Un estudi de la UV alerta del poc protagonisme que tenen les dones en les imatges de notícies científiques
Les dones científiques apareixen infrarepresentades en la fotografia de premsa a Espanya. Aquesta és la principal constatació a què ha arribat un estudi de la Universitat de València, dut a terme per l'Observatori de les Dues Cultures, dirigit pel professor de periodisme Martí Domínguez.
L'estudi, publicat en la prestigiosa revista 'Science Communication', ha analitzat 1.134 fotografies de les notícies científiques publicades durant 2014 i 2015 en quatre dels diaris de major tiratge a Espanya: El País, El Mundo, La Vanguardia i ABC. La infrarepresentació és generalitzada en tots els diaris analitzats. Del conjunt de les fotografies, un 73,9% mostrava només homes científics, davant un 17,1% que mostrava només dones i un 9% que mostrava imatges mixtes. La presència de dones en les fotografies de premsa és, de fet, menor que la seua participació real en l'àmbit acadèmic, en el qual les dones representen entre un 35% i un 39%. Segons el grup d'investigació, «aquest fet contribueix a reproduir l'estereotip de gènere associat a determinades disciplines o camps científics». En l'estudi, dirigit pel professor de la Facultat de Periodisme Martí Domínguez, han participat David González, Anna Mateu i Empar Pons, investigadors i investigadores de l'Observatori de les Dues Cultures, grup de recerca de la Universitat de València
NO COM A PROTAGONISTA, SÍ COM A RECURS
L'estudi ha detectat també que les dones apareixen en major mesura que els homes com a recurs fotogràfic, és a dir, en fotografies que il·lustren la peça però que no estan directament relacionades amb la informació. Una de cada quatre imatges on apareixen científiques representa investigadores anònimes, realitzant alguna tasca científica, que serveixen per a parlar de temes genèrics de ciència, mentre que tan sols 1 cada de cada 20 imatges de científics homes respon a aquesta categoria. Els homes científics apareixen en un 94,7% en fotografies com a protagonistes de la informació, per exemple, en informacions relacionades amb les seues troballes científiques o amb la seua carrera acadèmica. En les dones, aquest percentatge és del 74'1%.
L'article alerta que aquesta infrarepresentació de les dones científiques pot contribuir al manteniment de les desigualtats en l'àrea científica. A més, l'estudi posa el focus en el fet que augmentar la presència de les dones en els mitjans pot no ser suficientment si no apareixen com a protagonistes de la informació i ho fan només com a recurs fotogràfic decoratiu.
Enllaç a l'article:
http://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/1075547017719074
