ECONOMIA I NEGOCI

El sector tèxtil valencià afronta el 2023 amb incertesa econòmica i reclama ajudes energètiques

LAURA HERRERAS - 07/01/2023

La Fira Heimtextil de Frankfurt que se celebra aquesta setmana suposa una gran oportunitat per a un sector que ocupa 22.000 persones a la Comunitat Valenciana i exporta més de la meitat de la producció

El sector tèxtil valencià aglutina 1.400 empreses, concentrades principalment a les comarques de l’Alcoià, el Compat i la Vall d’Albaida i compta amb una facturació de 2.000 milions d’euros que representa el 4% del PIB industrial de la Comunitat Valenciana.

És un sector que exporta més del 50% de la producció i per això, cites com la Fira Heimtextil de Frankfurt que se celebra entre el 10 i el 13 de gener –és la més important per al sector a nivell internacional– suposen una oportunitat clau per rellançar la temporada. Aquest 2023 comença marcat per la incertesa econòmica i el sector preveu un començament complicat d'any.

A elperiodic.com entrevistem el president de l'Associació d'Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana i de la patronal tèxtil a nivell nacional, Pepe Serna, per conèixer més detalls sobre un sector clau en l'economia valenciana.

Com ha evolucionat el sector en els darrers anys?

Als anys 2000 el sector tenia el doble d'ocupació que ara: amb l'obertura del mercat, l'eliminació dels aranzels i els contingents a la importació, a més va entrar la Xina a l'Organització Mundial del Comerç i vam tenir una invasió de productes asiàtics. Això va produir una catarsi i va caldre canviar el model productiu i reestructurar el sector. La crisi financera del 2007 ens va ficar més canya però des del 2012 i 13 el mercat no ha deixat de créixer. De fet, durant la pandèmia el tèxtil llar –que és molt fort a la Comunitat Valenciana– s'ha potenciat. Exceptuant sectors molt vinculats a la moda, l'hostaleria o la festa com les falles, la resta del sector ha funcionat molt bé.

Quan un pensa en tèxtil li ve al cap moda, llar… però el sector va molt més enllà, veritat?

Efectivament parlem d'un sector molt ampli en activitats. La seua cadena de valor va des de la fibra, la filatura, la teixidora i el punt; hi ha molts processos en acabats, blanquejats, pintura, estampació; i tenim la confecció, distribució i logística. Però a més hi ha molts camps: tenim aplicacions en enginyeria civil, agricultura, silvicultura, pesca, construcció, medicina, automoció, aeronàutica, embalatges, protecció personal, esport i lleure, protecció mediambiental amb els ecotèxtils, tèxtils per a vestuaris, llar i locals públics…

Comenceu l'any amb la sorpresa que el Govern no us ha inclòs al Reial Decret de les ajudes als sectors gas intensius. Vos afecta molt la crisi energètica als processos productius?

Ens afecta sobretot el procés d'acabats tèxtils i també hi ha altres processos de filatura que també utilitzen l'energia. Hi ha hagut molta inestabilitat al mercat i els costos han estat tan bestials que no han pogut repercutir el cost en els processos. Està en risc la desaparició del teixit industrial i necessitem suport per a aquest cop tan fort que ve, sobretot, derivat de la guerra d'Ucraïna.

Amb aquesta conjuntura, quines previsions manegen per a l'any que acabem de començar? Són optimistes?

Hi ha força incertesa i inestabilitat en el sector en aquests moments encara que esperem que es vaja animant de nou. La UE està amb creixement molt feble i fins i tot hi ha previsions de recessió i la nostra indústria és fonamentalment exportadora. D'altra banda, tenim una inflació alta i cal afegir l'alt cost de l'energia. Tot això genera menys poder adquisitiu i nosaltres no som un producte de primera necessitat com és l'alimentació. Amb tot això, el primer semestre ho veiem una mica complicat, però esperem que a partir de meitat d'any tornem a agafar el ritme de nou. Per això ara és quan necessitem aquestes ajudes.

Quina importància té la Fira Heimtextil de Frankfurt?

És la fira més important i de referència del sector. Fa dos anys no es va celebrar per la pandèmia i aquest any es va fer una miniedició que no va ser gens representativa. Som optimistes i esperem que aquesta fira també ajudi a dinamitzar el mercat internacional i europeu.