Concert de l'Orquestra Simfònica de Castelló amb obres de Chopin, Hindemith i Granados

L'Orquestra Simfònica de Castelló oferirà el proper divendres 4 de novembre a les 19:30 a l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló un concert que comptarà amb la interpretació pianística de Leonel Morales a la primera part i obres simfòniques de Hindemith i Granados a la segona sota la direcció de Cristóbal Soler. Un acte que es troba dins de la programació de l'Abonament de Tardor de l'Auditori de Castelló i l'Abonament de Música Clàssica per a joves menors de 30 anys de CulturArts. Un concert de música simfònica que també prendrà la forma d'una audició oberta a escolars aquell matí a l'Auditori.

PROGRAMA:

Concert núm 1 per a piano i orquestra - F. Chopin
Solista: Leonel Morales
Maties el pintor - P. Hindemith
Intermedi de Goyescas - E. Granados

Cristóbal Soler, director.

Obrirà l'actuació el Concert n.1 per a piano i orquestra (1830) de Chopin, el primer dels seus dos concerts per a piano en ser publicat, que s'estructura en tres moviments: I. Allegro maestoso, II. Romanç-Larghetto i III. Rondo-Vivace. En la seua estrena el 1830 al Teatre Nacional de Varsòvia, va ser interpretat pel propi compositor com a comiat abans d'abandonar Polònia; el proper dia 4 serà interpretat a l'Auditori pel pianista d'origen cubà Leonel Morales, que a més de ser un reconegut solista que ha realitzat concerts a les sales internacionals més prestigioses, des de fa 13 anys és catedràtic del Conservatori Superior de Castelló.

Aquest concert per a piano presenta una participació minimitzada de l'orquestra per emfatitzar la qualitat sonora de l'instrument solista. Mostra tot l'esplendor del característic llenguatge musical chopenià, amb una bellesa melòdica i perfecció d'escriptura pianística que encara avui continua captivant les audiències de tot el món, al mateix temps que continua sent un repte per a la majoria dels intèrprets.

A la segona part, l'Orquestra Simfònica interpretarà la simfonia que Hindemith va escriure a partir de la seva òpera Maties el pintor (Mathis der Maler), una obra basada en la vida del pintor luterà Matthias Grünewald, un dels majors exponents de la pintura del Renaixement alemany. Va començar a gestar la partitura de l'òpera en 1933 i, poc després, la simfonia homònima, que va acabar primer i va estrenar en 1934. En el moment de la seva composició, la situació política a Alemanya es tensava i amenaçava les llibertats personals i artístiques, per això en la seua Matías va tractar el tema de l'aïllament necessari de l'artista i el seu paper en la societat i la funció de l'art. Cada moviment de la simfonia es refereix a un quadre pintat per Grünewald per al Retaule de Isenheim, una construcció amb un complex joc de panells. Els seus moviments són: Concert angelical, que es correspon amb l'obertura de l'òpera i amb la pintura de Isenheim amb les ales exteriors obertes; Enterrament, interludi orquestral de l'últim acte de l'òpera i pintura dels panells inferiors de l'esmentat retaule; i Les temptacions de Sant Antoni, amb el mateix títol que la famosa pintura de Grünewald que s'adverteix en desplegar els panells interns del retaule de Insenheim, i de la qual Hindemith recrea en l'escena 6 de l'òpera seu moment de creació per part de Grünewald.

Grünewald juxtaposa serenitat religiosa amb representacions de patiment a la Terra durant una sublevació camperola impulsada per la reforma protestant a l'Alemanya del segle XVI. Aquests contrastos es reflecteixen fidelment en la puntuació de Hindemith, que ofereix alhora un retrat turbulent de la seva pròpia època històrica. La seva obra va ser durament criticada pel règim nazi: Goebbels el va acusar de «contaminació intel·lectual jueva» i de ser un «mer productor de sorolls atonals» tot i que la seva sang era «purament alemanya». Hindemith es va veure obligat a emigrar als Estats Units per seguir la seva tasca docent i musical.

L'última obra del repertori que s'escoltarà el 4 de novembre serà el cèlebre Intermedi de Goyescas d'Enric Granados, una de les grans figures del nacionalisme musical espanyol. Les seves característiques melodies i evocacions sonores de fortes arrels espanyoles tenen com a bon exponent la melodia nostàlgica del violoncel solista i uns motius fortament arrelats en el folklore. Aquesta peça orquestral que se situa entre el primer i el segon quadre de Goyescas va ser composta per Granados entre 1914-1916 com a part de la seva òpera inspirada en pintures de Goya del Museu del Prado, que alhora partia d'una suite pianística que ja havia composat el mateix nom. L'estrena de Goyescas, prevista inicialment a l'Òpera de París, va ser suspesa a causa de la guerra europea i va tenir finalment lloc al Metropolitan de Nova York en 1916. Una invitació del president Wilson per tocar a la Casa Blanca va motivar el canvi de plans per al retorn a Espanya de Granados i va optar per fer-ho via Anglaterra. Al Canal de la Manxa, camí d'Espanya amb la seva dona, el Sussex va ser torpedinat per un submarí alemany el 24 març 1924 posant fi a la vida del compositor.

L'estrena de Goyescas, prevista inicialment a l'Òpera de París, va ser suspesa a causa de la guerra europea i va tenir finalment lloc al Metropolitan de Nova York en 1916. Poc abans de l'estrena l'empresari del Metropolitan va dir a Granados que, al seu parer, a Goyescas li faltava un interludi. Granados va escriure llavors la que va ser la seva última composició, l'Intermedi. El compositor no va quedar molt satisfet, i li va dir a Pau Casals: «He fet una cosa de mala fe, vulgar, de cara al públic. M'ha sortit una jota!». Al que Casals va respondre: «Perfecte. No era aragonès Goya?». Granados va esdevindre un reconegut compositor espanyol a Amèrica des de Goyescas. Una invitació del president Wilson per tocar a la Casa Blanca va retardar el retorn a Espanya de Granados i quan per fi va emprendre el viatge el 1924, el seu vaixell va ser torpedinat per un submarí alemany i posà fi a la vida del compositor.

El director convidat que guiarà aquesta audició és el valencià Cristóbal Soler. Considerat un dels directors més importants de la seva generació, Soler ha establert una carrera reeixida especialitzada en un extens repertori d'òpera i produccions simfòniques lloat per la crítica pel seu carisma i interpretació, així com per la seva tècnica de direcció precisa i consolidada. El seu catàleg de sarsueles, així com el repertori simfònic espanyol revela a Soler com un dels millors ambaixadors de l'actualitat de la música espanyola, amb compromisos en el Teatre de la Sarsuela de Madrid en les últimes cinc temporades amb produccions líriques.

Aquest concert que recull diverses peces de grans compositors dels segles XIX i XX es troba també dins de la programació didàctica de CulturArts, per la qual cosa estudiants de Primària, Secundària i Universitat tindran l'oportunitat d'escoltar l'Orquestra Simfònica interpretar aquest repertori simfònic en directe assistint a l'assaig general obert que tindrà lloc al matí el dia 4 de novembre a l'Auditori. Els centres educatius poden inscriure en aquesta activitat mitjançant el web de www.culturalcas.com omplint la sol·licitud que posa a la seva disposició el servei de Didàctica.

Sobre la OSC

La Orquestra Simfònica de Castelló és una formació composta per músics professionals establerts a la Comunitat Valenciana amb l'objectiu principal de difondre especialment la música simfònica de concert. Des dels inicis, la OSC ha afavorit la dinamització i el desenvolupament professional de músics castellonencs i valencians. La varietat de gèneres ha estat una constant en la seva programació junt a l'estrena d'obres de compositors contemporanis. Ha estat dirigida per diversos directors entre els quals citem a Gonçal Comellas, Michael Thomas o Enrique García Asensio, i el director principal convidat actual és Henrie Adams. D'altra banda, han participat en concerts de la OSC solistes de reconegut prestigi com Elena Gragera, José A. López, Rafael Aguirre, Carles Marín o Albert Guinovart. La OSC ha ofert concerts en les diferents províncies i poblacions de la Comunitat Valenciana i altres ciutats espanyoles. Cal destacar la progressió que la OSC ha experimentat en aquests últims anys i la consolidació de les seves actuacions en la programació de l'Auditori castellonenc, havent comptat, especialment, amb el suport de la Diputació Provincial, l'Ajuntament de Castelló i CulturArts.