Juan José Millás: ‘S'escriu des del conflicte, no des del benestar’
La Fira del Llibre acull a les 12:30 d'aquest matà la presentació de Que nadie duerma (Alfaguara), el nou llibre de Juan José Millás (València, 1946), en un acte conduït pel periodista Emili Piera. La novel·la narra les peripècies de LucÃa, una programadora informà tica que, després de perdre el seu treball, decideix convertir-se en taxista i recórrer la ciutat tractant de trobar al seu veÃ, de qui està enamorada. Veure trontollar-se la seua situació laboral es converteix aixà en el detonant d'un canvi vital per a la protagonista. Millás considera que âde les crisis fortes, si s'ix, s'ix canviat. La història de la literatura està plena de personatges que han donat a la seua existència un gir de 180 graus, però també succeeix en la vida realâ. âEls conflictes generen oportunitats, de fet, s'escriu des del conflicte, no des del benestar. U no escriu quan està satisfet amb la seua realitat, sinó quan entre la realitat i u mateix hi ha un conflicteâ, ressalta l'autor amb motiu de la seua visita a la Fira.
L'òpera Turandot juga un paper molt especial en aquesta narració, no obstant això, Millás declara no ser âmolt aficionat a l'òpera, com tampoc ho és el meu personatge, però es dóna la coincidència que un dia escolta l'à ria Nessun Dorma i li arriba a la medul·laâ. En aquest sentit, assenyala que el seu llibre està ple de âeixe tipus de casualitats que Jung denominava sincronicitats, o el que és el mateix, la casualitat a la qual li donem sentit. Al cap i a la fi, els éssers humans som caçadors de sentit i intentem donar algun significat a les coincidències. Turandot apareix en el text per casualitat, però després va adquirint sentitâ.
La protagonista de Que nadie duerma s'erigeix com un personatge quixotesc perquè es tracta âd'una dona ingènua i bondadosa: dues caracterÃstiques que té el personatge de Cervantes, que solen donar-se juntes i per a les quals no sembla haver-hi espai en aquest món. Eixe xoc que es produeix entre la personalitat de LucÃa i la personalitat del món és una de les peripècies que alimenten la tramaâ, apunta Millás, per a qui, atès el caire que està prenent el segle XXI, âara potser necessitem més Quixots que maiâ. La pròpia LucÃa anhela ser una dona-ocell, animal que per al narrador ârepresenta la llibertat. Quan pensem en el grau mà xim de llibertat pensem a volar, que ha sigut el somni de l'home des d'Ãcarâ.
Pel seu treball com a taxista, LucÃa va transportant diferents personatges que transiten per la narració i que representen âal món urbà i als éssers que conviuen en una gran ciutat. De fet, la ciutat és en si protagonista de l'obraâ, assenyala l'escriptor. Aixà mateix, Millás ressalta les similituds entre llegir una novel·la i recórrer una ciutat, segons explica âels carrers no serveixen només per a anar d'un lloc a un altre, sinó també per a poder desplaçar-se d'un lloc a un altre de la teua vida i, d'igual manera, quan u llig una novel·la interessant està anant d'un lloc a un altre de si mateixâ.