Una quarta part de les llars valencianes està en situació de vulnerabilitat segons una recerca de la Universitat
Més dâuna quarta part de les llars de la ciutat de València (un 26,7 %) es troba en situació de vulnerabilitat, segons una recerca dirigida pel professor de Sociologia de la Universitat de València, Raúl Lorente, que sâha presentat hui, divendres 23 de febrer, en un acte que ha comptat amb la presència de la regidora de Serveis Socials, Consol Castillo.
En lâacte de hui, celebrat en lâedifici de Tabacalera, el professor Lorente ha presentat un informe amb les conclusions més rellevants obtingudes dâuna enquesta a la població de la ciutat, acompanyada dâuna anà lisi territorial dels Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS). Per a la enquesta sâhan entrevistat 4.500 persones. Lâinforme forma part del projecte de recerca âDiagnòstic Social de la Ciutat de València, 2017â, realitzat, a petició de lâAjuntament, per lâequip de recerca de la Universitat de València Xarxa Inclou (Xarxa de Creació i Transferència de Coneixement per a la Inclusió Social) del que junt a Raúl Lorente formen part els investigadors Verónica RamÃrez, VÃctor F. Climent, Anna Giulia Ingellis i Adoración Guamán.Â
 Una de les principals conclusions que sâextrauen del diagnòstic realitzat és que en la ciutat de València sâobserva una intensa desigualtat en els ingressos de les llars. Els ingressos mitjans de les llars de la ciutat de València són 1.672 euros al mes. El 10 % de les llars amb menors ingressos disposen de menys de 646 euros mentre que el 10 % amb majors ingressos perceben entre 3.000 i 6.000 euros al mes; la diferència és de nou vegades entre els extrems dels ingressos calculats. A més, el 5 % de llars més pobres de la ciutat tenen uns ingressos al mes inferiors a 451 euros; i el 25% de les llars disposen de fins a 1.000 euros al mes dâingressos. La desigualtat en els ingressos és encara més evident en observar que fins al 40% de la població de la ciutat acumula el 20 % dels ingressos, i el 10 % de la població amb prou faenes arriba al 3 % de lâingrés, el 20 % al 8% de lâingrés. La meitat de la població no arriba al 30 % dels ingressos totals, es queda amb un 28 %. Per contra, el 20 % més ric gaudeix de quasi el 40 % dels ingressos i el 10 % més ric gaudeix del 23 % dels ingressos totals. La desigualtat en els ingressos sâexpressa de manera clara en les llars de les diferents à rees dels Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS). Les à rees de Ciutat Vella i Benimaclet presenten una mitjanes dâingressos molt per sobre de la mitjana de la ciutat i amb una dispersió menor; no obstant açò les llars de les à rees de Salvador Allende (districtes de Zaidia, Rascaña i Poblats del Nord), Quatre Carreres, Sant Marcel·là i Trafalgar tenen ingressos mitjans inferiors a la mitjana, és a dir, tenen rendes més baixes. En un punt intermedi es troben les llars de les à rees de Natzaret, Campanar, Patraix, Malvarrosa i Olivereta.
La taxa de risc de pobresa de les llars de la ciutat sâha classificat en tres diferents graus dâintensitat. De tal forma que un 20,64 % de les llars està per sota del llindar de pobresa, la qual cosa equival a 67.360 llars o 163.428 habitants. El cà lcul de la proporció de llars en situació de pobresa severa va donar com resultat un 7,58 %, la qual cosa afecta a 24.725 llars o 59.986 habitants. La proporció de llars en lâespai social de vulnerabilitat és 26,7 % per a la ciutat, un poc més dâuna quarta part de les llars, la qual cosa es tradueix en 87.023 llars o 211.133 persones.
Lâanomenat espai social de vulnerabilitat suposa que de perllongar-se els efectes de la crisi en la vida de les persones i les llars i de continuar amb les polÃtiques de contenció en els pressupostos orientats a les polÃtiques socials aplicats des de fa dècades, les llars que es troben en aquest espai són susceptibles de deteriorar les seues condicions de vida fins a situar-se per sota dels llindars de pobresa o de pobresa extrema; pel que es pot parlar que una proporció significativa de les llars de la ciutat es troben en situació de fragilitat.
Lâafectació de llars per Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS) sâestén fins a abastar vuit à rees que tenen una proporció de llars en lâespai social de vulnerabilitat per sobre de la mitjana de la ciutat: Salvador Allende (42 % de llars), Quatre Carreres (34,2 %), Sant Marcel·là (34,2 %), Campanar (29,6 %), Patraix (28,6 %), Trafalgar (28,6 %) i Olivereta (28,5 %). La situació de les à rees de CMSS de Salvador Allende, Quatre Carreres i Campanar són âespecialment preocupants en el sentit que concentren a un terç de les llars en situació de pobresa severa i requeririen programes i polÃtiques especÃfiques orientades a frenar i revertir aquesta situació donada la seua elevada incidènciaâ. No obstant açò, assenyala lâinforme âno cal perdre de vista que el problema de concentració de la pobresa també sâobserva en les à rees de Patraix, Olivereta i Sant Marcel·là amb una proporció de llars per sota del llindar de pobresa que supera la mitjana de la ciutatâ.
Un de les dades que resulta més alarmant de lâinforme és lâelevada taxa de desocupació entre els habitants de la ciutat, que segons la recerca se situa entorn del 24,4 %. Una dada, assenyalen els investigadors que âadquireix una dimensió encara més inquietant quan es comprova que la mitjana de temps en situació de desocupació, segons la informació que es va obtenir amb lâenquesta, és de 30 mesos i la mitjana de 18 mesos; és a dir, el 50% de la població en situació de desocupació es troba en ella des de fa un any i mitjà , com a mÃnimâ. El que suposa una forta tendència a la cronificació de la situació de desocupació.
En lâelaboració del diagnòstic els investigadors han presentat una tipologia que integra tres elements de tipus âobjectiuâ per a mesurar les situacions de risc de pobresa i vulnerabilitat en les llars de la ciutat de València. A la proporció de llars per sota del llindar de pobresa en la ciutat (20,64 %), de llars afectades per la baixa intensitat laboral dels seus integrants (18,1 %) sâafegeix una tercera, la de les llars que es troben en situació de carència material severa (11,9 %). Lâindicador de carència material severa, segons els investigadors, és molt complex i aporta molta informació rellevant sobre lâaccés de les llars a diferents béns i recursos de la vida quotidiana que van des de qüestions relacionades amb necessitats bà siques (alimentació, pagament de rebuts de la llum, aigua, energia, pagament dâhipoteca, etc.), la possibilitat de mantenir certs nivells bà sics de benestar en la llar (accés a la calefacció o aire condicionat) i dâaltres aspectes relacionats amb el benestar subjectiu (permetreâs vacances) o que influeixen en la percepció de seguretat o vulnerabilitat (fer front a despeses imprevistes). Per açò lâ11,9 % de les llars que calculen es troben en aquesta situació i que segons les seues estimacions estaria afectant a 38.926 llars o 94.442 habitants de la ciutat, constitueixen un conjunt de realitats que, consideren, sâhan dâatendre.
En lâinforme apareix com especialment preocupant la situació dels joves, entre 17 i 25 anys, que planteja la necessitat dâuna intervenció immediata de part de les entitats públiques, ja que les llars amb integrants menors i joves en la ciutat de València es troben en una situació de major vulnerabilitat. Açò significa un enorme desafiament, assenyala el professor Lorente, âsobretot si tenim en compte que la tendència demogrà fica de la ciutat és a lâenvelliment, la qual cosa planteja la urgència i la necessitat del disseny de polÃtiques integrals que superen el marc dâacció de la Regidoria de Benestarâ.
Per a millorar lâactuació dels serveis socials municipals, els investigadors han dividit la ciutat en tres tipologies: Ãrees dâAcció Urgent; Ãrees en Procés de Deterioració; i Ãrees dâAcció de Reforç. Les Ãrees dâAcció Urgent (CMSS de Salvador Allende, Quatre Carreres, Campanar i Trafalgar) tenen una major taxa dâatur i una elevada proporció de la seua població treballant en ocupacions precà ries, tenen també una població jove, amb altes taxes de natalitat respecte a lâobservada en la ciutat i un menor Ãndex dâenvelliment; pel que donen âel perfil especialment preocupant de la pobresa: la pobresa infantil i juvenilâ. En les Ãrees en Procés de Deterioració (Olivereta, Patraix, Malvarrosa, Natzaret i Sant Marcel·lÃ) sâobserven nivells superiors a la mitjana de la ciutat en alguns dels indicadors de risc de pobresa i exclusió social que de perllongar-se els efectes de la crisi i no implementar-se polÃtiques i programes orientats a mitigar-los podrien agreujar les situacions que ja es viuen en aquestes llars. En elles es donen certes variacions en els indicadors de benestar que requereixen especial observació en cada cas com, per exemple, en Natzaret sâobserva una major percepció de deterioració en les condicions de lâhabitatge (presència de goteres, humitats, etc.) o de problemes a lâentorn de lâhabitatge com en les à rees de Malvarrosa i Olivereta. Per tant, assenyala lâinforme, âen aquestes à rees és necessari establir lÃnies de treball priorità ries orientades a atendre, a més del nivell de deterioració material que sâobserva, problemà tiques especÃfiques que afecten a les condicions de vida de la població en cadascuna dâellesâ. Finalment, en les Ãrees dâAcció de Reforç (Benimaclet i Ciutat Vella), els investigadors recomanen âlâaplicació de polÃtiques i programes concrets orientats a reforçar lâatenció a usuaris/as a partir de perfils concrets: persones majors, dependents, immigrants i jovesâ.