El Museu de Belles Arts dedica una jornada a la relació artística de Picasso i Cela
Sengles conferències sobre l’amistat del pintor i l’escriptor i la presentació del llibre ‘Picasso-Cela. Dibujos, escritos y cerámicas’ clausuren l’exposició que s’ha contemplat al museu des d’abril
El Museu de Belles Arts de València ha organitzat una jornada per a reflexionar sobre la relació d’amistat i artística de Pablo Picasso i Camilo José Cela, que des que es van conéixer a Cannes en 1958 van forjar una estreta relació i van col·laborar en diferents projectes.
Des del passat mes d’abril, s’exhibeix l’exposició ‘Picasso-Cela: dibuixos, escrits i ceràmiques. Col·lecció Gabarrón’, que es clausura el pròxim diumenge.
El dimecres 16 d’octubre a partir de les 16.30 hores a la sala d’actes del museu, el professor d’Història d’Art de la Universitat Complutense Javier Pérez Segura oferirà la conferència ‘Heroisme i melancolia: Picasso des de 1955’ i el comissari de l’exposició, Juan García Sandoval, parlarà sobre ‘El llegat documental Picasso-Cela’.
L’acte acabarà amb la presentació del catàleg de l’exposició i una taula redona, moderada pel director del museu, Carlos Reyero, i en la qual participaran Camilo José Cela Conde, president de la Fundació Charo i Camilo José Cela; Jesús García Calero, redactor en cap de Cultura d’‘ABC’; Joan Carles Martí, redactor en cap de Cultura de ‘Levante’-EMV, Carmen Velasco, redactora en cap de Cultura de ‘Las Provincias’ i Cris Gabarrón, president de la Fundació Gabarrón,
En el llibre-catàleg que s’ha editat per a l’ocasió es narra la fecunda trajectòria de treball conjunta traçada per dues figures inqüestionables i absolutament imprescindibles en el panorama general de la cultura universal del segle XX: Pablo Picasso (1881-1973) i Camilo José Cela (1916-2002).
El llibre està dividisc en huit capítols, tres dels quals estan dedicats a les figures de Picasso-Cela i cinc que tracten el catàleg dels dibuixos, ceràmiques i linòleums realitzats per Picasso. Un està dedicat als llibres realitzats conjuntament (‘Trozo de piel’ (1959), ‘Dibujos y escritos’ (1960) i ‘Gavilla de fábulas sin amor’ (1962)); un altre, a la documentació composta per les cartes que es van intercanviar els matrimonis Picasso-Jacqueline i Camilo-Charo; i un altre, dedicat a les publicacions realitzades entre Picasso i Cela des de ‘Papeles de Son Armadans (núm. XLIX, 1960)’, que són joies de la bibliofília i que pertanyen a la Fundació Gabarrón; a més d’una sèrie de fotografies i imatges que il·lustren els enginyosos i fructífers fils que els van unir durant aquells anys de relació.
El text de l’escriptor i antropòleg Camilo José Cela Conde, fill del Nobel, desentranya les trobades d’ambdós genis des d’agost de 1958, data de la seua primera trobada a la vila ‘La Californie’, a Cannes, l’aventura literària de ‘Papeles de Son Armadans’ i les joies eixides d’aquesta. L’aportació del professor Javier Pérez Segura incardina la producció picassiana durant els últims anys de la seua fase creativa, que va viure al sud de França, junt amb la seua musa i companya Jacqueline Picasso, on entrecreua la mirada de Cela, i va saber adonar-se que es trobava amb un Picasso, art i vida, que van ser conceptes indissolubles; no només vivia per a continuar creant sinó que creava per a continuar vivint.
Per la seua banda, el comissari de l’exposició, Juan García Sandoval, realitza un estudi detallat de la Col·lecció Gabarrón i del llegat documental, en la seua gran part inèdita fins a aquesta publicació, com són les cartes entre els matrimonis Cela-Conde i Picasso-Roque, ressenyes o consideracions de tipus tècnic sobre els llibres elaborats conjuntament.
El llibre-catàleg és una oportunitat única per a conéixer algunes de les claus de l’ideari estètic i literari dels seus creadors. Les lectures dels textos de Cela i la contemplació dels dibuixos i poemes de Picasso ens permeten endinsar-nos en l’univers simbòlic d’ambdós.
