L’IVAM revisa l’obra d’Alfredo Ruiz, pioner de les falles experimentals

L’Institut València d’Art Modern (IVAM) presenta ‘Alfredo Ruiz: camins cap a la modernitat a les falles’, un projecte d’investigació sobre l’obra de l’artista Alfredo Ruiz Ferrer (València, 1944), pioner de les falles experimentals.

La mostra planteja un recorregut històric per les seues obres, des de 1968 fins a l’actualitat, a través de maquetes i esbossos, que constitueixen el material de treball que es va salvar del foc. La proposta també inclou la presentació de l’última falla de l’artista, ‘Bosc geomètric’, que ja pot visitar-se al museu, on romandrà fins al pròxim 23 d’abril.

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita; els dissenyadors i gestors culturals Ricardo Ruiz i Daniel Escobedo, juntament amb l’artista mateix, han presentat als mitjans el projecte expositiu que s’inaugura hui, dijous, 2 de març, a l’IVAM Lab.

“Sempre he pensat que les meues falles estarien a l’IVAM i s’ha complit”, ha declarat Alfredo Ruiz, que ha reconegut que mai ha distingit el seu treball de l’art contemporani. “Les falles m’han anat construint a mi, m’han enriquit i m’han permés divulgar l’art, la poesia i, fins i tot, temes conflictius”, va matisar l’artista, que va buidar el seu taller l’any 2022 i que torna a l’IVAM amb ‘Bosc geomètric’, un conjunt d’acolorides figures rectangulars que ocupen el centre de la sala.

“La mostra recorre la renovació constructiva i estètica dels monuments fallers creats per Alfredo Ruiz en les últimes dècades”, ha explicat Nuria Enguita sobre el projecte, que pretén “traçar un recorregut des dels seus inicis en el barroquisme, el seu interés per explorar llenguatges nous i la seua evolució cap a una depuració progressiva formal, influït per referents com Nietszche, Malevič, Kandinsky o Albert Camus”.

La directora ha comentat que aquesta línia d’acció de l’IVAM entorn de les falles s’emmarca en el Projecte Lab / IVAM – Ciutat, que pretén connectar el museu amb l’activitat i l’estudi cultural d’allò que ocorre en el seu entorn local. “En 2022 vam presentar ‘El llibret de falla: una oportunitat cultural’. Enguany, de manera complementària i continuant amb aquesta línia, abordem les falles com un altre pilar fonamental en el món de la cultura festiva”, va assenyalar.

Daniel Escobedo ha assenyalat la idoneïtat d’aquesta mostra a l’IVAM, que permet traspassar la frontera que diferenciava l’artista faller d’altres creadors, entenent que tots i totes són artistes independentment d’on mostren el seu art. “L’IVAM és el lloc idoni per a reivindicar la figura d’Alfredo Ruiz perquè la seua producció és moderna. Portar el seu treball a l’IVAM és important. L’art i la cultura són una eina bàsica per a aconseguir un món millor: si en les falles hi ha més art i més cultura, el món serà un poc millor”, ha assenyalat Ricardo Ruiz.

D’orígens humils i formació autodidàctica, Alfredo Ruiz va heretar l’estil barroc i grotesc dels seus mentors, però prompte va començar a buscar en les falles un mitjà d’expressió de les seues pròpies inquietuds i idees. “A partir de 1982 va començar a tractar temàtiques socials com l’ecologisme, la desigualtat, el capitalisme, el racisme, la pena de mort, la vellesa... Temàtiques innovadores en un lloc que repetia fórmules ja cremades”, en paraules de Ricardo Ruiz.

Encara que, durant un temps, va treballar en l’empresa Lladró, sempre va tornar al carrer. “Per a Alfredo, era fonamental l’espai públic, l’art del carrer”, ha assenyalat Daniel Escobedo. Entre les obres d’Alfredo Ruiz que recull la mostra destaquen esbossos i maquetes com ‘Naturalesa morta’, una falla que ja en 1982 plantejava un canvi en el remat; ‘Elegia II’, de 1998, contra l’explotació infantil, o la mítica ‘Poesia horitzontal’ per a Mossén Sorell-Corona: una peça en el sòl quadrangular, de diverses desenes de metres, sense cap ninot, i representant, exclusivament, una falca, que trencava la tradicional verticalitat del gremi.

També s’hi mostra material d’arxiu inèdit i una peça de vídeo, realitzada per Raquel Cambralla, que reuneix entrevistes a artistes que, en l’actualitat, fan falles experimentals.