SOCIETAT

El 80% de les joves retarda la seua maternitat pel complicat context socioeconòmic actual

ELPERIODIC.COM - 13/09/2022

El baròmetre del IVI assenyala que l'envelliment de la població i el progressiu descens de la natalitat fer perillar el reemplaçament generacional

La guerra d'Ucraïna, la consegüent inflació i encariment de la vida que experimentem en els últims mesos o els rumors d'una imminent crisi econòmica són alguns dels factors que estan afectant la presa de decisions vitals, algunes tan importants com la de formar una família.

En aquest context, IVI ha publicat el primer “Baròmetre social de la percepció de les espanyoles sobre la maternitat”, una extensa enquesta realitzada per GFK –empresa referent en anàlisi de mercat- que mostra el comportament i actituds de les dones entre 25 i 45 anys respecte a la fertilitat, la maternitat i la reproducció assistida, dins del marc social, polític i econòmic actual.

“No en va, una de les xifres que es desprenen d'aquest estudi mostra com el 78% de les dones entre 25 i 29 anys amb intenció de ser mares han retardat la seua decisió a causa del marc socioeconòmic actual en el qual ens trobem. Quan parlem del total de dones entrevistades, en un rang ampli d'edat, el percentatge descendeix fins a un 67%, la qual cosa no deixa de ser cridaner. El que és indubtable és que el context actual que ens envolta influeix, i molt, en una decisió clau com la maternitat”, comenta la doctora María Cerrillo, ginecòloga de IVI Madrid.

L'enquesta s'ha realitzat a prop de 1.000 dones, de nivell socioeconòmic mitjà, mig-alt i alt, per la qual cosa la seua percepció varia respecte a la resta de la societat, en els qui elles consideren que determinats factors influeixen de manera més acusada.

“En aquest sentit, quan ens referim al pes que té el context socioeconòmic actual en la decisió de les dones en general de retardar la seua decisió de ser mares, incloent tots els estatus socials, el percentatge ascendeix al 84%. Això es justifica per l'estatus social i econòmic de les enquestades, considerant-se en millor posició que la resta de la societat. No oblidem que ens referim a un segment de nivell socioeconòmic mig-alt”, afig la Dra. Cerrillo.

Tot això desemboca inevitablement en un concepte molt en voga: “Hivern demogràfic”, situació que es materialitza en l'envelliment de la població i el descens de la natalitat, una combinació letal per a mantindre el reemplaçament generacional.

Recentment, l'ONU ha publicat l'informe Perspectives de la Població Mundial que preveu una voràgine demogràfica en les pròximes dècades. Pel que a Espanya es refereix, s'estima que perdrà el 35% de la seua població, passant dels 47,5 milions de persones en l'actualitat a 30 sent la baixa natalitat el motiu d'aquest fet.

Al seu torn, fa poques setmanes, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat les dades de natalitat i mortalitat del primer semestre de 2022, que mostren menys de 160.000 xiquets nascuts a Espanya, quasi 1.000 menys que l'any anterior, sent aquest el huité any consecutiu amb les dades de natalitat en descens en el primer semestre de l'any. Aquesta xifra suposa 45.000 naixements menys que en 2015, últim any amb les dades en ascens, i se situa com el primer semestre amb menys bebés nascuts des de 1941.

I és que, la taxa de fecunditat d'Espanya és de les més baixes del món, una cosa alarmant com menys. A penes naixen 1,28 xiquets per dona de mitjana, lluny de la taxa de reemplaçament, que es xifra en 2,1 fills per dona, la qual cosa permetria la renovació poblacional.

Això ens porta al primer dels problemes que assenyala a aqueix 78% de joves que no es veuen tenint fills hui dia per diversos factors. Aquesta situació potencia una realitat inqüestionable com el progressiu retard en l'edat per a ser mare, la qual cosa reforça l'escenari d'alerta demogràfica sense precedents en què vivim, que molts qualifiquen com a amenaça de despoblació severa.

“La ciència, i més concretament la medicina reproductiva, és conscient d'aquestes circumstàncies i avança cada dia amb noves alternatives per a ajudar les dones i parelles a complir el seu desig de formar una família. Així, opcions com la preservació de la fertilitat, atorguen a les dones la possibilitat de vitrificar els seus ovòcits per a poder decidir lliurement quan i com ser mares, sense renunciar per això a fer-ho amb els seus propis gàmetes. I per a casos més complexos o d'edat materna avançada, les pacients tenen a la seua disposició el centre d'excel·lència en rejoveniment ovàric del qual IVI és pioner, o tractaments amb òvuls donats per a aquelles que no puguen fer ús dels seus propis ovòcits. Totes aquestes alternatives perfilen un futur esperançador per a aquestes pacients, malgrat les dificultats del context actual”, explica la Dra. Cerrillo.

La preocupació per la COVID-19 passa a un segon pla

Segons mostra l'enquesta, les dones presenten una menor preocupació per l'efecte de la COVID-19 sobre la seua decisió de ser mares, afectant ‘tan sols’ un 38% de les enquestades amb intenció de ser-ho.

“La pandèmia vi amb força, va agitar a nivell mundial tot al seu pas, i a poc a poc, amb esforç i paciència, hem recuperat una certa normalitat, tan necessària com esperada, adaptant el dia a dia i els protocols a la realitat que aquesta alerta sanitària ha imposat. S'entrelluquen temps difícils, però de la mateixa manera buscarem les millors opcions per a fer-los front amb les majors garanties per als nostres pacients”, conclou la Dra. Cerrillo.

A més d'aquest bloc de dades, el ‘I Baròmetre social de la percepció de les espanyoles sobre la maternitat’ aborda diferents esferes entorn de la maternitat, la fertilitat i la medicina reproductiva, els resultats de la qual s'aniran fent públics en els pròxims mesos.