L'Orquestra de Cambra de València posa en peus al públic de Dénia sota la batuta del seu director, el denier Molina-González
Mitjançant una llarga ovació, el públic de Dénia va agrair la fantàstica Gala Lírica oferida a càrrec de l'Orquestra de Cambra de València. Entre aplaudiments, el director titular de l'Orquestra va agrair l'aposta realitzada per la Regidoria de Cultura i va afirmar sentir-se molt content per “jugar a casa”. L'aforament de l'auditori estava complet i, després del primer bis, l'aplaudiment del públic va ser veritablement efusiu. El director titular de l'Orquestra de Cambra de València va voler oferir una especial dedicatòria mitjançant l'últim bis a qui va ser el mestre Roberto Sanchís. Professor del conservatori de la ciutat que va morir recentment. L'aplaudiment del públic va ser veritablement clamorós.
L'energia de la OCV ja es va sentir des de l'inici. Amb una Obertura de Noces de Fígaro vibrant i amb un acurat treball en l'articulació, fraseig i estil mozartià, la batuta de Molina-González va resultar elegant i apassionada. Dit d'una altra manera, va anar d'una qualitat indiscutible. Totalment coneixedor del repertori, detallista i amb un fraseig polit, va saber fer de l'orquestra i dels solistes una conjunció immillorable.
La versatilitat dels cantants va ser admirable. Amb un repertori molt exigent vocalment, tots dos van demostrar una gran complicitat en l'escenari, de la qual també era partícip el mestre Molina-González i els músics de l'orquestra. Aquest repertori ja és marca de qualitat per a la OCV.
La vellutada veu de la valenciana Teresa Albero i el seu domini vocal fan d'ella una de les més exquisides del moment. Va brillar en tots els gèneres, demostrant una versatilitat absoluta i una enorme cura per l'estil. Va deixar sense alè al públic amb la seua interpretació de l'ària de la comtessa de les Noces de Fígaro -Dove sono- en la qual va posar de manifest la seua marca més personal, la línia de cant i el seu meticulós treball dels matisos. Això li permet afrontar reptes tan extraordinaris com la interpretació de La voix humaine de F. Poulenc, que ja va per la seua sisena representació. Albero també ens va regalar un moment màgic amb María la O, del cubà E. Leucona.
L'imponent timbre de l'hispà-brasiler Rodrigo Esteves és sempre fascinant, i deixa veure un domini propi de la seua experiència en els millors teatres i auditoris del món. Esteves va destacar amb la romança Luche la fe por el triunfo, un gènere, el de la sarsuela, en el qual sobreïx. Prova d'això és la seua pròxima participació en la producció de La tabernera del puerto en el Teatre de la Zarzuela de Madrid.
Va ser un concert molt emotiu, en el marc del desé aniversari de l'Orquestra de Cambra de València i alhora, vint anys de la batuta del mestre Pere Molina-González. Una doble celebració que, sense cap dubte, va ser una gran aposta de l'Ajuntament i que va resultar ser un èxit rotund.
