VALENCIA | CULTURA I ESPECTACLES

L'Institut Valencià de Cultura presenta 'La tristeza de los ogros'

ELPERIODIC.COM - 01/03/2018

L'Institut Valencià de Cultura apropa al Teatre Principal de València l'obra 'La tristeza de los ogros', escrita i dirigida per Fabrice Murgia, la jove revelació del teatre belga que posa davant del públic la ràbia, la solitud i el desconcert absolut d'una generació d'adolescents, la seua, farcida d'imatges i de noves formes de comunicar-se, als quals ningú veu ni escolta.

La versió espanyola de l'obra de Murgia ha sigut adaptada per Borja Ortiz de Gondra i està interpretada per Nacho Sánchez, Olivia Delcán i Andrea Sanjuán.

El director adjunt d'arts escèniques de l'IVC, Roberto Garcia ha assenyalat: "Murgia és un referent de la nova creació escènica europea i ens acosta un espectacle en el qual s'uneix tot el que ha de tindre el bon teatre, emoció, pensament i debat".

"La tristesa de los ogros" ens explica el dia que els xiquets deixen de ser xiquets, a través de dues històries reals ocorregudes l'any 2006, Bastian Bosse de 18 anys torna al seu antic institut. Obri foc abans d'apuntar-se amb un arma. Havia anunciat la seua acció en internet. Natascha Kampusch de 18 anys, escapa de la vigilància de l'home que l'havia segrestat deu anys abans. El seu cas és objecte d'una enorme mediatització.

A partir de l'exploració del blog personal i de les entrevistes a Natascha, prenent alguns elements d'ells, Fabrice Murgia teixeix en "La tristeza de los ogros" un conte oníric que desborda amb escreix el contingut dels "breus" dels periòdics.

Una escriptura impregnada de la seua pròpia experiència de trastorns adolescents que troba en la ficció el camí per a restituir la ira i el desconcert de la seua generació.

El testimoniatge de Bastian Bosse que va preferir matar-se el 20 de novembre de 2006 després d'haver disparat l'arma al seu col·legi, el somni de Laetitita que va créixer amb por i ara està despertant al seu llit d'hospital. L'intent de fugir d'un imaginari formatat per les noves formes de comunicar-nos. La desesperació dels que imploren ajuda sense que sapiem realment qui d'ells posseeix somnis i bombes per a venjar-se dels qui no els escolten. "La tristeza de los ogros" és una forma d'enterrar la infància.

 

MÉS FOTOS