Acció Cultural demana a l'Ajuntament de Castelló que li dedique un carrer a Joan Fuster
Representants de la junta comarcal d'Acció Cultural de la Plana Alta- L'Alcalatén han presentat avui al registre de l'ajuntament una sol.licitud per a que la ciutat de Castelló designe amb el nom de JOAN FUSTER una via pública de la població. Aquest és l'escrit que hi han presentat:
'Sra. Alcaldessa
La junta comarcal de la Plana Alta- L'Alcalatén d'Acció Cultural del País Valencià s'adreça a vosté per tal de sol.licitar-li que l'Ajuntament que presideix acorde retolar un carrer de la ciutat amb el nom de JOAN FUSTER, tal i com han fet ja altres ajuntaments de les comarques castellonenques, com ara Vila-real, la Vall d'Uixó, Onda, Vinaròs, Benicarló, Cabanes, entre moltes altres poblacions.
Joan Fuster i Ortells (Sueca, la Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992) fou un important escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric 'Nosaltres, els valencians ', el seu llibre més influent, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. És considerat com un dels assagistes en català més important del segle XX i, per suposat, el més important del País Valencià.
Però, més enllà de la vàlua intel.lectual dalt exposada, volem destacar tres raons que avalarien aquesta petició referides concretament a la ciutat de Castelló, per la gran relació que amb ella va mantenir:
1- Joan Fuster va ser durant molts anys el president efectiu de la castellonenca Fundació Gaetà Huguet, i en funció de tal la seua vinculació amb la ciutat va ser molt intensa.
2- En una de les seues obres cabdals, 'El País Valencià ', Joan Fuster descriu d'una manera admirable el Castelló dels anys seixantes del segle XX, de manera que ens ha deixat pàgines farcides d'estima cap a la ciutat.
3- Joan Fuster va mantenir una relació d'atracció i interés per les nostres festes fundacionals de la Magdalena, de les quals va parlar de manera elogiosa en moltes de les seues obres, i en els quals va participar personalment en repetides ocasions.
En raó d'aquests fets exposats, li preguem tinga a bé proposar als organismes corresponents del consistori la presa en consideració i en el seu cas l'aprovació d'aquesta proposta '
