El Nobel Gerard 't Hooft aborda les fronteres de la Física en dues conferències a València
El premi Nobel de FÃsica Gerard ât Hooft ofereix dues xarrades sobre el món quà ntic i els forats negres en el Museu de les Ciències i l'Auditori Marie Curie del Parc CientÃfic, respectivament. La primera, dimarts 13 a les 19:00h, versarà sobre l'existència del lliure albir en el món quà ntic. La segona, dimecres 14 a les 12:30h, tractarà de l'ús de forats negres com a laboratoris per a provar noves teories en FÃsica.
D'allò més xicotet a allò més gran, Gerard 't Hooft, guanyador del Premi Nobel de FÃsica en 1999, imparteix dues conferències a València sobre dos dels lÃmits actuals del coneixement sobre la naturalesa i l'Univers. Dimarts 13 de novembre en el Museu de les Ciències, el cientÃfic holandés exposa al públic el misteriós funcionament del món quà ntic. Dimecres 14 ofereix un dels Col·loquis Severo Ochoa de l'Institut de FÃsica Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València) sobre els forats negres com a âlaboratoriâ per a provar teories en FÃsica. Ambdues conferències estan organitzades pel IFIC, únic Centre d'Excel·lència Severo Ochoa de la Comunitat Valenciana dedicat a la fÃsica de partÃcules, astropartÃcules i nuclear.
Sota el tÃtol âExisteix el lliure albir en el món quà ntic?â, el catedrà tic de la Universitat dâUtrecht exposa al públic assistent al Museu de les Ciències una qüestió polèmica: la possibilitat de descriure i predir el comportament de les partÃcules elementals segons la mecà nica quà ntica, la part de la FÃsica que tracta el comportament d'objectes molt xicotets, des d'à toms o molècules o les partÃcules subatòmiques que els formen. AixÃ, haurien els fÃsics de renunciar a trobar equacions que descriguen amb certitud com es comporten les partÃcules? L'entrada és lliure previ registre, amb traducció simultà nia al castellà .
A l'Auditori Marie Curie del Parc CientÃfic de la Universitat de València, el premi Nobel proposa en la seua conferència âThe quà ntum black hole as a theoretical laboratoryâ una forma d'utilitzar els forats negres com a âlaboratorisâ per a provar noves teories en FÃsica. En concret, es tracta de reconciliar la teoria de la Relativitat General d'Einstein amb la Mecà nica Quà ntica en un intent d'aconseguir una teoria quà ntica de la gravetat. Aquesta és una conferència especialitzada, dins del cicle de Col·loquis Severo Ochoa de l'Institut de FÃsica Corpuscular.
Gerard 't Hooft (Donen Helder, Països Baixos, 1946) és fÃsic teòric i catedrà tic en la Universitat dâUtrecht. Ha dedicat la seua carrera a l'estudi de la fÃsica quà ntica en les seues diverses realitzacions, des dels fonaments fins a la teoria quà ntica de la gravitació passant per la fÃsica de partÃcules. Durant el seu doctorat va desenvolupar la tècnica de regularització dimensional, que va permetre demostrar que el Model Està ndard és una teoria matemà ticament consistent i capaç de fer prediccions. Grà cies a aquesta tècnica és possible fer cà lculs de precisió en moltes teories quà ntiques de camps, aportació per la qual va rebre el Premi Nobel de FÃsica en 1999 juntament amb el seu director de tesi, Martinus Veltman.
En concret, el Nobel reconeix el paper de tots dos per a âesclarir l'estructura quà ntica de la interacció electrodèbilâ, una de les interaccions fonamentals resultat d'unir dos de les quatre forces de l'Univers (l'electromagnètica, entre partÃcules amb cà rrega elèctrica, i la interacció feble, responsable de processos radioactius com els què mantenen el funcionament del Sol). Però les contribucions de 't Hooft van més enllà , tractant també problemes relacionats amb la interacció forta (una altra de les forces) com el confinament dels quarks, les ârajolesâ que formen la matèria visible de l'Univers. A més del Nobel, Gerard 't Hooft ha rebut, entre altres reconeixements, el premi Wolf, la medalla Lorentz i la medalla d'honor de l'Institut Niels Bohr de Copenhaguen.
Aquestes conferències s'organitzen en el marc del programa de Centre d'Excel·lència de l'Institut de FÃsica Corpuscular, centre mixt de la Universitat de València i el CSIC pioner en la recerca en fÃsica de partÃcules, astropartÃcules i fÃsica nuclear, aixà com les seues aplicacions. Dins d'aquest programa, han visitat lâIFIC recentment altres guardonats amb el Premi Nobel de FÃsica, com ara Takaaki Kajita, Barry Barish, Sheldon L. Glashow i Franck Wilczek, entre altres.