Gandia descobreix el significat del color en el món en una exposició de fotografies de National Geographic

L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto; la directora d’Àrea de Negoci de CaixaBank a Gandia, Elena Paula Durá; la responsable Territorial de la Fundació ”la Caixa” a la Comunitat Valenciana, Soraya Casado; i la comissària de la mostra, Manuela Pedrón han presentat avui al Passeig del Port de Gandia Colors del món, una mostra que ens acosta a la gran varietat de paisatges del nostre planeta i als colors que els caracteritzen.

A través de 42 instantànies de fotògrafs de National Geographic, la mostra organitzada per la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb l’Ajuntament de Gandia, convida a reflexionar sobre el color, element que ens envolta en tot moment i que és capaç d’influir en la manera com ens sentim i omplir-nos de força, relaxar-nos o emocionar-nos. Per evitar que ens passin desapercebuts tots els tons i matisos dels colors, aquesta exposició els converteix en protagonistes absoluts.

En les corprenedores fotografies dels bromosos blaus de la llum del matí, dels vívids porpres i vermells de la posta de sol, dels intensos verds dels camps o dels daurats de les fulles de la tardor, els visitants hi trobaran una reflexió molt inspiradora sobre el significat dels colors, les seves qualitats i el seu simbolisme al llarg de la història.

A través de prestigiosos fotògrafs de National Geographic, entre els quals hi ha els multipremiats Joel Sartore, Steve McCurry, Michael Nichols, Lynn Johnson, Jodi Cobb, Paul Nicklen o Frans Lanting, coneixerem les connotacions dels colors en les cultures d’arreu del món a partir de l’àmplia gamma de grocs, taronges, vermells, violetes, blaus, verds i blancs.

Una mínima diferència en la longitud d’ona lluminosa determina que vegem el color vermell o el blau, i la psique humana ha dotat aquests colors de connotacions que s’han generalitzat en les cultures d’arreu del món. La humanitat s’ha sentit atreta pels colors des de temps immemorials. Un dels primers colors que es van buscar és el porpra tiri, utilitzat pels antics fenicis i extret de les glàndules d’uns cargols del mar Mediterrani. Els costos de producció eren tan elevats que només els rics es podien permetre tenir vestits amb aquest tint, cosa que va generar per sempre un simbolisme al voltant d’aquest color, també anomenat porpra reial.

Aquesta exposició forma part del programa Art al carrer, amb el qual la Fundació ”la Caixa” vol fer de Gandia un museu a cel obert. La divulgació és un instrument bàsic per promoure el creixement de les persones. Per aquest motiu, a través d’aquestes exposicions l’entitat té l’objectiu d’apropar la cultura i la ciència a tot tipus de públics.

ÀMBITS DE L’EXPOSICIÓ

La mostra dedica un àmbit a cadascun dels set colors escollits i desgrana, a través de sis fotos per àmbit i de petits textos introductoris, algunes consideracions sobre el significat d’aquest color al món.

GROC

Un granger rastellant el fenc en fileres a l’Estat de Washington (Estats Units), un petit gelada agafat a l’esquena de la seva mare al Parc Nacional de les Muntanyes Simien (Etiòpia), o el daurat d’una estàtua budista a Myanmar, són algunes de les fotografies que ens deixen veure aquest color en tota la seva esplendor.

El groc és joia. És el sol que il·lumina el planeta i proporciona creixement, calidesa i relaxació. És serenitat. El groc pot desaparèixer en els núvols i acostar-se tant al blanc que un es pregunta si el color efímer era allà. El groc pot simbolitzar l’intel·lecte, ja que la il·luminació d’aquest color brillant és paral·lela a la il·luminació de la ment humana, però també pot simbolitzar la malaltia i la curació.

TARONJA

El taronja és un color que sovint passa per alt, i és que a vegades cedeix protagonisme al vermell i al groc. Hi és en el salt brillant cap als mesos més càlids, però també en la lenta transformació de l’estiu a l’hivern, quan les fulles verdes es tornen daurades i ataronjades. El taronja mostra el seu poder en el crepuscle, com es pot veure en la fotografia d’uns nyus que caminen a prop del riu Zambezi, o en la lava del volcà Mauna Ulu de Hawaii. Però també és un color serè, que ens pot recordar la tranquil·litat en el to suau de les túniques dels monjos budistes, com es veu en una altra foto d’un jove monjo a Cambodja.

VERMELL

La natura fa servir el vermell per seduir i mostrar poder i fortalesa. És un color que persevera al llarg de totes les estacions; fins i tot a l’hivern, quan tot es mor, el vermell viu en el grèvol brillant i les baies d’hivern. Les verinoses granotes de punta de fletxa daurada adverteixen de la seva letalitat els depredadors amb un color vermell brillant. El vermell no és subtil. En la nostra cultura és l’amor, la passió i el foc. A l’Índia, d’on podem veure una imatge de la tribu Fakirani, significa puresa; tanmateix, a l’Àfrica és el color del dol.

BLAU

Al nostre planeta, estem constantment envoltats de tons de blau: en un llac és relaxant i al cel ens fa ben palesa la seva immensitat. A l’oceà, en canvi, ens dirigeix cap al fons, cap al desconegut. En són un clar exemple les fotografies d’un gòbid que descansa sobre una cloïssa gegant al llit marí d’Indonèsia o el parell de foques menjacrancs que fan la migdiada sobre un bloc de gel flotant a l’Antàrtida. Des de l’antiguitat, el blau s’ha entrellaçat amb la religió. Es veu en la serena rajola turquesa que hi ha a les mesquites i també en el brillant ceruli que crepita entre els dits de Zeus a la mitologia grega. El blau és poderós i místic.

VIOLETA

El morat és misteriós. Lavanda, pruna, albergínia, tots els tons del porpra són sorprenentment diferents. El porpra és suau però insistent. El veiem a les primeres hores del matí abans que el sol emergeixi a l’horitzó, com en la imatge protagonitzada per una foca de Groenlàndia que descansa sobre el glaç del golf de Sant Llorenç, al Canadà, sota el cel crepuscular, i també, en una altra tonalitat, en els colors de la tardor que veiem a la panoràmica del riu Missisquoi a Estats Units.. El porpra retrata la reialesa en els rics tons envellutats de les túniques i les corones reials, o en els centres brillants de les gemmes.

VERD

El verd és una manifestació de vida. És un ressorgiment, una renovació. El primer brot d’una planta de color verd en una extensió de terra significa el renaixement que ve després de l’hivern. A les fotografies, hi veiem l’esplendor del verd al voltant d’un camperol que fa la collita del primer te de l’any al Japó. Al món animal, els verds també hi són presents, com es pot veure en la imatge d’un mascle de quetzal guatemalenc.

L’existència de verd mostra salut i vitalitat. El verd ens manté vius a tots. La vasta xarxa verda del nostre planeta exhala l’oxigen que inhalem els éssers humans i forma una relació cíclica de vida i mort que ha de ser protegida i preservada.

BLANC

A l’exposició, una núvia i els convidats ballen al carrer a Skopje, a Macedònia. I és que el color dels començaments i els finals és el blanc. El color de la puresa. Eteri, immaculat i pristí.

Es pot veure la delicadesa del blanc en el pelatge d’alguns animals —com lèmur de Madagascar que protagonitza una de les fotografies de la mostra. Però també pot ser aclaparador, ja que absorbeix tots els altres colors, com en la imatge de l’iceberg antàrtic per on passegen uns pingüins. És el color del no-res i del tot.