José Bonet analitza les aplicacions de la Intel·ligència Artificial en els processos judicials
"Un robot ja podria dictar resolucions. Ãbviament les més senzilles, com les d'inadmissió per falta de certs requisits. Però igualment no observe impediments perquè algun dia un robot puga dictar sentències, fins i tot valorant proves contradictòries. Fet que, en la meua opinió, no podria fer serà crear o fer avançar la jurisprudència", destaca Bonet.
Basant-se en l'informe del Comitè d'Assumptes Legals del Parlament Europeu de 27 de gener de 2017, sobre les qüestions jurÃdiques vinculades a la robòtica i la IA en la Unió Europea, el professor de la Universitat destaca que la incorporació de la tecnologia en l'à mbit judicial va en augment. "Continuarà amb mà quines intel·ligents i autònomes, amb capacitat de ser entrenades per a pensar i prendre decisions", apunta l'expert.
Per al catedrà tic de Dret Processal de la Universitat de València la novetat del treball publicat és que "encara no s'havia reflexionat sobre les implicacions de la intel·ligència artificial en l'à mbit judicial i del procés, com a instrument a través del qual s'oferirà tutela pública âi en ocasions, privadaâ dels drets".
AixÃ, entre els avantatges citats, es donarà l'automatització de les oficines judicials en processos com els actes de comunicació i de notificació, de forma que "els temps perduts en el repartiment, l'obertura de procediment, l'assenyalament o la notificació, podran passar a la història". També l'organització territorial dels òrgans jurisdiccionals es veuria modificada por l'aplicació de la robòtica. Segons Bonet, "les vistes, audiències i compareixences virtuals resten rellevà ncia a la proximitat fÃsica a l'òrgan judicial i amb això la competència territorial tindria menys importà ncia que actualment o fins i tot podria desaparèixer".
Responsabilitat en robots
El professor de la Universitat de València també remarca la possibilitat futura que un robot puga prendre decisions autònomes, i amb això les responsabilitats pròpies i la disminució de les alienes, fet que obri el camà a drets i obligacions per als robots. "Açò, en l'à mbit processal, suposaria reconèixer-li capacitat per a ser part i d'actuació processal".
Una altra de les conclusions que aporta l'investigador valencià es refereix a que un robot podrà actuar com a mediador, "principalment advertint dels avantatges generals i concrets d'un pacte de mediació, aixà com els inconvenients del contrari, i, sobretot, per la possibilitat de fer una predicció del resultat en cas d'acudir a la via judicial automà tica".
Un altre dels camps en què l'investigador anuncia que haurà d'avançar és en garantir el respecte de valors com la seguretat, la vida, la integritat fÃsica, la intimitat, la dignitat i l'autonomia dels éssers humans per part dels robots que puguen participar en la tramitació judicial.
En aquest sentit, José Bonet destaca la importà ncia del Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre Intel·ligència artificial: "les conseqüències de la intel·ligència artificial per al mercat únic (digital), la producció, el consum, l'ocupació i la societat", publicat el 31 d'agost de 2017.