La Cimera de Ciutats aprova la Declaració de València

Les ciutats signatàries del Pacte de Milà, reunides a València, Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible, amb motiu de la Cimera d'Alcaldes, han aprovat este matí una Declaració de València en la qual es fa una crida a "incloure iniciatives sostenibles i aplicables en els sistemes d'aliments locals de les ciutats i que també enfortisquen els vincles rurals i urbans integrals per al desenvolupament sostenible". Esta crida, que ha llegit la regidora de Salut de l'Ajuntament, Maite Girau, va dirigit a dirigit a "l'ONU i totes les seues agències, governs regionals, nacionals i locals, societat civil, socis nacionals i internacionals per al desenvolupament, sector privat i a tots els ciutadans compromesos". Per la seua banda, Joan Ribó, alcalde de València, ha anunciat als assistents a la Cimera l'objectiu de desenvolupar en la nostra ciutat un pla de treball cuatrienal sobre polítiques alimentàries i crear un Centre Internacional d'Alimentació Sostenible

La Declaració de València recorda que en el Pacte de Milà, subscrit per ja per 159 ciutats signatàries de tot el món que representen a més de 450 milions d'habitants, s'advoca per "sistemes alimentaris sostenibles que siguen inclusius, resilientes, segurs i diversos, que proporcionen aliments saludables i assequibles a totes les persones en un marc basat en els drets humans, que minimitzen els residus i conserven la biodiversitat al mateix temps que s'adapten i mitiguen els impactes del canvi climàtic".

En esta cimera de ciutats, més de 300 alcaldes, delegats i experts reunits en el Palau de Congressos per a enfortir el diàleg entre ciutats, territoris, governs nacionals i organitzacions internacionals sobre sistemes d'alimentació sostenible, fan una crida, arreplegada en la Declaració de València, "perquè es reconega la implementació de l'agenda de Desenvolupament Sostenible de 2030 en els esforços passats, actuals i futurs de les ciutats para: erradicar la pobresa i promoure la prosperitat en un món canviant; avançar cap a societats sostenibles i resistents; empoderar a les persones, garantir la inclusió i la igualtat i conscienciar i fomentar estudis que contribuïsquen a l'assoliment d'aquestes finalitats."

Les ciutats signatàries del Pacte de Milà fan esta crida des de la convicció que "els governs locals i territorials són clau per a aconseguir progressivament el dret universal a l'alimentació i per a una vida de pau, dignitat i prosperitat per a tots". En la Declaració de València els governs locals i territorials assenyalen que "no volen quedar arrere ni fora dels processos desenvolupats dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la Nova Agenda Urbana (NAU), adoptada per els estats membres de l'ONU a l'octubre de 2016. "Estos processos han d'incloure formal i completament als actors urbans i territorials, ampliant així els enfocaments de gobernança""

CENTRE INTERNACIONAL D'ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE

Abans de la lectura de la Declaració de València, en l'acte inaugural de la Cimera de Ciutats signatàries del Pacte de Milà, l'alcalde de València, que ha intervingut junt al del director general de la FAO, José Graziano da Silva, l'alcalde de Milà, Giuseppe Sala, i Fernando García Casas, Secretari d'Estat de Cooperació Internacional per a Iberoamèrica, s'ha referit al fet que València, més enllà de la Capitalitat Mundial, ha iniciat "un pla de treball cuatrienal per a continuar desenvolupant noves polítiques alimentàries que abasten des de la producció agrària, el desenvolupament del comerç de proximitat i quilòmetre zero fins al treball d'informació i formació d'una nutrició saludable des dels més joves fins als més majors".

Després d'afegir que no es vol reduir eixe treball sol a l'àmbit local. Joan Ribó ha afirmat que "tenim l'objectiu de crear un Centre Internacional d'Alimentació Sostenible que siga punt de trobada per a la promoció, sensibilització, informació i recerca sobre estos temes crucials per a tota la humanitat"

En la seua intervenció, l'alcalde ha recordat que "València ha sigut i és una ciutat exemplar per la seua relació amb l'alimentació, per la seua preocupació per a expandir el dret a l'alimentació no solament a la seua ciutadania sinó a qualsevol habitant del món, "i volem seguir sent-ho. Perquè no entenem la vida sense dignitat, la de tots i totes, la nostra i la dels altres".

Ha defensat la necessitat d'una permanent reflexió sobre el dret a l'alimentació,"perquè ningú que té un mínim de sensibilitat pot romandre impassible davant el fam que pateixen milions de persones". Més endavant, en la compareixença davant els mitjans de comunicació, Ribo ha afirmat que "estem ací per a treballar este tema, com a València hem estat fent durant aquests dos anys d'una forma entusiasta i anem a seguir fent-ho: en l'alimentació de proximitat, de quilòmetre zero, com a aspectes que no solament influeixen en l'acció per a disminuir el canvi climàtic, sinó que també influeixen decisivament sobre els sistemes de nutrició".

Ha reiterat l'alcalde de València que "el problema actual de l'alimentació no és un problema de falta d'aliments, és un problema de mala distribució dels mateixos que hem de plantejar-nos en els països on no existeixen seriosos problemes de fam, igual que. haurem de plantejar-nos com alimentar-nos, perquè una mala alimentació està afectant d'una forma clara a la salut dels nostres xiquets, a la salut de les persones majors, a la salut de tot el món.". En eixe mateix sentit, Ribó ha puntualitzat que els problemes de sobrepès i obesitat "es concentren fonamentalment en les capes més baixes i amb menys recursos econòmics; una dimensió social important que podem constatar a València",

"EL FAM NO HAURIA DE SER UN PROBLEMA DEL SEGLE XXI"

Igual que ha fet anteriorment, en eixa compareixença Ribó s'ha referit al fet que "una de les millors formes de treballar per a combatre el fam és pensar també en els xicotets productors, en favorir als xicotets productors agrícoles". Eixe mateix aspecte ho ha destacat Graziano da Silva, que ha afirmat que comprar als xicotets productors, als xicotets agricultors "és una forma de promoure la salut i també el desenvolupament local sostenible".

S'ha referit a la paradoxa que "hui en dia més de la meitat de la població està en zones urbanes, però la gran majoria dels famolencs està en zones rurals", i també al fet que són precisament els xicotets productors "els qui passen més fam en el món en continents com Àfrica i Àsia, perquè no aconsegueixen produir prou per a alimentar a les seues pròpies famílies".

Enfront d'esta situació, Graziano ha dit que "La ciutat té als consumidors, té el poder d'estimular la producció dels aliments i augmentar els ingressos d'eixos xicotets productors que estan en les rodalies i en les zones periurbanes i en les zones rurals més apartades. Eixe poder de compra que té la ciutat ho hem d'utilitzar per a promoure l'alimentació saludable, comprant dels xicotets productors".

Graziano ha recordat que en el món hi ha 815 milions de persones que passen fam, una xifra que s'ha incrementat en 38 milions en 2016- un any en el qual va haver-hi un rècord en la producció mundial d'aliments- , altres 2.000 milions pateixen problemes de sobrepès. "Hem d'aprofitar el moment per a impulsar i consolidar canvis i implantar polítiques de seguretat alimentària i nutrició. LA FAO va a seguir recolzant a les ciutats en les seues estratègies i plans alimentaris", ha dit abans de referir-se a la necessitat de col·laboració mútua entre els governs locals i a la necessitat de promoció de la urbanització sostenible, "perquè la dicotomia rural-urbana no és acceptable.2

El director general de la FAO ha afirmat amb rotunditat que "el fam no hauria de ser un problema en el segle XXI" i ha reclamat que "la ciutats han d'estar en el centre del debat alimentari". Igualment s'ha referit als conflictes i el canvi climàtic com a principals elements que impulsen el fam, "que té moltes cares diferents i moltes raons diferents que hem d'identificar bé".