Vicent Sarrià presenta el Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella
L'objectiu d'aquest és recuperar el caràcter residencial i preservar la identitat del cor de la ciutat
«És un document que simplifica i unifica les normes i plans urbanístics que convertien Ciutat Vella en un galimaties normatiu», afirma el regidor d'Urbanisme
La preservació del carà cter residencial de Ciutat Vella evitant la proliferació de nous apartaments turÃstics, la recuperació de la seua identitat com a enclavament emblemà tic de la ciutat de València, la reorganització del seu equilibri dotacional i, en definitiva, la millora de la qualitat de vida i la qualitat urbana dels seus residents, són els principals objectius del Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella, que unifica criteris urbanÃstics per a protegir i revitalitzar el cor de la ciutat, i que hui ha presentat el regidor responsable de l'à rea de Desenvolupament Urbà , Vicent sarrià .
«Hem presentat el document que sotmetrem a aprovació a la Comissió d'Urbanisme de la setmana que ve i al pròxim Ple. El Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella és un document llargament demandat per empresaris, per constructors i veïns, que permetrà simplificar i unificar totes les normatives i plans urbanÃstics que afectaven Ciutat Vella i que la convertien en un galimaties normatiu», ha afirmat Vicent Sarrià , qui s'ha referit igualment a les «importants conseqüències des del punt de vista patrimonial» d'este document que, després de la seua aprovació preliminar, serà sotmès a un perÃode d'exposició pública de 60 dies.
«El gran objectiu ha sigut el de preservar el carà cter residencial de la major part dels barris de Ciutat Vella, evitant la proliferació de nous apartaments turÃstics i preservant l'ús residencial de la majoria d'edificis, a excepció d'aquells que per raó de protecció o pel seu carà cter singular puguen destinar-se a altres usos. També s'ha buscat reorganitzar l'equilibri dotacional per a residents de Ciutat Vella, que permeta disposar de dotacions de proximitat més enllà del que són merament edificis administratius. S'ha fet una especial incidència en la recuperació del carà cter monumental i paisatgÃstic en dos sentits: recuperar espai públic i determinats à mbits emblemà tics, i augmentar considerablement el catà leg de béns protegits del Centre Històric en més de 400 edificis, que d'una manera o d'altra gaudiran d'algun tipus de protecció», ha concretat Vicent Sarrià en relació amb esta versió preliminar del PEP de Ciutat Vella que també augmenta substancialment el catà leg de Béns de Rellevà ncia Local.
Â
MILLORAR LA QUALITAT URBANA I LA QUALITAT DE VIDA
«Hem fet una aposta per millorar la qualitat urbana i la qualitat de vida dels residents, però també la rellevà ncia i categoria de Ciutat Vella com a lloc emblemà tic de València», ha afegit Sarrià , que ha exposat les grans lÃnies i objectius d'este Pla Especial de Protecció que té una vigència de 20 anys i contempla una inversió pública de 34 milions d'euros repartits en 12 anualitats. El PEP de Ciutat Vella ha sigut elaborat per un equip multidisciplinari coordinat des de la regidoria d'Urbanisme, «que ha realitzat un treball molt intens durant un any i mig» i en el qual s'ha contemplat també un ampli procés de participació ciutadana, s'han organitzat tallers i s'han recaptat opinions .«Eixe procés participatiu continuarà després de l'exposició al públic», ha assegurat Sarrià .
El regidor d'Urbanisme ha insistit en l'objectiu primordial de recuperació del carà cter residencial de Ciutat Vella, «preservant els barris amb un teixit residencial més potent, les trames urbanes amb vida i residents», de fenòmens com el de la turistificació. Eixa recuperació contempla una nova regulació del règim d'usos, la reordenació de les à rees degradades, el manteniment de l'equilibri de les dotacions públiques i la millora de la qualitat urbana a través de la recuperació d'espais per al vianant i la millora de la qualitat i l'estètica del paisatge urbà .
Quant a la preservació dels valors patrimonials de l'à mbit de Ciutat Vella, i de la seua identitat, mitjançant l'elaboració del catà leg de proteccions, Sarrià ha afirmat que «hem volgut fer un pas molt important en augmentar el nivell de protecció d'edificacions que mantenen la qualitat patrimonial». Este PEP contempla que 412 nous immobles s'afegixen al catà leg d'edificis amb algun tipus de protecció, fins aconseguir la xifra de 2.078 edificis protegits en tot l'à mbit.
A més de mantenir i augmentar el teixit i la població residencial, la nova regulació del règim d'usos contempla fomentar el comerç tradicional i fer compatible l'ús terciari en edifici singulars i poc aptes per a ús residencial, «i aixà fomentar la rehabilitació d'edificis actualment sense ús». El PEP suprimix la compatibilitat i el canvi d'usos com a base, contemplant-la únicament, i de manera excepcional, «per a edificacions singulars o elements protegits que difÃcilment poden destinar-se a ús residencial». En el barri de Sant Francesc, amb major ús terciari, els edificis dedicats a ús turÃstic hauran de guardar una distà ncia mÃnima de 150 metres entre sÃ.
Respecte als comerços històrics, sovint substituïts per establiments hostalers, s'estableix, com a forma de protegir-los, que la distà ncia entre bars i restaurants haurà de ser de 65 metres.