El projecte “Construint Memòria” de la Generalitat ret homenatge als deniers tancats en camps de concentració nazis
La consellera de JustÃcia, Administració Pública, Reformes Democrà tiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, va presidir ahir l'acte d'homenatge de la Generalitat Valenciana a les vÃctimes denieres dels camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Acompanyada per l'alcalde de la ciutat, Vicent Grimalt, i el director general de Reformes Democrà tiques i Accés a la JustÃcia, José GarcÃa Añón, Bravo va lliurar als familiars de Jaime Crespo Vengut, José Ramis Grimalt, Vicent Pérez Bolufer i Asensio Vives Roselló unes rajoles-homenatge amb els noms de les vÃctimes denieres.
Esta acció forma part del projecte "Construint Memòria" que, coincidint amb el primer aniversari de la Llei de Memòria Democrà tica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana, ha impulsat la Generalitat per a recordar i retre tribut als valencians i valencianes que van lluitar per la llibertat i van ser vÃctimes de la captivitat nazi durant la Segona Guerra Mundial, tal i com va recordar el director general de Reformes Democrà tiques i Accés a la JustÃcia. Amb este objectiu, la Generalitat Valenciana ha dissenyat, produït i està distribuint més de 600 rajoles amb els noms de totes i cadascuna de les vÃctimes i lliurant-les als familiars i els ajuntaments de les seues localitats d'origen.
En la seua intervenció, l'alcalde de Dénia va recordar que a l'abril de 2018, l'ajuntament, des de l'Arxiu Municipal i amb la col·laboració dels familiars de les vÃctimes, molt especialment de Josep Antoni Ahuir, i de l'associació Amical de Mauthausen del PaÃs Valencià , va homenatjar als quatre deniers que, després d'haver lluitat en el bà ndol republicà durant la Guerra Civil, van passar a França, "on, en lloc de trobar una porta a la llibertat, van ser confinats en camps francesos" i, després de l'ocupació nazi a França en 1940, van ser deportats al camp de Mauthausen i el subcamp de Gusen.
Asensio Vives Roselló, va morir al camp després de 7 mesos d'internament amb 45 anys d'edat; Jaime Crespo Vengut, després de quatre mesos internat, mor als 50 anys; i José Ramis Grimalt va morir als 47 anys després de resistir dos anys i cinc mesos l'horror del camp d'extermini. L'únic supervivent fou Vicent Pérez Bolufer, alliberat al 1945 amb 31 anys d'edat, després d'haver estat captiu quatre anys i un mes. Pérez Bolufer es va exiliar a França, on va aconseguir reunir-se amb la seua famÃlia tres anys després del final de la Segona Guerra Mundial i va morir al 1956 en un trà gic accident, sense haver tornat a la ciutat que el va veure nà ixer. No obstant, els seus fill complirien anys després el seu desig i hui en dia, les restes de Pérez Bolufer reposen a Dénia.
"Quatre vides truncades per la guerra, l'horror i la injustÃcia âva assenyalar Grimalt- que, grà cies a la lluita per recuperar la memòria històrica que està duent-se a terme des de les administracions, associacions i famÃlies de les vÃctimes, romandran en la memòria col·lectiva".
La consellera Gabriela Bravo va incidir en el fet que tots aquells espanyols que van eixir del paÃs buscant un futur millor i fugint de la mort ens recorden la situació que hui en dia pateixen milers de refugiats. Eixes persones, aquells veïns de les nostres poblacions, "hagueren necessitat el suport dels països democrà tics, cosa que és important recordar davant les actuals posicions insolidà ries cap a les persones immigrants, front a corrents populistes, demagògiques i els nacionalismes exacerbats". "Aprenem la lliçó, escatem esta memòria, recordem la ignomÃnia i la intolerà ncia d'aquell moment i construïm una societat més solidà ria", va concloure Bravo.