre altres criteris.

L'organitzador de l'exposició a València, el Museu de Prehistòria, vol donar suport amb la present programació a la candidatura d'aquesta arquitectura perquè es reconega com a Patrimoni de la Unesco.