L'Ajuntament exigirà compensació a l'Estat si es deriven conseqüències de la doctrina del constitucional sobre l'impost de plusvàlues

L'Ajuntament de València exigirà a l'Estat que compense els possibles perjuís econòmics que pogueren afectar les arques municipals per aplicar la sentència que el Tribunal Constitucional ha emés sobre l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut com a impost sobre plusvàlues.

El regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, ha assegurat este matí que "l'Ajuntament de València, com tots els ajuntaments d'Espanya, ha complit estrictament la llei, tant en la concepció de l'impost com en les seues bases d'execució". "Per tant –ha argumentat- no som responsables que es mantinga una legislació estatal que no siga constitucional".

"Per això –ha anunciat- nosaltres tornarem el que s'haja de tornar, si es dóna el cas, però demanarem una compensació a l'Estat per mantindre una llei no constitucional". "Exigirem que El Govern promoga les iniciatives legislatives per a adaptar este impost a la realitat i a la Constitució; ja que no hem d'assumir una responsabilitat que no és la nostra".

El regidor ha aclarit que la voluntat de l'Ajuntament de València no és òbviament que els ciutadans paguen l'aplicació d'una llei que no és constitucional en un dels seus aspectes, "però evidentment –ha afirmat- intentarem recuperar de l'Estat el perjuí pressupostari que ens puga causar".

Com és conegut, el Tribunal Constitucional va dictar divendres passat una sentència en què declarava inconstitucional una part de les normes de l'esmentat impost. La sentència es referia al cas concret del règim fiscal foral del territori de Guipúscoa, i es referix als casos d'aplicació de l'impost en què "no hi haja hagut objectiva i realment un increment, sinó una disminució del valor dels terrenys". Tal com ha subratllat el regidor Vilar, "és fàcilment comprensible que la sentència s'acabe traslladant a la Llei d'Hisendes Locals i afecte tots els municipis de l'Estat".

El regidor d'Hisenda ha assenyalat que la sentència "reafirma la constitucionalitat de l'impost, així com la fórmula de recaptació", però afecta directament un dels seus aspectes. Per això, ha instat al Govern central a "efectuar immediatament un canvi en la legislació estatal per a adaptar-la a la sentència del Tribunal".

Quan no hi ha hagut increment del valor del sòl

Vilar ha recordat que l'Impost de Plusvàlues es referix únicament al valor del sòl urbà; és a dir, que es paga en funció de l'increment del valor del sòl sobre la vivenda, no sobre l'increment del valor de la vivenda en si. Per això, ha afegit, la sentència del Tribunal no implica que es vaja a tornar la plusvàlua a tot aquell que l'haja pagat, sinó que únicament seria en els casos que corresponga (és a dir, que no hi haja hagut increment del valor del sòl) i amb les pertinents justificacions.

"València, com tots els Ajuntaments de l'Estat, de tots els colors polítics, hem complit estrictament amb la llei, tant en la concepció de l'impost com en les seues bases d'execució –ha defés el regidor d'Hisenda- i per això no som responsables que es mantinga una legislació estatal que no siga constitucional".

En este sentit, Ramón Vilar ha subratllat l'oportunitat de l'Executiu d'escometre les modificacions de la llei també per a impedir els casos de 'especulació ràpida', o siga, "los pelotazos". "Atés que durant el primer any no s'aplica cap tipus de gravamen sobre la plusvàlua general, pot donar-se el cas, per exemple, que algú compre un solar al gener i el venga al desembre pel doble del seu valor; i en este cas no pagaria res", ha denunciat el regidor.

De fet, ha subratllat Vilar, la necessària reforma i modernització d'este impost va ser un dels assumptes abordats la setmana passada per representants de més de 70 municipis de l'Estat, en les Jornades Municipalistes convocades per l'alcalde Ribó, que es van celebrar en el Palau de Congressos.

No es pagaran interessos de demora a proveïdors acollits al pagament anticipat

El regidor d'Hisenda també s'ha referit a una altra sentència publicada el divendres, en este cas pel Tribunal de Justícia Europeu, i referida al pagament a proveïdors per part de les entitats locals. El Tribunal ha donat la raó al Govern d'Espanya i nega el dret a cobrar interessos de demora als proveïdors que es van acollir al pla de pagament anticipat.

En termes de tot l'Estat, si la sentència haguera sigut contrària a la demanda del Govern, suposaria que caldria fer front a uns pagaments de 3.000 milions d'euros, dels que entre 14 i 15 milions correspondrien a l'Ajuntament de València. No obstant aixó, les arques municipals s'estalviaran este pagament, ja que el Tribunal entén que els proveïdors acollits al cridat 'Pla Montoro' de Deute Comercial van renunciar de manera voluntària al cobrament dels interessos de demora.

Vilar s'ha felicitat per la sentència, però ha assenyalat la paradoxa que es va donar en el seu moment amb el citat Pla Montoro, atés que a les grans o mitjanes companyies amb capacitat d'endossar paper als bancs sobre les seues certificacions, els cobraven menys del 2% d'interés, segons el preu a què estava els diners llavors, mentres que l'interés de demora fix legal estava en el 8%. "És a dir –ha explicat el regidor- que incórrer en interés de demora podia convertir-se paradoxalment en un negoci financer: em paguen un 8% i jo pague un 2%". "Pareix –ha lamentat el regidor- que a vegades no hi haja ningú legislant per als ajuntaments".