elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El Centre del Carme presenta la nova exposició de la col·lecció ‘Art Contemporani de la Generalitat Valenciana’

  • Composta per les 18 obres adquirides per la Generalitat Valenciana en 2018, l’exposició és un reflex de l’heterogeneïtat i el dinamisme que caracteritzen la nostra escena creativa

  • La mostra ‘Art Contemporani de la Generalitat Valenciana. Preguntes i respostes’ s’organitza entorn d’un comissariat pedagògic que busca establir un vincle entre l’art i els públics

  • L’exposició s’adaptarà per a després viatjar a les actuals capitals culturals valencianes, Altea i Vilafranca

La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha presentat junt amb el director del Centre del Carme Cultura Contemporània, José Luis Pérez Pont, i el comissari de l’exposició, Luis Camnitzer, ‘Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana. Preguntes i respostes’.

Raquel Tamarit ha incidit en el fet que “cada any organitzem una exposició amb les obres que adquirim l’any anterior. El nostre propòsit és donar a conéixer les últimes tendències i propostes d’artistes valencians, en diversos punts del nostre territori, perquè aquesta acció servisca també per a vertebrar les nostres comarques mitjançant la cultura”.

Així mateix, la secretària autonòmica de Cultura de la Generalitat ha comentat que “l’adquisició d’obres d’art per la nostra part permet fomentar el mercat de l’art al nostre territori i ampliar el patrimoni creatiu i artístic dels valencians i les valencianes, al mateix temps que el mostrem”.

L’exposició de la col·lecció ‘Art Contemporani de la Generalitat Valenciana’ d’aquesta edició va tindre la seua primera parada al Museu de Belles Arts de Castelló la primavera passada. Després va viatjar al Centre Cultural Las Cigarreras d’Alacant i ara fa una parada fins al 19 de gener al Centre del Carme Cultura Contemporània.

Tamarit ha destacat que “en cada ubicació l’exposició es reinterpreta i s’adapta al seu context amb les obres de què disposem i els enfocaments que en fa cada comissariat”, i ha afegit que “estem treballant perquè també estiga present durant 2020 a les dues capitals culturals valencianes, Altea i Vilafranca”.

Art Contemporani de la Generalitat Valenciana. Preguntes i respostes

L’exposició està formada per les 18 obres, de 18 artistes valencians, adquirides en 2018.

En la seua parada al Centre del Carme, la mostra se centra en una reflexió al voltant de preguntes i respostes. L’artista i teòric uruguaià, Luis Camnitzer, és el comissari de l’exposició al Centre del Carme, i parteix de la idea que les obres d’art són respostes dels artistes a diferents problemes, tant de caràcter social com del mateix àmbit de la creació. L’exposició ‘Art Contemporani de la Generalitat Valenciana. Preguntes i respostes’ és una proposta/exercici de Luis Camnitzer sobre aquesta col·lecció.

El director del Centre del Carme, Jose Luis Pérez Pont, ha assenyalat que “com a espai d’agitació cultural, al Centre del Carme passem a l’acció. Divendres passat vam instal·lar una pancarta en la nostra façana per a sumar-nos a la declaració d’emergència climàtica i aquesta setmana inaugurem la mostra ‘Art Contemporani de la Generalitat Valenciana. Preguntes i respostes’ amb un programa de mediació i educació que trenca barreres i que transcendirà el Centre del Carme per a connectar amb els públics i transmetre que l’art és un potent instrument de transformació social”.

El propòsit de l’exposició és experimentar amb un model de comissariat centrat en l’activació pedagògica de les pràctiques artístiques en diàleg amb els públics. A partir d’aquest conjunt artístic s’ha desenvolupat un projecte de comissariat pedagògic per mitjà del màster PERMEA de Mediació i Educació mitjançant l’Art del Consorci de Museus. Alumnes de PERMEA han estat treballant sota la supervisió dels directors del màster, així com de l’expert Luis Camnitzer, i han presentat diferents propostes de mediació que estan abordant la creació actual de manera innovadora.

La proposta per al Centre del Carme s’articula per mitjà de diferents accions que ocorreran en l’entorn urbà en connexió amb les obres que es mostren en la sala i mitjançant una difusió educativa. Ja al Centre del Carme, el públic serà convidat a descobrir quines són les preguntes a què respon cada una de les peces, i es fomentarà la seua participació, que quedarà registrada i exposada a la sala de ‘Preguntes i respostes’, de manera que la resta dels visitants puguen interactuar amb elles.

El resultat és una exposició que es configura i que va prenent forma amb les aportacions del públic, que forma part de la creació artística en primera persona.

L’exposició presenta una gran diversitat generacional en què es podrà observar l’obra d’artistes joves junt amb la de creadors de mitja i llarga trajectòria, així com diferents temàtiques i estètiques. Des del ‘net-art’ de Clara Boj & Diego Díaz (Múrcia, 1975) i Daniel García Andújar (Almoradí, 1966); les creacions de videoart de Pau Pascual (Alcoi, 1976), Marta Negre (l’Alcora, 1981) i Pedro Ortuño (València, 1966); el treball fotogràfic de Cristina de Middel (Alacant, 1975) i Vicente Tirado (Castelló, 1967), o les instal·lacions de Rosell Messeguer (Orihuela, 1976), Jorge Peris (Alzira, 1969), José Maldonado (Madrid, 1962), Rossana Zaera (Castelló, 1959) o Altea Grau (Castelló, 1985), vinculada aquesta última també al gravat.

L’obra de Joan Cardells (València, 1948) explora la relació entre el dibuix i l’escultura, mentre que Fuencisla Francés (Segòvia, 1944) utilitza el ‘collage’ per a reflexionar sobre la creativitat destruïda. La ‘performance’ i l’art d’acció entren en la ‘Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana’ per mitjà de les obres de Lucía Peiró (Benigànim, 1967) i l’escriptura sonora de Bartolomé Ferrando (València, 1966). El treball de Lorena Amorós (Villena, 1974) reflexiona sobre els límits de la construcció teatral.

Diferents temàtiques com la memòria, de vegades des d’una faceta més reivindicativa i altres vegades d’una manera més poètica, el qüestionament de la realitat per mitjà d’Internet o mitjançant la fotografia o qüestions ecològiques travessen aquest conjunt artístic. Entre les adquisicions destaca, així mateix, la pintura de Juan Olivares (Catarroja, 1973), una peça conceptual i abstracta que, a manera d’escut, plasma la protecció davant de les influències negatives de la societat.

Durant la presentació de la mostra s’ha recordat la figura de Joan Cardells, un dels artistes d’aquesta exposició, que ens va deixar el passat mes de juliol. L’obra de Cardells, una de les trajectòries fonamentals de l’art espanyol contemporani, es continuarà estudiant per mitjà de peces tan singulars com la que forma part d’aquesta col·lecció. La seua peça ‘1979’ és de presència obligada en una col·lecció pensada i planificada com a representativa de la història de l’art valencià actual.

Pujar