L'Ajuntament difon bones pràctiques per a tractar la informació sobre migració
La regidora de Cooperació al Desenvolupament i Migració, Neus Fábregas Santana, ha mantingut este matà una trobada amb periodistes durant la qual s'han exposat diverses propostes perquè el tractament informatiu sobre les persones migrants i refugiades no fomente la creació de prejudicis. L'edil ha destacat que la cobertura medià tica de l'arribada de l'Aquarius a València ha suposat una oportunitat per «garantir una adequada informació a la ciutadania sobre les polÃtiques d'acolliment».
«Cal dir "migrant" cada vegada que ens referim a estes persones?», s'ha preguntat Neus Fábregas. «En el moment en què posem este adjectiu, sense adonar-nos estem transmetent unes consideracions i uns prejudicis.
No tenim la mateixa igualtat de drets, això és evident, però sà que som persones, vinguem d'on vinguem. Este seria un primer pas per poder començar a treballar la notÃcia d'una manera més inclusiva i humana».
Representants de les ONG Accem, CEAR i Creu Roja han participat en la jornada juntament amb la regidora. Laura Julián ha presentat les '10 propostes contra el discurs xenòfob als mitjans de comunicació', dins del projecte 'Alça la veu contra la discriminació i els delictes d'odi' de CEAR-CV. L'ús plural de les fonts, la utilització d'una terminologia adequada que trenque amb els estereotips i la lluita contra el discurs xenòfob són algunes de les bones prà ctiques periodÃstiques en què ha insistit. «Cal humanitzar les xifres», ha explicat Julian. «Es tracten els fluxos migratoris com si foren temes d'economia sense tenir en compte que hi ha històries i vides darrere».
Ana Gómez, responsable de comunicació de Creu Roja a València, i Rima Said, tècnica d'Accem, han posat l'accent sobre la confusió terminològica que existix entre alguns conceptes. Gómez, per exemple, ha matisat les diferències entre pastera, piragua i bassa pneumà tica. «Ãs incorrecte denominar pastera o piragua a qualsevol embarcació només pel fet de portar persones immigrants. Una pastera normalment ve des del Marroc o des d'Algèria, arriba fins a Andalusia o Fuerteventura, té de 5 a 15 metres d'eslora i pot transportar entre 10 i 30 persones. Les piragües partixen des de Maurità nia i Senegal, porten una ruta cap a Canà ries i poden arribar a ser de fins a 180 persones. Les basses pneumà tiques tenen una capacitat xicoteta, de 12 a 20 persones, i normalment viatgen fins a Almeria des d'Algèria. I després estarien els bucs negrers, que són antics vaixells mercantils reconvertits per portar persones i que poden transportar entre 100 i 250 persones».
La portaveu de Creu Roja també s'ha referit a les fotografies viralitzades en les xarxes socials que mostren la roba entregada al passatge de l'Aquarius tirada en contenidors, donant a entendre que es va menysprear. «Són unes fotos tretes de context, amb l'à nim de desacreditar el dispositiu d'ajuda humanità ria als immigrants del buc Aquarius i des del minut zero ens vam posar a treballar per desmentir que els immigrants tiraven la roba que se'ls havia donat», ha detallat Ana Gómez. «La veritat és que Creu Roja, per protocol sanitari, ha de rebutjar eixa roba». Miquel Ramos, de CEAR-CV, ha alertat aixà mateix sobre «les fake news ânotÃcies falses, rumors i instigadors de l'odi en les xarxes socials, que criminalitzen el relat de la migració».