elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Goteres a la Catedral de València: estudien la coberta exterior per trobar el seu origen

Goteres a la Catedral de València: estudien la coberta exterior per trobar el seu origen
  • La Catedral comença les cates per analitzar l'origen de les afeccions dels "Àngels Músics"

MÉS FOTOS
Goteres a la Catedral de València: estudien la coberta exterior per trobar el seu origen - (foto 2)
Goteres a la Catedral de València: estudien la coberta exterior per trobar el seu origen - (foto 3)

L'equip multidisciplinari d'especialistes que està estudiant l'origen de les afeccions dels frescos renaixentistes dels àngels músics de la volta de la Catedral de València ha començat ja els tastos des de la coberta exterior de la Seu per tal d'analitzar els materials que van ser empleats per a la seua construcció i el seu estat de conservació.

D'aquesta manera, ha començat una nova fase "molt important" per a l'estudi de les possibles afeccions de les pintures perquè en ella es podrà avaluar si hi ha humitats i de quina manera estan afectant als frescos, segons explica l'arquitecte de la Seu i coordinador dels treballs, Salvador Vila Ferrer.

De moment, de les cates realitzades des de la coberta exterior - iniciades aquest dimarts- s'està observant que les plementeries de la volta estan farcides "amb materials molt massissos, a força d'argamassa de morter de calç i còdols" que fan més difícil la seua perforació. No obstant això, l'equip calcula poder acabar aquesta fase de tastos des de l'exterior en dues setmanes i començar a veure conclusions el pròxim mes de novembre.

Aquests treballs, duts concretament per arqueòlegs, s'estan desenvolupant des de les bastides que van ser instal·lats a la part exterior de l'absis, sobre els quals es va col·locar una sobrecoberta metàl·lica provisional, de xapa i bigues metàl·liques, que ocupa un espai aproximat de 200 metres quadrats de superfície i funciona com a sostre, perquè no puga entrar aigua a la volta en el cas de pluges.

Igualment, "estem estudiant com afecta la porositat de la pedra de la façana a les pintures i les sals que poden estar posats dins les plementeries, en què podria haver fins i tot farcits de ceràmica com era habitual en tota la Corona d'Aragó en el segle XIII", explica l'arquitecte.

Pujar