Joan M. Oleaque: És necessari "reconciliar-se" amb la Ruta del Bakalao
Els periodistes Eugenio Viñas, Joan M. Oleaque y Carlos Aimeur debaten sobre el fenomen musical que va revolucionar la cultura i l'oci valencià a la fi del s. XX
La Ruta del Bakalao o Ruta Destroy protagonitza aquesta vesprada una de les taules redones celebrades en la Fira del Llibre. En l'encontre, conduït per Emili Piera, participen Eugenio Viñas (Alaquàs, 1985), Joan M. Oleaque (Catarroja, 1968) i Carlos Aimeur (València, 1972); tres periodistes que durant els últims anys han abordat aquest fenomen a través de diferents formats. Viñas és autor del podcast València Destroy, en Podium Podcast; Aimeur va publicar en 2015 la novel·la Destroy: el cor de l'home és un abisme (Izmir); i Oleaque va elaborar en 2004 el pioner assaig En èxtasi (Ara Llibres), editat l'any passat en castellà per Barlin Llibres.
Els tres autors coincideixen a assenyalar dues fases fonamentals en la Ruta. "De 1978 a 1991 viu el seu moment lluminós, avantguardista i transgressor. Però arriba un moment en què eixe vessant independent i underground es perverteix. És llavors quan es massifica i perd les seues inquietuds culturals", assenyala Viñas amb motiu de la taula redona. "La Ruta va tindre èxit per la qualitat del producte que oferia, però va acabar entrant en decadència i convertint-se en una paròdia de si mateixa", apunta Aimeur, qui va començar a escriure la seua novel·la sent adolescent perquè estiuejava en una zona propera a algunes de les discoteques més emblemàtiques de l'època. "Veia una riquesa de matisos en la realitat que volia reflectir. Nostàlgia la justa, el meu objectiu era poder realitzar un retrat honest sobre l'ascens i caiguda d'aquest fenomen", ha explicat.
L'estigmatització mediàtica d'eixa etapa és un altre dels punts que destaquen els tres periodistes. Així, segons Viñas, "la Ruta va ser dimonitzada, forma part de la llegenda negra valenciana. De fet, en la secció de successos dels informatius es parlava de la Guerra de Bòsnia i de la Ruta del Bakalao". "La premsa va llançar una imatge desvirtuada i injusta que va contribuir a generar molts prejudicis contra els valencians", ha denunciat Aimeur.
Respecte al recent interès per conèixer el que va suposar la Ruta, Oleaque considera que és conseqüència de dos factors: d'una banda, "la curiositat, a nivell social, per saber més sobre la cultura dels anys 80"; d'una altra, arran de cert cansament amb la música electrònica actual, "molta gent vol trobar les arrels d'eixos sons, les seues versions més primitives que va propiciar tot el que va vindre després. I hem de recordar que València va estar en el seu origen." En aquest sentit, l'escriptor considera que és necessari "prendre's seriosament tot el que va succeir en aqueixa època i reconciliar-se amb ella".
