Càrtel de camions: una empresa valenciana rebrà 45.000 euros després d'una sentència contra un conegut fabricador
Tots els afectats pel càrtel de camions entre 1997 i 2011 són a temps de reclamar el sobrecost patit
Després de la multa més elevada de la història (2.930 milions d'euros) als fabricants més importants de camions -MAN, Volvo, Iveco, DAF, Scania i Daimler- per haver infringit la normativa de la Unió Europea en matèria de competència, i que Scania va recórrer davant el Tribunal General de la Unió Europea, els fabricants s'enfronten a multitud de procediments judicials com aquest, en el qual queda provat que van pactar preus superiors i van repercutir el sobrecost del vehicle de transport al comprador, la qual cosa es coneix com a “càrtel de camions”, i són condemnats a indemnitzar als que van comprar aquests vehicles de gran tonatge entre els anys 1997 i 2011 amb importants quanties econòmiques.
En el cas d'actuacions, el Jutjat del Mercantil núm. 2 de València va dictar sentència l'1 de juny de 2021 estimant parcialment la demanda d'una mercantil valenciana dedicada al transport de mercaderies, defensada per Unive Advocats, contra AB Volvo en “exercici d'acció de reclamació de danys derivada de l'adquisició de 12 camions dins del període de cartel·lització que resulta de la Decisió de la Comissió de 19 de juliol de 2016, i acorda la indemnització equivalent al 5% del preu net dels adquirits, més interessos legals i sense fer pronunciament impositiu en costes”, contra la fallada, AB Volvo va interposar recurs d'apel·lació.
Unive Advocats, en nom de la titular afectada pel càrtel de camions, es va oposar al recurs sol·licitant que es desestimara i es confirmara la sentència que va dictar en el seu moment el Jutjat del Mercantil 2 de València, en la qual condemnava a AB Volvo a abonar-li 48.853,90€, i a més li imposara les costes del recurs.
Una de les principals controvèrsies radicava en la notificació i trasllat dels documents judicials, perquè Volvo España va declinar constantment tots els intents de notificació dirigits a Volvo (multinacional sueca), fins que, finalment “la notificació de la diligència va ser acceptada pel mateix lletrat que havia rebutjat totes les notificacions i emplaçaments intentats amb anterioritat al llarg del temps transcorregut des de la presentació de la demanda el 26 de març de 2019”, resa la sentència que “tots els intents de notificació i emplaçament entre la presentació de la demanda i declaració de rebel·lia han sigut sistemàtica i conscientment rebutjats (amb assessorament jurídic), sent la parteix coneixedora de les eventuals conseqüències de la seua persistència en el rebuig de l'emplaçament. De facto, l'assessoria jurídica va presentar per dues vegades, fora del marc de la personació en el procés, escrits dirigits a justificar la seua posició.”
De la documentació obrant en les actuacions (factures, contractes de finançament, targetes d'inspecció tècnica i justificants de pagament de l'impost corresponent) va quedar patent que la mercantil ostentava la qualitat de perjudicada a conseqüència de l'adquisició i titularitat d'una flota de camions.
La fabricant de camions va aportar al procediment un informe pericial emés per KPMG, que ja havia sigut objecte de valoració per l'Audiència Provincial de València en altres procediments anàlegs sobre el càrtel de camions: “La diferenciació de les diferents parts de l'informe i la seua anàlisi per separat, no condueix necessàriament a la convicció de l'absència de mal i desestimació íntegra de la demanda, com se suggereix en el recurs. Destaquem a aquest efecte que en les pàgines 57 i 58 es diu: “Que la infracció no va tindre efectes sobre els preus analitzats en tant aquesta només justifica l'evolució dels preus en un percentatge absolutament marginal (això és, 0,69% per als camions Volvo de “llarga duració” – com és el cas dels camions objecte d'aquesta demanda-, 0,27% per als camions Volvo de “distribució interregional”, -0,76% per als camions Renault de “distribució regional”, de 1,63% per als camions Renault de “llarga distància” i de 2,46% per als Renault de “transport estàndard”) i, a més, no és estadísticament significativa, cosa que significa que a més de ser poc o gens significativa ni tan sols el resultat aconseguit és estadísticament plausible o si es prefereix versemblant.” Hem de posar en connexió aquesta afirmació del recurs amb les taules de l'informe KPMG relatives a la quantificació alternativa del mal i el reconeixement d'aqueixos efectes “no significatius” pel Sr. X en l'acte de judici, perquè on la part veu absència d'efecte, la sala constata la seua existència, la qual cosa és rellevant per a quant direm a continuació en relació a l'estimació judicial del mal”.
El Jutjat del Mercantil que va enjudiciar l'assumpte en primera instància, donades les diferents postures dels informes pericials aportats a la causa per les parts sobre la conducta anticompetitiva duta a terme per l'empresa fabricadora de camions, va realitzar una estimació judicial del mal conformement als criteris fixats pels Jutjats del Mercantil de València i l'Audiència Provincial de València, i va fixar la indemnització en el 5% del sobrecost dels camions, que ascendeix a 48.853,90€, quantia que AB Volvo ha d'abonar a la propietària de la flota de camions -quan la sentència esdevinga ferma-.
Les Magistrades aprecien la concurrència d'elements suficients que conclouen que es va aplicar un sobrecost, és a dir, un percentatge sobre el preu de venda a cadascun dels vehicles que posteriorment comercialitzava, d'aquí ve que haja desestimat el recurs interposat per AB Volvo, confirmant la sentència del Jutjat del Mercantil nº2 de València, i condemnant-la al pagament de les costes del recurs.
Cal recordar que tots els afectats pel càrtel de camions entre 1997 i 2011 són a temps de reclamar el sobrecost patit, perquè en virtut del principi de solidaritat que estableix l'art. 73 de la Llei per a la Defensa de la Competència, amb independència de la marca de camió adquirida, podran reclamar a Scania després de la confirmació pel Tribunal General de la Unió Europea el passat 2 de febrer de 2022 de la sanció que es va imposar a aquesta fabricadora, que va ser l'única que va recórrer la Decisió de la Comissió Europea que va declarar l'existència del càrtel.
Finalment, aprofitem l'ocasió per a recordar que una cosa similar ocorre amb els automòbils; milions de propietaris de cotxes adquirits entre 2006 i 2013 poden reclamar el sobrecost derivat del càrtel de cotxes.
