Cicle integral de l'aigua publica un documental divulgatiu sobre el col·lector nord i la gestió dels residus
Demà, dimecres 12 de juny, tindrà lloc la presentació d'este documental al Centre d'Operacions de Sanejament, a les 19.00 hores, que coincidix amb la finalització de les labors de neteja del col·lector que es van iniciar en 2017 i que ha tingut un cost de 10 milions d'euros. El regidor de Cicle Integral de l'Aigua en funcions, Vicent Sarrià, ha ressaltat «la necessitat de mantindre en bon estat la xarxa de sanejament de la ciutat per a evitar danys mediambientals i adequar-se a les exigències actuals sobre esta matèria».
Per això, ha recordat que des del Cicle Integral de l'Aigua s'ha redactat el Pla d'inversions de sanejament. Ha precisat que l'objectiu és «cobrir les necessitats més urgents en esta matèria» a través d'un manteniment, «el finançament del qual supera els 165 milions d'euros i es planteja amb un préstec del 50 per cent a contractar amb el Banc Europeu d'Inversions i una execució distribuïda en tres períodes, amb inversions superiors als 50 milions d'euros per quinquenni».
Així mateix, Vicent Sarrià ha informat que des de la Regidoria del Cicle Integral d'Aigua s'ha impulsat l'elaboració de la norma espanyola UNE 149002 sobre criteris d'acceptació de productes d'un sol ús via inodor. Esta norma elaborada, juntament amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) amb el suport de l'Associació Espanyola de Proveïments d'Aigua i Sanejament (AEAS), és «pionera en la matèria a escala mundial, i podria ser tinguda en compte amb l'aplicació de la directriu del Parlament Europeu que prohibix l'ús i comercialització de plàstics d'un sol ús a partir de 2021», ha matisat.
Segons ha indicat, «no és per si mateix de compliment obligatori, llevat que es reculla en una altra norma que sí que ho siga, però establix uns criteris clars i objectius que faciliten l'aplicació, per exemple, de l'ordenança municipal de València». A més, ha concretat que determina «els assajos que hauran de superar les tovalletes per a poder ser considerades d'un sol ús via inodor segons la norma, així com el distintiu que hauran de contindre els envasos».
En concret i de forma resumida, es plantegen quatre assajos. En primer lloc, de composició, que n’exclourà les que continguen materials sintètics com plàstics. En segon lloc, de sedimentació, en tant que necessita una certa velocitat mínima a la qual el producte ha d'anar al fons i no reflotar. També de dispersió, per a establir una desintegració en xicotets fragments després de la immersió i agitació en aigua i, finalment, de biodegradació ja que està orientada especialment al comportament en plantes depuradores, de manera que tant en entorn aerobis com anaerobis els fangs actius corresponents siguen capaços de digerir-les.
