La volta al col·le del “fins demà si ens deixa el COVID-19”

Aquest matí han tornat al col·legi molts xiquets i xiquetes. Han iniciat el nou curs escolar del gel i de la mascareta, una nova normalitat que arriba també a les aules. Tots ells amb l'única certesa que hui van a l'aula, però sense la garantia que demà ho tornen a fer. Així és la pandèmia del COVID-19 i així l'hem assimilada, ja que no existeix cap manera de garantir de manera absoluta que el virus no entrarà en els centres escolars per moltes i molt estrictes mesures que s'han creat en els protocols.

Tant la comunitat educativa com la sanitària consideren els col·legis com un lloc segur per a tots els alumnes i professors, encara que una vegada acaben l'horari escolar i ixen al carrer, la responsabilitat canvia de protagonistes i passa a cadascun d'ells al saber que l'endemà han de tornar.

Les sensacions a primera hora del matí, quan els carrers tornaven a omplir-se de motxilles i d'adults acompanyant als seus fills al col·legi, eren de tota mena. A més dels habituals plors dels més xicotets davant el comiat dels seus pares, la cosa que més s'ha vist han sigut les mascaretes. De mil tipus i estampats diferents, però totes elles tapant la boca i el nas de tots els que acudien a les portes dels centres.

Hui a Gandia s'han evitat les aglomeracions en les entrades dels escolars, ja que els centres han escalonat la manera d'accedir per a evitar precisament aquest col·lapse en un mateix horari. Amb la tranquil·litat de no anar tots alhora, els alumnes arribaven a la porta i repetien el gest més habitual d'aquests dies, s'omplien les mans de gel hidroalcohòlic i es fregaven bé per a desinfectar-se. Això ha ocorregut una vegada i una altra a les portes dels col·legis, establint-se així com un requisit indispensable cada vegada que s'accedisca. Una vegada dins, als patis o en els corredors, es podia veure als alumnes ben protegits amb les seues mascaretes i sense saber molt bé ni què fer ni com fer-ho. Tot són incerteses, també per a ells, ja que hui ha sigut el primer dia en què han conegut els protocols per a previndre el COVID-19 en la pràctica.

Ha sigut un matí en la qual el record de la rutina de la volta al col·le no ha tingut res a veure amb el que acostumaven en els anys anteriors, on la pandèmia actual no tenia ni la intenció d'irrompre d'aquesta manera.

Uns col·legis optaven per, a més del gel a les mans i la mascareta ben col·locada, prendre la temperatura als alumnes abans d'entrar. Uns altres, en canvi, o ho feien una vegada arribaren a l'aula o directament confiaven en la responsabilitat que els pares i mares no porten als seus fills al col·legi si tenen algun símptoma o malestar.

En el sòl de les entades als centres s'ha observat una delimitació de l'espai perquè els pares no sobrepassen certes zones i siguen els professors els qui isquen a rebre als xicotets, amb l'objectiu d'evitar que els adults tinguen contacte amb les classes i mantindre-les aïllades únicament per als alumnes.

Com es pot comprovar, tota mesura és poca en l'actualitat. El curs del gel i de la mascareta ha tirat a rodar ple d'incertesa i a l'espera del que ocórrega. Així ho explicava a elperiodic.com un dels pares que ha acudit a deixar als seus fills al col·legi aquest matí: “Tenim l'esperança que tot vaja bé i que el col·legi puga seguir de manera presencial, encara que és cert que les sensacions entre els pares són de bastant incertesa perquè ens temem el que pot succeir si algun dels nostres fills dona positiu en Coronavirus”.

De la mateixa manera, és una de les mares qui afirma que “després de més de sis mesos sense anar al col·legi, fins als xicotets tenien ganes de tornar, cosa que és bastant estranya en ells després de les vacances d'estiu; el que ha aconseguit el COVID-19 en aquest aspecte no ho ha aconseguit ningú, encara que tant ells com nosaltres els adults sabem que ficar en una mateixa classe a 15, 20 o 25 alumnes suposa un risc evident en la situació de contagis en la qual estem, així que ni ells mateixos saben fins quan podran continuar anant a les aules amb certa normalitat”.

Una altra part que segueix la mateixa línia és la dels professors, els qui afirmen a aquest digital estar “amb moltes ganes i il·lusió de convertir les aules en un espai en el qual tots puguem estar tan bé com siga possible, encara que confiant en la responsabilitat de tots i cadascun de nosaltres, també en la dels alumnes i en la dels seus pares en eixir del col·legi”.

Un quart testimoni recollit aquest matí per aquest digital ha sigut el d'un alumne, qui destacava que “som conscients que, encara que semble bastant pesat, haurem d'obeir als professors i llavar-nos les mans moltes vegades; encara que supose que farem coses inconscientment perquè les hem fetes sempre i no ens quedarà una altra que canviar aquests hàbits que per la pandèmia ja no són gens recomanats, però a poc a poc”.

Reina la incertesa i els comiats diàriament, ja que en aquests moments tot depén del fet que el Coronavirus entre o no en unes aules que, encara que blindades inicialment, no estan exemptes de contagis com cap altre àmbit de la vida quotidiana en temps de COVID-19.