La Generalitat restaura tres quadres de la catedral de València
La subdirectora de l'Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVC+R), Gemma Contreras, el director del Museu Catedralici, Jaime Sancho, i el degà de la catedral de València, Emilio Aliaga, han presentat la restauració de tres obres de la catedral de València, intervingudes per la Generalitat a través de l'IVC+R.
Les obres intervingudes per el IVC+R són un oli sobre taula del segle XVI, que representa sant Pau, d'autor anònim; una taula gòtica pintada a l'oli, aquesta anònima, si bé ha sigut atribuïda per alguns autors a Marçal de Sax, en la qual es representa un Davallament de Crist de la Creu; i, finalment, un llenç pintat a l'oli que representa sant Vicent Ferrer, obra anònima de mitjan del segle XVIII.
De les tres obres, la més interessant des del punt de vista de la seua restauració és la taula de sant Pau. Aquesta obra havia de procedir d'un retaule renaixentista de grans dimensions, si es jutja per les restes de la traceria decorativa i pel floc d'acoblament, que encara es poden apreciar a la part superior de la taula, i la seua ubicació en aquest va haver de ser alta, per l'angle de visió de la perspectiva del personatge.
Quan aquesta obra va arribar a l'Institut Valencià de Conservació i Restauració per a la seua investigació i restauració, oferia un estat molt precari de conservació en què eren evidents els símptomes d'haver patit les altes temperatures provocades per l'incendi de la catedral i el palau arquebisbal en 1936. Els danys físics provocats per aquesta calor es feien evidents, tant en la superfície pictòrica com en l'estructura interna de l'obra. Aquests quedaven reflectits en bambolles de distintes dimensions generalitzades per tota la superfície pictòrica, alteracions morfològiques que han derivat en canvis irreversibles de l'estructura interna i l'alteració dels pigments, mentre que en el suport de fusta s'apreciava una carbonització superficial i la deshidratació massiva d'aquest.
El primer pas per a la restauració d'aquesta obra va ser la realització d'una sèrie d'estudis científics consistents en radiografies, anàlisi de materials i identificació de la fusta del suport, digitalització en 3D, estudis fotogràfics amb il·luminació ultraviolada i RTI. Una vegada es van tindre els resultats d'aquests estudis, en els quals a més es va comprovar que la taula ja havia sigut intervinguda anteriorment en diferents moments, es va dissenyar el projecte d'intervenció d'aquesta obra, que ha durat diversos anys.
La taula del Davallament de Crist de la Creu és possiblement una de les obres més antigues que posseeix la catedral de València. Aquesta obra també havia patit alteracions del color per les altes temperatures de l'incendi de 1936, que també havia generat xicotetes bambolles en la preparació i estrat pictòric, amb micropèrdues d'aquest estrat, així com agranats i abrasions del color per neteges inadequades en intervencions anteriors, a més de repintades i vernissos oxidats que emmascaraven i ocultaven part de la pintura original, que s'ha pogut recuperar ara després de la realització dels estudis científics previs (radiografia, anàlisi de materials i documentació fotogràfica ultraviolada i infraroja) i la intervenció. La restauració ha consistit en la consolidació de l'estrat pictòric, neteja fisicoquímica de la pel·lícula pictòrica i eliminació de vernissos oxidats, estucat de llacunes i envernissat final.
El llenç de sant Vicent Ferrer va arribar a l'Institut Valencià de Conservació i Restauració amb un format quadrangular i amb una sèrie d'additaments que feien inversemblant la lectura correcta de l'obra. Després d'un profund estudi de la pintura i l'eliminació dels afegits no originals, es pogué comprovar que es tractava d'un llenç amb un perfil mixtilini, que es va recuperar amb la restauració de l'obra, la qual cosa va permetre poder dilucidar sobre la seua possible procedència, concretament l'àtic d'un retaule barroc o rococó de mitjan del segle XVIII.
