El Cavanilles explica la baixa diversitat actual de taurons de profunditat al Mediterrani
Les conclusions de la recerca, publicades en la revista Historical Biology, sâextrauen a partir de restes fòssils dâun jaciment Miocè estudiat a la localitat de Sax (lâAlt Vinalopó).
El treball, «A Serravallian (Middle Miocene) shark fauna from south-eastern Spain and its paleoenvironment significance», conclou que lâempobriment actual de les faunes abissals mediterrà nies (almenys de taurons) no ha estat deguda directament a la crisi del Messinià . El grup de lâInstitut Cavanilles proposa que esdeveniments geològics més recents han pogut tenir un impacte major, entre els quals hi ha diversos esdeveniments dâanòxia (falta dâoxigen als fons oceà nics) ocorreguts entre fa uns 10.000 i 6.000 anys que van poder fer minvar de manera significativa les poblacions de taurons de profunditat de la Mediterrà nia.
La descripció de les faunes de taurons dâaquest jaciment alacantà del Miocè mitjà âentre 11 i 13 milions dâanysâ ha permès als investigadors conèixer quins taurons habitaven la Mediterrà nia abans del seu tancament i dessecació. A Sax sâha trobat multitud de dents i escates pertanyents a diversos grups, que inclouen taurons cigar (Isistius), taurons llanterna (Etmopteridae), taurons serra (Pristiophorus), taurons gat (Scyliorhinus), solrajos llisos (Odontaspis), marraixos (Isurus) i el gran megalodon (Otodus megalodon), entre altres.
Enfront del nou enfocament plantejat pel grup del Cavanilles, coordinat per Carlos MartÃnez, integrant del Grup de Paleontologia i Biologia Teòrica, la visió fins ara vigent és que fa aproximadament 5 milions i mig dâanys, la Mediterrà nia es va aïllar gradualment de lâAtlà ntic, cosa que va provocar la prà ctica dessecació del primer. âAquest esdeveniment, conegut com la crisi del Messinià , va causar canvis drà stics en el clima, la salinitat i el nivell del mar -amb un descens dâuns 1.500 metres-, que va eliminar per complet els ecosistemes abissals de gran profunditat i va conduir moltes espècies a lâextincióâ, explica Carlos MartÃnez.
Aquest fet relaciona diversos tipus de taurons, des dâespècies tÃpiques de costa fins a espècies que habitaven les grans profunditats. Aquestes últimes són de gran interès, ja que han permès indagar sobre lâimpacte de la crisi del Messinià en els ecosistemes abissals mediterranis. La comparació dâaquests resultats amb faunes posteriors del Pliocè i Plistocè ha revelat que la recolonització de taurons abissals des de lâoceà Atlà ntic després de la crisi del Messinià va ser molt important, i va arribar a establir comunitats molt semblants a les que ja hi havia abans dâaquest esdeveniment.
Les restes fòssils estudiades de Sax estan al nou Museu dâHistòria Natural de la Universitat de València, el qual obrirà les portes el proper 15 de febrer. El treball dâidentificació taxonòmica sâha basat en anà lisis comparatives amb fòssils de les col·leccions del Museu dâHistòria Natural de Basilea, lâInstitut i Museu de Paleontologia de la Universitat de Zuric i de la col·lecció privada de René Kindlimann a Suïssa.Â
Grup de recerca
Carlos MartÃnez, Humberto Ferrón, Esther Manzanares i Héctor Botella formen part del grup dâinvestigació EVER (Early Vertebrate Evolution Research-lab, http://www.evervalencia.es), integrat en el Grup de Paleontologia i Biologia Teòrica de lâInstitut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. Lâequip estudia lâorigen i lâevolució primerenca dels primers vertebrats, aixà com el moment i el ritme de lâaparició dels diferents teixits i estructures esquelètiques. La seua recerca combina biologia teòrica, paleontologia tradicional i estudis dâanatomia comparada i biologia del desenvolupament en organismes existents.