elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Galiana (Compromís): “Este govern es caracteritza per no gastar-se el que no té”

Galiana (Compromís): “Este govern es caracteritza per no gastar-se el que no té”
    MÉS FOTOS
    Galiana (Compromís): “Este govern es caracteritza per no gastar-se el que no té” - (foto 2)
    Galiana (Compromís): “Este govern es caracteritza per no gastar-se el que no té” - (foto 3)
    Galiana (Compromís): “Este govern es caracteritza per no gastar-se el que no té” - (foto 4)
    Galiana (Compromís): “Este govern es caracteritza per no gastar-se el que no té” - (foto 5)
    Galiana (Compromís): “Este govern es caracteritza per no gastar-se el que no té” - (foto 6)
    Galiana (Compromís): “Este govern es caracteritza per no gastar-se el que no té” - (foto 7)

    Carlos Galiana és el regidor número nou en la llista de Compromís, just el nombre d'edils que va obtindre el partit en les passades eleccions municipals. El regidor, que ocupa la important cartera de comerç, així com la d'espai públic, control administratiu o la de relacions amb els mitjans, presumix d'haver encertat l'aposta que en el seu moment va fer amb l'alcalde Joan Ribó sobre quants edils obtindria Compromís. Finalment, els desitjos de Galiana i de Ribó es van vore complits el passat mes de maig de 2015, convertint-se Compromís en la primera força de l'oposició, molt prop del Partit Popular (PP) i sent esta la formació que encapçala l'actual govern de l'Ajuntament de València nascut del Pacte de la Nau, i que va canviar el color polític de la ciutat vint-i-quatre anys després que Rita Barberá arribara al poder.

    Carlos Galiana, procedent del món de les arts, doncs és llicenciat en Art Dramàtic, i ha actuat i dirigit en diverses ocasions, confessa que es va involucrar en política en 2012 després de la difícil situació social, i la també complicada situació per la qual travessaven les arts escèniques en el panorama cultural valencià. "Hem tingut molt mala sort amb els gestors culturals que hem tingut", assegura l'edil, si bé la vena política ha sigut una constant en la seua família. "Un dia vaig decidir implicar-me i em vaig alçar del sofà disposat a col·laborar en política amb Compromís". Per a açò la seua militància es va basar a ajudar als regidors electes que ja tenia la formació política en la ciutat després de les eleccions de 2011 – Joan Ribó, Consol Castillo i Pilar Soriano-.

    Va exercir part del seu treball en la sectorial de festes, una altra de les seues aficions, doncs Galiana ha sigut president de falla durant diversos anys. "El 50% del pressupost per a les falles eren 'despeses diverses'", assegura Galiana en referència al treball de transparència que va dur a terme el partit en esta sectorial. 24 anys seguits de mandat li semblen massa per a qualsevol partit, cosa amb el que considerava fonamental acabar a València per a evitar el mal funcionament de les institucions i "evitar la personalització dels partits i la política".

    Preguntat per la valoració que fa sobre els dos anys de tripartit i sobre si repetiria la fórmula de govern, Carlos Galiana afirma que "després de 24 anys haguérem comès un greu error si les tres forces progressistes no ens haguérem entès", i que "a València funciona millor que en altres llocs, ja que els tres partits estem dins del govern des del primer moment". Si ben el regidor reconeix visions diferents entre els tres partits –Compromís, PSPV i València En Comú-, afirma que "s'ha trencat per a molt temps el bipartidisme i l'alternança dels dos partits més grans" i assegura sentir-se molt còmode amb els seus socis.

    Així mateix, preguntat pels tres èxits que, en la seua opinió, millor defineixen al govern municipal, Galiana va destacar la capitalitat mundial de l'alimentació que ostenta València, la reducció del deute i el desbloqueig de grans projectes com el Parc Central, les negociacions de la Marina del Port, la línia 2 del Metre de València o el Pàrquing de Ciutat de Bruixes. Pel referent a la gestió econòmica, va afirmar que "ens gastem el que tenim, no ens endeutem. Hem reduït un percentatge molt important de deute i estem acumulant superàvit i estem desmuntant el mantra i la teoria que la dreta gestiona millor l'economia".

    Com a objectius a futur el regidor es marca el seguir donant impuls als mercats municipals i al sector agroalimentari local. En eixe sentit, Galiana va assegurar a elperiodic.com que "el futur d'una ciutat està en el seu comerç, i molt especialment en el comerç local", és per açò que una de les seues intencions és la de millorar este aspecte i que puga "seguir fent ciutat i barris". A més, seguir treballant per a aconseguir un acord complet que aborde la qüestió de la llibertat horària i l'obertura en diumenges i en quines zones. En este aspecte, el titular de comerç va afirmar que "el PP ho va fer molt bé en eixe sentit si el que volien era que no es poguera canviar gens de manera senzilla. Nosaltres seguirem barallant i treballant per a seguir protegint al xicotet comerç i la conciliació de la vida laboral i familiar".

    Dos zones

    Galiana va considerar possible arribar a un acord, en el qual totes les parts cedisquen, i que es puguen crear dues grans zones turístiques on existisca la coneguda com a 'llibertat horària', localitzades a l'entorn de la Ciutat de les Arts i les Ciències i la zona del centre de la ciutat. "Creiem que el de desembre de 2015 era un bon acord en el qual totes les parts podrien vore's satisfetes", així mateix, va recordar que Compromís va a presentar una Proposició No de Llei perquè el poder de declarar zones turístiques estiga en mans dels ajuntaments i no entitats administratives superiors. "Volem que s'anul·le la Llei d'Afluència Turística", va afirmar el regidor, una cosa que considera fonamental a l'hora d'asseure's a negociar entre els ajuntaments i els grans i xicotets comerciants.

    Durant l'entrevista, i a manera de conclusió, Carlos Galiana va explicar com ha canviat el seu despatx, que actualment mostra una divertida decoració, pagada amb els seus diners particulars, i que mostra algunes pintures a manera de reivindicació dels drets i la necessitat de visibilitat dels artistes que moltes vegades no troben espais per a exposar les seues obres.

    Pujar