ECONOMIA I NEGOCI

Nuvolots en l'horitzó de 2024 per a la ceràmica castellonenca amb un ventall de dades negatives

CARLOS MEDINA - 21/12/2023

Ascer advertix que si es desploma el sector la seua caiguda s'estendrà per tota l'economia “com una taca d'oli”

Nuvolots negres en l'horitzó del nou any per al taulell castellonenc després d'un 2023 complicat. Esta és la previsió que la patronal ceràmica ha fet en el balanç de cap d'any, on ha donat les claus de les concatenació de crisi que patix el clúster i els riscos que amenacen el 2024.

Així, el president d'Ascer, Vicente Nomdedéu, ha desgranat este dilluns l'estimació de tancament del 2023 de l'Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics, al mateix temps que ha fet la seua complicada previsió de 2024 en la qual ha destacat l'auge de l'Índia com una de les principals amenaces, al mateix temps que ha alertat que si el sector cau el problema “s'estendrà com una taca d'oli per tota l'economia i la societat”.

Covid, Ucraïna… i ara el Mar Roig

Nomdedéu ha ressaltat que el sector encadena diverses crisis seguides en els últims anys, començant amb el coronavirus, continuant amb la guerra d'Ucraïna i la crisi energètica i ara les crisis bèl·liques d'Israel i del pas pel Mar Roig.

Esta última, en embrió, complica els nolis a Àsia per la necessitat de desviar les rutes del canal de Suez per a evitar el Mar Roig, la qual cosa també suposa un perill d'encariment de les matèries primeres que necessita el sector i que importa d'Orient.

Es desploma la demanda i la producció taulellera

A tot això, se suma una creixent crisi de demanda per la frenada en la construcció per la inflació, que afecta els mercats tradicionals de la ceràmica castellonenca, a excepció de l'espanyol, on les vendes “només” han disminuït un 12%, la qual cosa ha portat a una producció en caiguda lliure, amb un descens del 18%, la qual cosa retrotrau el sector a l'any 2012, en plena crisi econòmica.

“Estem patint caigudes de dos dígits en mercats tradicionals com França, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica o Polònia i només creix alguna cosa Itàlia”, explica Nomdedéu, que ha apuntat clarament a les institucions: “El principal problema el tenim dins de la nostra casa, en una Europa que no defensa als seus productors enfront dels seus competidors, i en la constant espanyola de no fer costat a la indústria”.

Així, ha tornat a reclamar les ajudes del Govern per a frenar la destrucció de l'ocupació, que ja se situa 12%, malgrat la qual la caiguda de la xifra de negoci és més elevada i oscil·la entre el 16 i el 20%.

“Sense ajudes no tornarem a ser el competitius que érem”, ha advertit, Nomdedéu, que ha lamentat que “mentre uns altres pensen a innovar nosaltres intentem sobreviure”, una situació que a mitjà termini portarà a la pèrdua de competitivitat del sector.

“Ningú pot aguantar molt de temps amb pèrdues de vendes del 30%”, ha advertit el dirigent empresarial, que ha lamentat que les taulelleres espanyoles només han rebut 70 milions en estos dos anys enfront dels 600 que s'ha repartit entre les seues homòlogues italianes.

L'amenaça del gegant Indi

Mentrestant, ha explicat, els competidors creixen, especialment l'Índia, que ha augmentat les seues exportacions un 58% i que ja s'ha constituït en la principal amenaça per als taulells castellonencs.

I és que l'Índia ja ha aconseguit la posició de segon productor mundial amb 2.837 milions de m² i “ens està inundant amb els seus productes”, per la qual cosa la patronal taulellera demana a Europa que s'aplique una ferma política antidúmping, com la que esperen renovar en les pròximes setmanes contra la Xina.

“Si l'Índia es guanya la confiança del client el que ha passat fins ara serà una broma”, ha alertat Nomdeudeu, que creu que Índia amenaça en el curt termini amb un “creixement exponencial”.

Per això, es demanarà a nivell europeu que es vaja més enllà del dúmping econòmic i s'avaluen altres factors com el respecte al medi ambient o les condicions laborals ètiques per a l'entrada de ceràmica en territori europeu.

La crisi ceràmica en dades

  • Última dada oficial disponible de l'IPI gener-octubre amb una caiguda acumulada de -18,3%.
  • Previsió de tancament de producció en 2023: caiguda d'entre el -18% al -20% sobre els 400 milions de m², una xifra que no es registrava des de 2011/2012.
  • Últimes dades exportació fins a octubre: 3.053,5 M€ (-16,7% en valor i -23,3% en volum respecte al mateix període de l'any anterior).
  • Indústria gasintensiva, el consum de gas natural cau en paral·lel amb la reducció de la producció i podem estimar un consum per a 2023 de 12 TWh enfront dels 14,9 TWh de 2022 o els 17 TWh de 2023.
  • Amb un preu mitjà en 2023 de 48€/MWh (TTF) i 44€/MWh (Mibgas) la factura gas podria estar al voltant dels 538M€, quasi el doble que en 2020 per a un consum de gas lleugerament menor i menor producció.
  • L'electricitat té un menor pes en el mix energètic i creix la generació pròpia a través de cogeneració i autoconsum. Factura final d'electricitat se situarà en entorn dels 149 M€.
  • Factura global energètica estimada d'uns 687 M€, aproximadament un 14,5% de la nostra xifra de vendes totals esperada.

 

MÉS FOTOS