L'EMT guanya un 44 % de persones usuàries en les línies nocturnes que augmentaren el servici ara fa un any
El 20 de maig de l'any passat la Regidoria de Mobilitat Sostenible de l'Ajuntament de València va decidir duplicar la freqüència en horari nocturn de les lÃnies N1, N6, N89 i N90, les quatre més utilitzades de la xarxa nocturna de l'Empresa Municipal de Transports de València (EMT). Eixa mesura ha comportat una pujada del 44 % en les validacions en eixes lÃnies, en passar de les 248.740 validacions de l'any passat a les 358.251 en l'últim any.
Quatre mesos després, el 29 de setembre, es va duplicar el servici nocturn de dos lÃnies més: les lÃnies N3 i N8, que connecten el centre amb Campanar, Benimà met i Beniferri, per un costat, i amb els Poblats MarÃtims i Natzaret, per un altre. Des d'eixe moment, s'ha produït una pujada en les validacions del 31 % (de 65.899 fins a 86.551).
Estes dos mesures han contribuït que un total de 837.596 persones agafaren alguna de les lÃnies de la xarxa nocturna de l'EMT en l'últim any. Esta xifra suposa una pujada de 153.397 viatgers i viatgeres, un 21,2 % més respecte al mateix perÃode de l'any anterior. Les millores varen suposar que la freqüència de pas de les lÃnies que més gasten els usuaris i les usuà ries passara a ser de 20/25 minuts en divendres, dissabtes i vespres de festius.
El regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, ha agraït la confiança dels usuaris i usuà ries i ha destacat la necessitat d'este tipus de mesures per a donar "una opció de qualitat en transport públic, que era molt necessà ria en la nostra ciutat. Es tracta d'un resultat extraordinari en lÃnia amb totes les millores que s'estan fent en l'empresa". A més, ha recordat que "amb més diners de l'Estat donarÃem un millor servici ja que podrÃem augmentar les freqüències també de les altres lÃnies".
En este sentit ha recordat que la millora del servici ha d'anar acompanyada d'una aposta pressupostà ria per part del govern central cap al transport públic a València, com ha fet amb altres ciutats. "Barcelona i Madrid han rebut de manera conjunta els últims 15 anys 2.000 milions d'euros i ara volen callar-nos amb 10 milions, que són molles perquè no demanem allò que realment ens correspon".