Científics de la Universitat desenvolupen materials moleculars anàlegs al grafè capaços d'incorporar magnetisme
Un equip internacional de quÃmics i fÃsics, liderat per Eugenio Coronado i Guillermo MÃnguez Espallargas, investigadors a l'Institut de Ciència Molecular de la Universitat (ICMol), en el Parc CientÃfic, han aconseguit preparar materials anà legs al grafè des d'una aproximació molecular. Es tracta dels MUV-1, materials robusts de gran versatilitat quÃmica i capaces d'incorporar diferents propietats fÃsiques, com ara el magnetisme.
Els resultats de la recerca han sigut publicats en la revista Nature Chemistry. En aquest treball es dissenyen materials bidimensionals metall-orgà nics âels MUV-1 (Materials Universitat de València)â a partir d'una aproximació molecular. A diferència del que ocorre amb el grafè i amb altres materials bidimensionals, aquesta nova aproximació permet modificar a voluntat les propietats de la superfÃcie, variant-la per exemple d'hidròfoba a hidròfila, i incorporar propietats fÃsiques, com ara el magnetisme, que són difÃcils d'introduir.
L'estudi obri les portes a la integració i aplicació d'aquests materials en diferents à rees tecnològiques, com la nanoelectrònica i la espintrònica, o al desenvolupament de sensors moleculars ultrasensibles, capaços de reconèixer i detectar selectivament determinades molècules.
Des del descobriment del grafè âprimer material bidimensional format per una capa d'à toms de carboniâ, s'han preparat nombrosos materials bidimensionals inorgà nics. Un dels problemes dels esmentats materials és que no permeten modificar les seues propietats mitjançant l'ancoratge de molècules en la seua superfÃcie, la qual cosa impedeix incorporar noves propietats o millorar la seua processabilitat. D'altra banda, l'estudi del magnetisme en els materials bidimensionals de naturalesa inorgà nica fins avui coneguts constitueix un repte cientÃfic, ja que tots aquets són quÃmicament inestables en condicions ambientals.
La nova aproximació molecular als materials bidimensionals que l'equip del ICMol proposa a la comunitat cientÃfica internacional ofereix solucions a tots dos problemes. D'una banda, la possibilitat de funcionalitzar a voluntat la superfÃcie d'aquests materials 2D permet modular fà cilment les seues propietats, fent-los per exemple hidròfobs o hidròfils. Aquesta processabilitat, sumada al fet que els MUV-1 posseeixen estabilitat mecà nica i quÃmica, ha permès als investigadors construir membranes basades en aquests materials i aïllar les primeres monocapes magnètiques basades en la quÃmica de coordinació.
El grup internacional que ha desenvolupat aquesta recerca està format per cientÃfics de set institucions europees âInstitut de Ciència Molecular de la Universitat de València, Institut de Tecnologia QuÃmica de la Universitat Politècnica de València, Consejo Superior de Investigaciones CientÃficas, Universitat de Manchester (Regne Unit), Institut Laue Langevin de Grenoble (França), Universitat de Lisboa (Portugal) i Universitat Tecnològica de Delft (Paises Baixos).
L'equip de la Universitat de València, que lidera el treball, el conformen Javier López Cabrelles, Samuel Aragoneses Valero, Guillermo MÃnguez Espallargas i Eugenio Coronado.
Els resultats publicats en Nature Chemistry han repercutit ja en un 'highlight' de la revista Chemistry World (http://ir.uv.es/kinel5s) i un article en el blog de Nature "Behind de paper" (http://ir.uv.es/oqa9rff), entre altres articles i comentaris en publicacions cientÃfiques de referència.