Investigadors de la Universitat aporten noves dades útils per al desenvolupament de fàrmacs antitumorals
Un equip de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la Universitat de València, en el Parc Científic, acaba de sintetitzar noves molècules que permeten reconéixer seqüències de DNA G-quadruplex. La capacitat d'aquestes estructures genètiques per a inhibir l'activitat de la telomerasa les converteix en objectius prometedors per al desenvolupament de fàrmacs antitumorals. El treball apareix publicat en Chemistry-A European Journal.
A més de les cadenes de DNA de doble hèlix, existeix un altre tipus d'estructures genètiques denominades G-quadruplex. Solen localitzar-se en els extrems dels cromosomes, és a dir, en els telòmers. L'estabilització d'aquestes estructures és important perquè posseeixen la capacitat d'inhibir la telomerasa i impedir, per tant, la proliferació de les cèl·lules nocives.
El grup de Química Supramolecular de l'ICMol, coordinat pel catedràtic de Química Inorgànica Enrique García-España, ha aconseguit sintetitzar noves molècules (lligands) capaces d'estabilitzar estructures G-quadruplex.
Els telòmers actuen com a fundes protectores de la integritat del DNA, però s'acurten en cada divisió provocant l'envelliment dels organismes vius. Una vegada s'han produït diversos cicles cel·lulars, la seua longitud es redueix de tal manera que acaba impedint la replicació fins a produir-se la mort cel·lular. No obstant açò, existeix un enzim capaç de contrarestar aquest escurçament: la telomerasa, que confereix vida addicional a les cèl·lules.
L'activitat d'aquest enzim és molt alta en el 90% de les cèl·lules tumorals, i aquest fet les converteix en immortals. Aquesta és la raó per la qual la inhibició de la telomerasa es considera un objectiu terapèutic atractiu en la lluita contra el càncer.
Així doncs, el disseny de xicotetes molècules capaces d'interaccionar amb estructures G-quadruplex posseeix un elevat potencial per al desenvolupament de nous fàrmacs antitumorals. D'ací la rellevància del treball que acaba de publicar l'equip de García-Espanya en la revista Chemistry-A European Journal, i que ha sigut etiquetat com a 'Hot Paper', és a dir, com a un treball d'elevat impacte científic actual.
Les noves molècules sintetitzades pels científics de la Universitat s'uneixen molt selectivament a estructures d'ADN G-quadruplex. Curiosament, aquesta interacció condueix a una notable emissió de fluorescència que resulta molt útil per a la detecció específica de topologies d'ADN G-quadruplex.
Aquests lligands són inhibidors potencials de la telomerasa, ja que faciliten la formació i estabilització d'estructures G-quadruplex. La capacitat i la magnitud de la interacció G-cuádruplex-lligant s'han avaluat mitjançant una àmplia varietat de tècniques experimentals en col·laboració amb el grup de Ramón Vilar en l'Imperial College de Londres. A més de García-España, els investigadors de l'ICMol que han participat en el treball són Isabel Pont, Jorge González, Mario Inclán, Estefanía Delgado i M. Teresa Albelda.
Enrique García-Espanya Monsonís, coordinador del grup, és catedràtic de Química Inorgànica en la Universitat de València des de novembre de 2000. El seu interès de recerca se centra en la Química Supramolecular dels receptors de poliamines amb especial èmfasi en la seua interacció amb ions metàl·lics i anions de rellevància biològica i ambiental. Fins avui ha supervisat 25 tesis doctorals i ha sigut coautor de prop de 300 articles científics. A més, en 2010 va ser guardonat amb el premi de Química Inorgànica de la Real Sociedad Española de Química.
