SOCIETAT

Els criminòlegs demanen un impuls “real” a la seua professió

LAURA HERRERAS - 04/10/2019

Què li ve a cap en escoltar la paraula ‘criminòleg’? CSI? FBI? Sigles que han encasellat al professional en un espai que no és, ni molt menys, representatiu del que el seu treball abasta. Perquè la criminologia és una ciència interdisciplinària que estudia el fet delictiu, és a dir, el delicte, la víctima, el delinqüent i tot el que l'embolica, incloent els mecanismes de control social. Des de l'estudi del lloc, el context, fins a les institucions penitenciàries, passant per la investigació o l'aplicació de formes alternatives de resolució de conflictes com la mediació, per nomenar només algunes de les àrees que cobreix el treball d'un criminòleg.

La veritat és que en països de nord d'Europa -amb un índex de crim molt baix- el criminòleg representa un rol crucial, com també succeeix als Estats Units on s'exigeix aquesta titulació per a certs llocs d'investigació en l'FBI. A Espanya, mentrestant, els criminòlegs continuen lluitant per defensar un espai que no solament es mereixen sinó que és necessari, expliquen.

Precisament fa uns dies es graduava l'última promoció del Grau en Criminologia de la Universitat de València. Preguntats pel seu futur professional, la incertesa és l'acompanyant de moltes respostes. Alguns continuaran formant-se amb un màster, uns altres opositaran o intentaran la carrera de detectiva. Aquest és, a grans trets, el resum de la situació que viuen actualment els criminòlegs i futurs professionals: la seua professió és una ciència transversal, que aborda molts àmbits, però que lluita per guanyar major reconeixement. Es tracta d'una necessitat de la societat, no d'un capritx, ens diuen des de l'Associació Professional de Criminologia de la Comunitat Valenciana (APCV): “Més val previndre que curar i reeducar que castigar”.

Ens ho ha explicat en una entrevista la presidenta de la APCV, Amparo Peris: “La figura d'un criminòleg és pròpia, va separada del jurista, del psicòleg o del treballador social”. I és que la funció del criminòleg queda difuminada moltes vegades i substituïda per altres especialitats. Basta només amb preguntar-se quantes places hi ha en ajuntaments de la Comunitat Valenciana per a criminòlegs: només una, a Benidorm.

Però la veritat és que és el criminòleg qui ha de muntar el puzle, per exemple, en un informe criminològic en institucions penitenciàries: “Per a fer un informe es necessita treball de camp i és el criminòleg el que té els coneixements necessaris per a reunir els informes socials, psicològics, jurídics, mèdics i psiquiàtrics per a arribar a unes conclusions que han de conformar l'informe criminològic”, detalla Peris.

Si ens anem al camp de la victimologia, la mediació familiar, la ciberseguretat, la investigació policial o la prevenció del delicte -per nomenar més exemples- en totes aquestes àrees el criminòleg té uns coneixements amb els quals no compta cap altra ciència. Per exemple, a l'hora d'investigar un incendi, una explosió o un accident, el perit si és criminòleg tindrà molt més que dir que un simple perit d'una altra especialitat. És necessari distingir la criminalística de la criminologia, així com tindre en compte que la criminalística no és més que una part de la criminologia. Es podria dir que la criminologia s'ocupa d'estudiar el quin, el qui, el com, l'on i, la qual cosa és més important, el per què s'ha comés un determinat fet delictiu.

A més, des de l’APCV, indiquen que la seguretat també és una àrea d'interés per a la crimininología i cada vegada són més els professionals que opten per desenvolupar la seua carrera com a detectius privats o en seguretat pública en les forces i cossos de seguretat, segons Peris.

Els criminòlegs exigeixen tindre una figura pròpia perquè les seues funcions són diferents, tal com explica Amparo Peris: “Davant un cas de violència de gènere, per exemple, els criminòlegs són els més capacitats per a fer una valoració del risc perquè hem fet un estudi integral i no des del despatx sinó anant al lloc, estudiant totes les arestes i components, els desencadenants i ajuntant totes les peces del puzle”.

Des de l'any 2003 la criminologia va aconseguir ser reconeguda com a titulació superior i a poc a poc es van aconseguint avanços: “Hem aconseguit que es pose una plaça de criminòleg en les oficines d'atenció a la víctima, però això no és suficient, és necessari un impuls real a la professió des de les pròpies universitats i institucions”. Tal com va dir la criminòloga Beatriz Alarcón Delicat, “la criminologia permet veure molt més allà del que uns simples ulls podrien imaginar”.

MÉS FOTOS