elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Entrevista

Maite Girau: “L'esport ha d'arribar a tots perquè és un instrument de cohesió social'

Maite Girau: “L'esport ha d'arribar a tots perquè és un instrument de cohesió social'
    MÉS FOTOS
    Maite Girau: “L'esport ha d'arribar a tots perquè és un instrument de cohesió social'  - (foto 2)
    Maite Girau: “L'esport ha d'arribar a tots perquè és un instrument de cohesió social'  - (foto 3)

    Un esport que recupere la part social, fomente l'educació, trenque la bretxa de genere i arribe a tots els barris de València. És el concepte d'esport que entén la regidoria que dirigix Maite Girau. Treballant pels esdeveniments esportius internacionals, la regidoria d'Esports vol allunyar-se dels fastuosos esdeveniments esportius que "només beneficien a uns pocs" per a atraure les grans competicions esportives que generen impacte econòmic i social en la ciutat, com per exemple la Marató de València. El periodic.com ha entrevistat a la regidora d'Esports per a conéixer el dia a dia d'este àrea i fer balanç de la seua gestió.

    Són moltes les funcions que complix l'esport i una de les més importants és l'educativa. Quines polítiques esteu aplicant per a potenciar la seua pràctica en edat escolar?

    Hem volgut recuperar el lideratge en este àrea perquè entenem que com a administració ens correspon impulsar eixa funció educativa i per això hem donat un impuls a les escoles esportives que vam posar en marxa els socialistes fa molts anys. Quan ens van incorporar a esta regidoria vam veure que la participació era prou escassa, entorn dels 5.000 membres, i estem fomentant el moviment associatiu per a anar augmentant la participació.

    I està tenint resultats?

    Sí, de fet hem augmentat en més de 1.000 els participants respecte a edicions anteriors i estem ja en més de 6.000, amb la qual cosa estem en bona progressió. L'objectiu és continuar creixent i açò ha d'anar de la mà d'una política de beques perquè la situació econòmica o social no impedisca a un xiquet participar en activitats esportives. De fet este curs són 2.300 els xiquets i xiquetes que estan bonificats i estem col·laborant en este tema amb els servicis socials que són els que coneixen eixes necessitats de les famílies.

    També esteu afavorint la conciliació familiar oferint Campus de Nadal i de Pascua...

    Si, fins ara els teníem a l'estiu però nosaltres enteníem que calia afavorir eixa pràctica esportiva i vam decidir implementar-ho quan ens vam incorporar. S'estan oferint des del Nadal de 2015 i en 2017 continuarem.

    La resposta també està sent bona per tant?

    Sí, açò ja no té tornada (riu). A més fet campanyes de difusió perquè si és cert que si no es coneix cal informar de l'oferta als ciutadans.

    Ha comentat l'impuls en la política de beques però també hi ha hagut un canvi en la línia de subvencions, en què ha consistit?

    Bueno quan vam arribar al govern ens vam trobar que les subvencions contemplaven esports de competició i d'elit però no de suport a l'esport escolar ni a altres modalitats. El que hem fet és afegir més oferta perquè les entitats esportives i socials puguen executar projectes en barris i altres àrees. Esta és una manera de diversificar i crear també oferta esportiva a través de tercers i acostar-ho als barris. Per exemple, hi han hagut associacions de veïns com Torrefiel que van presentar projectes esportius i els hem finançat.

    Acostar l'esport als barris és una altra de les vostres grans línies de treball.

    Sí, és un objectiu millorar la pràctica esportiva de tota la població perquè estem encara lluny dels nivells de molts dels països europeus. A més creem que tot el món té dret a practicar esport sense dependre la seua condició social o física. I en eixa funció de facilitar el que hem fet és congelar els preus públics i hem obert també les nostres instal·lacions a l'ús bonificat i gratuït d'organitzacions veïnals i ciutadanes perquè puguen desenrotllar allí els seus projectes esportius. Hi ha moltes associacions de veïns que tenen grups, per exemple de majors o dones, que venien desenrotllant la seua activitat en espais que no tenia condicions i nosaltres els facilitem les nostres instal·lacions.

    També esteu treballant en millorar les instal·lacions públiques en els barris, no?

    Sí. Hem invertit junt amb participació ciutadana més de 700.000 euros en estes instal·lacions, conegudes com a Instal·lacions Esportives Elementals, perquè en alguns casos ens vam trobar amb espais que estaven completament destrossats, sense porteries, amb socavons... S'han construït quatre noves a Patraix, Beniferri, La Torre i la Llum perquè en definitiva es tracta d'assegurar l'activitat de tots els ciutadans.

    També el de les dones, supose. Continua existint eixa bretxa de gènere?

    Sí, continua existint i hem de millorar-la. De fet ahir vam presentar un projecte junt amb la Diputació de València, la 10K femenina. Tenim moltes dones, encara que no ho parega o a vegades no se sàpia, que han aconseguit grans èxits esportius i el que necessiten és tindre eixa visibilitat. Nosaltres hem incorporat al nostre pla de mitjans i a la pàgina web eixa aposta per visibilizar l'esport femení. A més hem editat un documental, 'Campeonas Invisibles', en el que les protagonistes són dones esportistes que han tingut èxits esportius importants i posem en valor el seu treball. Açò ens servix d'instrument per a difondre-ho amb els clubs, col·legis, escoles, perquè ho treballen perquè és important que les xiquetes tinguen models femenins i existisca eixa motivació.

    Recentment vas fer una declaració en què asseguraves que s'havia acabat l'esport per a grans esdeveniments. De quin tipus d'esdeveniments es tracta?

    Es fa una aposta per a dotar de racionalitat a la gestió dels recursos públics perquè no té cap sentit en què es gasten ingents quantitats de diners en uns esdeveniments que tenen beneficis només per a uns pocs. Nosaltres hem fet una aposta per esdeveniments esportius que tenen un retorn per a la ciutat i que donen visibilitat als clubs i federacions. Per a nosaltres és fonamental treballar amb ells perquè fan un magnífic treball i no s'entendria l'esport en la ciutat sense el consens entre les associacions.

    Teniu estudis d'impacte?

    Sí, ens basem en ells i hi ha grans xifres de retorn. Per exemple amb la marató hi ha un gasto turístic de 19 milions d'euros i de cada euros invertit revertixen sis en gasto turístic. En el triatlón, de cada atleta que ve fora de la ciutat poden vindre acompanyats de dos o tres persones. Es tracta de campionats nacionals, internacionals i sempre tenint sobre la taula l'impacte econòmic. A més hem recuperat proves que eren emblemàtiques per a la ciutat.

    Com quines?

    Hem recuperat el Gran Premi d'Atletisme en Pista Coberta que vam tindre este cap de setmana i ha sigut la segona edició després de molts anys de no tindre-ho; Hem recuperat la Volta Ciclista Comunitat Valenciana que portaven molts anys sense fer-se, hem sigut seu del Campionat d'Espanya de Ciclocross i serem seu del Campionat d'Espanya de Triatlón, que ja ho vam ser de mitja distància en les dos edicions anteriors.

    Quin és el balanç dels quasi dos anys de gestió en la Regidoria d'Esports?

    És positiu perquè volem posar en valor el servici públic. Apostem per un esport de qualitat i treballarem per un pla d'inversions que resolga els dèficits de la nostra ciutat.

    És eixe l'objectiu en el que queda de legislatura?

    En definitiva es tracta de millorar l'esport en la ciutat, del conjunt dels ciutadans i acostar a aquells que no ho practiquen. Volem convertir-nos en líders d'esdeveniments esportius perquè tenim un gran potencial de desenrotllament en la ciutat. Esport per a tots i trencant eixa bretxa de gènere.

    Pujar