-Refranys que cal conservar :: Raons i paraules :: elperiodic.com

Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento.
Acepto     Más información
rss facebook twitter Canal elperiodic.com youtube  lasprovincias.es
Lunes 2 de marzo de 2015 |
google
elperiodic.com
Edición Comunidad Valenciana
Columna de opinión
Raons i paraules
Raons i paraules
Por Jordi Bort
Añadir "Raons i paraules" a mi lector RSS

Refranys que cal conservar

08/02/2015
recomendar
a mis favoritos
disminuir letra
aumentar letra
comentar

Els refranys populars, tan coneguts en altre temps, van desapareixent degut sobretot a la falta de temps per enraonar i per a compartir, a l’estiu passant la nit a fresca a la porta de casa, o a l’hivern a la vora del foc.
Ara tots estem pendents de la televisió o d’internet. I això que amb mesura és bo, ens pot aïllar els uns dels altres. I també ens pot fer oblidar tants i tants refranys que naixien de la saviesa del poble. Per això vull oferir-vos estos refranys, per tal de conservar-los i de transmetre’ls a les noves generacions. Perquè sempre que perdem algun refrany o dita popular, s’emprobix la nostra cultura.

A cal sabater, sabates de paper

A poc a poc es va lluny

A qui no té faena, Déu li’n dóna

De terres apestades, mentides a cabassades

Després de la foscor, ve el dia amb bona claror

El bon dia comença per l’alba

El bon obrer, arremulla primer

El calendari nou, trau el vell de casa

El mariner a la mar, el llaurador a la terra i el soldat a la guerra

Faena fuig, menjar acosta’t

Ferrant ferrant, perdrem l’ofici

Foc colgat crema més que el destapat

Gat amb guants no agarra rates

La caminada més llarga comença amb un pas

La faena del matalafer: fer i desfer

La paciència és una pasta que com més se’n té, més se’n gasta

La primera vegada que m’enganyes, la culpa serà teua; la segona vegada, la culpa serà meua

L’estopa prop del foc, s’encén

L’home és amo del que calla i presoner del que diu

L’ofici del burgés: menjar. Dormir i no fer res

Llibres, camins i dies, porten saviesa

Mentider conegut, ja no és cregut

Més val fer-ho que manar-ho

No hi ha camí que no tinga fi

No hi ha temps que no torne

No hi ha roses sense espines

No podem impedir el vent, però podem construir molins

On hi ha patró, no mana mariner

Pel desembre gelades, nevades i sopes escaldades

Per educar un xiquet cal tota la tribu

Per un frare no es perd un convent, ni per un soldat un regiment

Qui de jove no treballa, de vell dormirà a la palla

Qui no treballa, badalla

Quan el gat dorm, les rates ballen

Rodar cap avall, no porta treball

Sense menjar, fa mal treballar

Una vegada acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa

Un ull al plat i un altre al gat

Comparta este artículo
  • Currently 3.17/5
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Puntuación: 3.2/5
No hay comentarios en el artículo

Si deseas registrar tu nombre e imagen en los comentarios haz
click aquí
Publicidad
Publicidad
Publicidad
Publicidad
Publicidad

RSS elperiodic.com Comunidad Valenciana
Facebook elperiodic.comTwitter elperiodic.com
Aviso legal | Publicidad | Correo