El Consell Local Agrari ha començat els treballs de neteja i desbrossament de la Senda dels Lladres
Durant tres setmanes i amb la contractació d'una quadrilla de nou peons i un capatàs, treballadors del SEPE, s'està millorant la Senda dels Lladres, en el vessant del castell
El Consell Local Agrari ha començat els treballs de neteja i desbrossament de la Senda dels Lladres de Sagunt. Durant tres setmanes, i amb la contractació d'una quadrilla de nou peons i un capatàs, treballadors del SEPE, es pretén actuar en la neteja de la Senda dels Lladres en el vessant del castell.
Els treballs pretenen, d'una banda, respectar i protegir la flora endèmica, rara o amenaçada, així com les espècies catalogades en perill d'extinció; i, d'altra banda, controlar espècies domèstiques o exòtiques que alteren o impedixen el creixement i modifiquen l'estructura, composició i funcionament dels ecosistemes formats per espècies autòctones. També estos treballs eliminaran restes mitjançant trituradora, estelladora i discos trituradors, així com també es realitzarà el baixat, desbrancat i trossejat d'arbres morts per plagues, temporals de vent, etcètera. De la mateixa manera, es procedirà a la neteja i desbrossament dels recintes del Cementeri Jueu, trams de la Senda Ibera i construccions iber-romanes exteriors al Fòrum.
En compliment de la normativa vigent en matèria de patrimoni, s'ha procedit a realitzar una supervisió arqueològica de l'Ajuntament orientada a la correcta documentació de les restes de naturalesa arqueològica que puguen veure's afectats per les actuacions de neteja forestal de la Senda dels Lladres.
La regidora i presidenta del Consell Local Agrari de Sagunt, Ana María Quesada, respecte a la intervenció de l'arqueòloga municipal, ha explicat que la seua supervisió de les tasques és «necessària i inevitable en entorns arqueològics» amb l'ànim de preservar el patrimoni històric de la ciutat, motiu pel qual ha agraït i lloc en valor el seu paper, «la seua disposició i la seua col·laboració en tot allò per a què és necessària la seua presència».
«Com a presidenta del Consell, també com a ciutadana d'este municipi i, personalment, com a amant de la nostra història i del nostre patrimoni, és una satisfacció poder aportar el nostre granet d'arena per a mantindre el nostre patrimoni i que es puga transitar millor per esta senda», ha manifestat l'edil. «Ens enorgulleix poder col·laborar d'esta manera a protegir i a cuidar el nostre patrimoni», ha agregat.
La Senda dels lladres és una senda perimetral que envolta el Castell de Sagunt. Este camí està situat en un turó aïllat de la Serra Calderona. Recorre una distància total de 3 quilòmetres, coincidint en la major part del trajecte amb la Senda Local CV42. Al llarg del recorregut, conegut popularment com la Senda dels Lladres, es van trobar vestigis d'ocupació de diferents èpoques, des de la població ibera a restes d'estructures de la Guerra Civil. Esta senda es troba reconeguda com a Senda Local (SL CV.42 Senda dels Lladres en el vessant del Castell) per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient.
La senda envolta tot el monument extramurs, pel seu vessant, i presenta una distància total de 2.230 metres. Discorre en el seu sector oriental a través de l'antiga ciutat ibèrica d’Arse per la zona coneguda com Tres Pouets. En el seu tram oriental, travessa l'antic recinte islàmic de l’Albacara de Tres Castellets i voreja el de la Conillera, en la zona nord-est de la fortificació, segons informen des del Consell Agrari.
Esta zona es troba inclosa dins de l'Inventari de Jaciments Arqueològics de la Conselleria de Cultura, en zona de protecció arqueològica i en concret, a l'entorn del BIC del Castell de Sagunt.
Per este motiu, Quesada ha animat a visitants i excursionistes que circulen per la zona a preservar el paisatge. «Cuidem l'entorn pel qual caminem, sobretot quan parlem d'un entorn natural, i en este cas, a més, amb la repercussió arqueològica que té», ha sol·licitat. En este aspecte, ha recomanat no deixar allò que es porta, ja que es pot retornar a casa de la mateixa forma i així no deixar cap mena de desaprofitament, tant generat per humans com per mascotes, i ha puntualitzat que en això «la responsabilitat no és de l'animal sinó de qui ho porta».
