JUSTICIA

Divendres i diumenge, els dies que més assassinats masclistes es produeixen

ELPERIODIC.COM - 18/01/2023

La taxa de feminicidis per cada milió de dones de 15 o més anys en 2021 va ser de 2,37, la més baixa de tota la sèrie històrica, amb un descens del 39,5 per cent des de 2003, que va ser l'any amb la taxa de morts per violència de gènere més alta: 3,92 per cada milió de dones majors de 15 anys.

La Comunitat Valenciana queda com la sisena autonomia amb major taxa durant aqueix any, un 3’19%, només darrere de Cantàbria, Castella i Lleó, Navarra, Aragó i Catalunya.

Aqueix any la violència de gènere dins de la parella o exparella es va cobrar la vida de 49 dones, la mateixa xifra que en 2020, encara que amb la diferència que aquest exercici va estar marcat per la crisi sanitària del COVID. En 2021 també es van produir els assassinats de 7 menors d'edat, tots ells a les mans dels seus pares biològics. Una de cada cinc víctimes (20,4%) havia presentat denúncia amb anterioritat i 5 dels agressors (10,2%) tenien antecedents per violència masclista amb altres parelles.

Durant el mateix any, es van registrar sis casos de violència domèstica íntima en els quals 6 homes van ser assassinats per les seues parelles o exparelles, totes elles dones. En cap d'aquests casos hi havia denúncia prèvia de la víctima contra la seua agressora. A conseqüència dels crims per violència de gènere i violència domèstica, 35 menors van quedar en situació d'orfandat: 33 per l'assassinat de les seues mares i 2 pel de els seus pares.

Aquests i altres dades estan arreplegades en el “Informe sobre víctimes mortals de la violència de gènere i domèstica en l'àmbit de la parella o exparella durant 2021”, fet públic avui per l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial.

L'estudi, realitzat a partir de les dades extretes dels procediments judicials, té com a finalitat aprofundir en el coneixement d'aquesta mena de violència a través de les circumstàncies específiques de cada cas, detectar possibles fallades o buits del sistema en la resposta institucional donada i proposar les reformes i millores necessàries. L'objecte d'anàlisi es limita necessàriament a l'àmbit de la parella o exparella, sense entrar en l'estudi d'altres manifestacions de violència sobre la dona que s'arrepleguen en el Conveni d'Istanbul i en el Pacte d'Estat de 2017 i que suposen una ampliació del concepte de violència de gènere que la legislació espanyola no ha incorporat encara.

En 2021, es va repetir la xifra de 49 dones assassinades per violència de gènere que s'havia donat en 2020 i que, en aquell moment marcat per la crisi sanitària causada pel COVID, va representar la xifra més baixa de feminicidis des que es tenen registres. De manera lenta però continuada, la xifra de víctimes mortals de la violència masclista ha anat disminuint des de 2011, allunyant-se dels valors registrats en el període que va des de 2003 fins a 2011. En aquest sentit, l'informe assenyala com a factors determinants “l'augment de la concessió de mesures de protecció, el perfeccionament de les eines telemàtiques, l'increment percentual de les sentències condemnatòries o la progressiva concreció de les mesures del Pacte d'Estat”.

Malgrat això, l'informe incideix en què “l'existència de 49 assassinats masclistes és una xifra intolerable” que justifica el ple manteniment “i la vocació de perfeccionament de les polítiques públiques de protecció a les víctimes de violència de gènere”.

Un crim a la setmana

En 2021 es va cometre un assassinat per violència de gènere cada 7,5 dies, mentre que en el període 2003-2020 la mitjana va ser d'una mort cada 6,7 dies. En l'exercici analitzat, la taxa de feminicidis per cada milió de dones de 15 o més anys va ser de 2,37, la més baixa de tota la sèrie històrica, amb un descens del 39,5% des de 2003, que va ser l'any amb la taxa de feminicidis més alta (3,92 per cada milió de dones majors de 15 anys).

El pitjor dia de la setmana per a la violència masclista va ser el diumenge, amb el 19,1% dels casos de 2021 i els pitjors mesos, juny, durant el qual van tenir lloc el 10 dels 49 crims, i desembre, amb un total de 9.

A conseqüència dels crims masclistes, 33 menors d'edat, fills i filles de 19 de les assassinades, van quedar en situació d'orfandat. Vint-i-tres d'aqueixos menors eren fills dels agressors i els deu restants, de relacions anteriors o posteriors de les víctimes. Amb independència de la seua edat, en 2021 van ser 73 els fills i filles que van perdre a les seues mares. El 75 per cent de les víctimes havia tingut, almenys, un fill.

Les dades contingudes en els expedients judicials permeten determinar algunes dades objectives respecte de víctimes i agressors, com ara edat, nacionalitat o relació existent entre tots dos. La mitjana d'edat de les víctimes mortals va ser de 44,6 anys en 2021, sent les franges d'edat compreses entre els 36 i els 45 anys i entre els 46 i els 55 les que van mostrar un major percentatge de dones assassinades, amb el 30,6% i el 22,4%, respectivament. La tercera franja d'edat més afectada és la compresa entre els 26 i els 35 anys, amb el 18,4% de les morts ocorregudes per violència de gènere en 2021.

Com en anys anteriors, prop de la meitat de les víctimes mortals de 2021 (49%) tenia entre 26 i 45 anys malgrat que aqueixa franja d'edat representa només una tercera part de la població de dones majors de 15 anys.

El 57,1% de les dones assassinades (28 del total de 49) eren espanyoles i la resta (21 dones) procedien d'altres setze països, sent Amèrica Llatina la zona geogràfica d'origen de la meitat de les víctimes estrangeres (52,4%). En segon lloc figuren altres països europeus (28,6%) i en tercer lloc, Àfrica (19%).

Sis de cada deu víctimes convivien amb l'agressor
Sis de cada deu dones assassinades en 2021, la qual cosa suposa 31 de les 49 víctimes (63,3%) mantenien la convivència amb l'agressor en el moment del crim. El percentatge és lleugerament superior al de la sèrie històrica 2003-2021 (61,7%) i se situa molt per davall del registrat en 2020 que, a conseqüència de l'estat d'alarma, va ser del 80 per cent.

En 7 dels 49 feminicidis existia una mesura d'allunyament en vigor i en dos més havien existit mesures, però van ser cancel·lades; en un dels casos amb ordre d'allunyament activa persistia la convivència.

Les dades de 2021 confirmen la tendència descendent de la unió matrimonial com a tipus de parentiu predominant entre víctima i agressor en el moment del crim. En el 42,9% dels casos existia un vincle matrimonial entre tots dos, mentre que en el 57,1% restant la relació entre víctima i agressor era d'un altre tipus. En el 38,8% dels casos, l'agressor era marit de la víctima; en el 36,7% tenien una altra relació afectiva; en el 20,4 per cent havien tingut una relació afectiva amb anterioritat i en el 4,1 per cent es tractava de l'ex marit de la víctima.

El nombre de feminicidis ocorreguts en moments de crisis de la parella va experimentar un nou descens al situarsde en el 6,1 per cent dels casos. En 2020 es van produir durant aqueixos moments de crisis el 8,7% dels feminicidis i en 2019, el 16,1 per cent.

El mètode utilitzat amb més freqüència per a cometre el crim va ser l'arma blanca (46,8%), seguit de l'arma de foc (19,1%); l'asfíxia o escanyament (15%) i els colps amb o sense objectes (10,6%), entre altres. El domicili, comú o d'un dels membres de la parella o exparella, va ser l'escenari de vuit de cada deu feminicidis (81%). En el 66% dels casos ocorreguts dins dels domicilis o en les seues zones exteriors, aquest era compartit per víctima i agressor.

En 2021, la major taxa de morts per cada milió d'habitants, que va ser de 1,8, es va donar en els municipis amb una població de fins a 5.000 habitants. Aquestes localitats van sumar 10 dels 49 feminicidis de l'any. En termes absoluts, les ciutats amb més feminicidis van ser Madrid (3), Pozuelo de Alarcón (2), Torrevella (2) i Valladolid (2). Per províncies, Madrid va ser la que va registrar més crims masclistes (8), seguida de Barcelona (6), Alacant (4) i Tarragona (3). Entre 2003 i 2021, 578 municipis espanyols han registrat almenys un cas de feminicidi.

Perfil de l'agressor

A partir de les dades objectives contingudes en els expedients judicials, es pot traçar un perfil segons el qual els causants de les morts per violència de gènere són homes amb una mitjana d'edat de 49,1 anys (4,5 anys més que la mitjana d'edat de les víctimes) i de nacionalitat espanyola en set de cada deu casos (73,5%).

Quasi en la meitat dels casos (42,9%), l'agressor va resultar detingut després de cometre el crim i en el 28,6%, es va suïcidar. En el 63% dels feminicidis en els quals el mètode utilitzat va ser l'arma de foc va acabar amb el suïcidi de l'agressor; quan el mètode emprat és un altre, el percentatge de suïcidis descendeix de fins al 16 per cent.

L'edat mitjana dels agressors que es van suïcidar va ser de 53 anys i, en el 63,4% dels casos de suïcidi de l'agressor, aquest tenia un vincle matrimonial amb la víctima. Quant a la nacionalitat, el 78,6 per cent dels suïcides eren espanyols.

En 3 dels 49 casos analitzats, l'agressió es va estendre a unes altres els fills i filles de les dones assassinades, la qual cosa va causar 3 víctimes mortals més: un bebè d'11 mesos i dos menors de 7 i 11 anys d'edat.

Denúncies prèvies

En 2021, una de cada cinc dones assassinades per violència de gènere (10 de les 49 víctimes, la qual cosa representa el 20,4%) havia presentat denúncia prèvia contra el seu agressor. La xifra va ser superior a la de 2020, any en què havien denunciat amb anterioritat el 18,4% de les víctimes, però inferior a la del període 2003-2021, que va ser del 25,2 per cent. Quatre d'aqueixes deu dones convivien amb l'agressor en el moment del crim.

L'informe realitza un estudi detallat dels antecedents d'aqueixos deu casos, de la resposta a la demanda de protecció i del trajecte de víctimes i agressor fins a arribar al feminicidi amb la finalitat d'identificar aspectes que puguen ser corregits o punts febles en la cadena de protecció per a procedir a reforçar-los.

L'Observatori ha analitzat quinze procediments judicials oberts arran de les denúncies prèvies, que en 73,3% dels casos van ser presentades directament per la víctima i sempre davant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Cinc dels agressors van ser objecte de més d'una denúncia. En més de la meitat dels casos (60%) es tractava d'episodis de violència física (espentes, estirades de pèl, tot tipus de colps i intents d'asfíxia); en un de cada quatre (25%) la denúncia va ser per violència psicològica (amenaces de mort, insults, menyspreus i vexacions o amenaces de privar a la víctima dels seus fills); en la resta de casos (15%) van ser per trencament de les mesures de protecció.

En 9 dels procediments judicials analitzats s'havia avaluat el risc mitjançant el sistema automatitzat policial (VioGén), donant com a resultat un cas de risc alt, 4 de risc mitjà, 2 de risc baix i dos en els quals no es va apreciar l'existència de risc. No es va registrar cap valoració de risc extrem.

De les deu dones que van presentar denúncia prèvia, 9 havien sol·licitat en seu policial mesures de protecció que es van adoptar en tots els casos, menys en un. És a dir, en el 89% dels supòsits es van acordar mesures consistents en la prohibició d'aproximació a la víctima, prohibició nde comunicació amb ella, prohibició del dret a tenir i portar armes a dues dels agressors i presó preventiva a un altre més. En 4 dels 10 casos amb denúncia prèvia, les mesures romanien vigents en elmomento de l'homicidi.

Dels procediments oberts arran de les denúncies, només un es va sobreseure, en deu es van dictar actuacions d'obertura de judici oral i en quatre la instrucció no havia conclòs quan es va produir el crim. Només es van arribar a celebrar vuit judicis (tots ells amb sentència condemnatòria) ja que dues dels denunciats respecte dels quals s'havia dictat acte d'obertura de judici oral es van suïcidar.

Menors assassinats

Durant 2021, 7 menors amb una edat mitjana de 4,4 anys van ser assassinats pels seus pares biològics en l'àmbit de la violència de gènere, una xifra que va duplicar els tres crims que es van registrar tant en 2019 com en 2020. La mitjana de menors assassinats de 2013 a 2021 va ser de 5,1 a l'any. En dos dels sis casos va haver-hi denúncia prèvia.

Quatre dels set menors assassinats en 2021 convivien amb el seu agressor; tres dels set assassinats es van cometre en el domicili que la víctima compartia amb l'agressor i en quatre d'aqueixos set casos, també van ser assassinades les mares.

El perfil de l'agressor és el d'un home amb una mitjana d'edat de 42,2 anys i, en més de la meitat dels supòsits (61,1%), de nacionalitat espanyola. Quatre dels sis autors responsables de les morts dels menors es van suïcidar.

Morts per violència domèstica íntima
L'informe de l'Observatori analitza els casos de violència domèstica íntima ocorreguts en 2021. S'entén per tal la violència en l'àmbit de la parella o exparella, exceptuant els casos en els quals l'agressor és un home i la víctima una dona, perquè aquests constitueixen violència de gènere. Inclou, per tant, els casos de mort d'un home a les mans d'una dona i els que es produeixen en parelles del mateix sexe.

En el període analitzat, es van comptabilitzar 6 casos de violència domèstica íntima i en tots ells la víctima era un home i l'agressora, una dona. La mitjana d'edat de les víctimes, de les quals 5 eren espanyoles i una d'una altra nacionalitat, era de 52,2 anys.

En 5 dels 6 casos, víctima i agressora convivien i en dues de cada tres (66,7%) existia o havia existit entre tots dos un vincle matrimonial en el moment de cometre's el crim.

Dos menors van quedar orfes a conseqüència de la mort dels seus pares. El 16,7% de les víctimes tenia fills o fills menors d'edat. Si no es té en compte l'edat dels fills i filles, 6 va ser el número total dels quals van perdre al seu progenitor a conseqüència de la violència domèstica íntima.

Igual que en la violència de gènere, el domicili comú o de la víctima va ser l'escenari en el qual es van registrar més casos (4 dels 6 de 2021); els dos restants van tenir lloc en un descampat i en un polígon industrial. L'arma va ser el mitjà utilitzat per a cometre el crim en la meitat dels supòsits; els altres mètodes van ser l'atropellament, l'enverinament i els colps.

Les agressores, dones en tots els casos ocorreguts en 2021, tenien una edat mitjana de 45,8 anys i en la seua majoria (66,7%) tenien nacionalitat espanyola. Només una d'elles es va suïcidar. En cap dels supòsits existien denúncies prèvies de la víctima.