Un estudi demostra que les muntanyes valencianes de l'interior pateixen més l'augment de temperatura
Les muntanyes valencianes de l'interior amb major valor ambiental pateixen l'augment de temperatura pel canvi climà tic més acusadament que les del litoral. Aixà es desprèn de diversos estudis sobre canvi climà tic a la Comunitat Valenciana duts a terme per especialistes de la Universitat de València.
Les recerques analitzen l'impacte real que el canvi climà tic (temperatures i precipitacions) ja està tenint a la Comunitat Valenciana des de mitjan segle passat fins a hui. La seua principal aportació és l'elevat detall espacial amb que s'estan cartografiant aquests canvis, grà cies a nous mètodes que permeten aprofitar conjuntament la informació de moltes més sèries climà tiques observades, independentment de la seua durada, recolzats en procediments de 'downscaling' estadÃstic. En aquest context s'ha donat a conèixer en els últims dies (notÃcia 2-11-2018) un estudi sobre precipitacions que ha revelat una pèrdua destacable de precipitació hÃdricament aprofitable en les conques més interiors i capçaleres del Xúquer i Segura.
A açò se sumen els resultats d'estudis sobre canvi tèrmic i bioclimà tic que el mateix grup de recerca de la Universitat de València dels Departaments de Geografia i FÃsica, els professors Javier Miró, MarÃa José Estrela, Vicente Caselles i Ãgor Gómez, en col·laboració amb la Universitat d'Alacant (el professor Jorge Olcina del Laboratori de Climatologia), han publicat recentment en revistes d'alt impacte internacional en la matèria, com 'Atmospheric Research'.
Una important revelació és l'augment en la freqüència d'inversions tèrmiques nocturnes, relacionades amb temperatures altes o anomalies positives en els cims i vessants muntanyencs, situació que s'inverteix en les valls i plans prelitorals que queden fora de l'efecte urbà (i que d'aquesta manera noten menys l'efecte del canvi climà tic tèrmic). ja que els observatoris de llarga durada se situen en la seua majoria en les valls, fins ara no s'havia pogut detectar el canvi climà tic més accelerat que s'està produint sobre les muntanyes. Ara sà s'ha pogut quantificar, i el resultat és que l'escalfament està resultant ser el doble de rà pid a l'interior i zones altes que en la franja litoral (fins a tres vegades major en el cas de Gúdar i Javalambre). AixÃ, mentre que des de 1948 la franja litoral ha tingut un increment tèrmic de no més de 0.5ºC, l'interior s'aproxima a 1ºC, i les zones altes de l'interior nord fins i tot aconsegueixen a patir un escalfament d'1.5ºC. Juny és el mes més crÃtic, que ha passat de ser climà ticament primaveral a estiuenc. Aquest mes registra un increment tèrmic de fins a 2.5ºC en les zones més altes de l'interior, que en el cas de les mà ximes aconsegueix a ser de 3ºC en Gúdar i Penyagolosa, com a cas més extrem. L'increment tèrmic és també en general major per a les temperatures mà ximes, malgrat l'increment de les mÃnimes en les à rees urbanes litorals.
Açò es tradueix en un potencial canvi bioclimà tic i vulnerabilitat de les à rees muntanyenques interiors de major valor ambiental. En aqueix sentit, l'equip ha quantificat el canvi potencial que ja hauria esdevingut en els pisos bioclimà tics dependents de la temperatura, amb especial èmfasi en cadascun dels parcs naturals de la Comunitat. Els resultats indiquen una significativa regressió de la superfÃcie englobada en els pisos bioclimà tics situats més amunt, com els supramediterranis i oromediterrani (Itc Rivas-MartÃnez), la qual cosa assenyala un risc potencial per a les espècies vegetals que depenen de les caracterÃstiques climà tiques pròpies d'aquests pisos.
Aquest context d'un augment de temperatures i disminució de precipitacions, que està resultant ser major en les capçaleres clau per al proveïment hÃdric del territori, s'explica per canvis esdevinguts en la circulació atmosfèrica general sobre les nostres latituds. AixÃ, el pas de borrasques d'Oest a Est de la PenÃnsula Ibèrica es veu cada vegada més obstaculitzat per dorsals d'aire cà lid acompanyades d'altes pressions o pantans baromètrics, la qual cosa afecta a l'arribada de pluges a les muntanyes de l'interior Nord i una menor freqüència de vents de l'Oest (malgrat intercalar-se perÃodes molt humits més curts en què aconsegueix restablir-se aquesta circulació). La qual cosa es tradueix al seu torn en una major freqüència de vents marÃtims o brises en el litoral, esmorteint acà parteix dels efectes del canvi climà tic, al mateix temps que els esporà dics temporals de Llevant, de gènesi mediterrà nia, aconsegueixen amb major torrencialitat punts del litoral, causant pluges que es concentren acà i aconsegueixen molt més feblement els sectors clau de recarrega de l'interior.
Tot açò obri la porta a un panorama d'un acusat augment de la evapotranspiració i de l'estrès hÃdric en les zones altes de l'interior que alimenten els aqüÃfers i rius més aprofitables, mentre que no disposem de cap embassament important o infraestructura capaç d'aprofitar d'alguna manera les fortes pluges que amb cada vegada més freqüència afecten el litoral o les muntanyes prelitorals del Sud del Golf de València.