Compromís convida a l'Institut Cervantes a protegir les llengües minoritàries espanyoles siguen oficials o no i a treballar per totes elles

El senador de Compromís , Carles Mulet, ha animat al Govern a reformular l'Institut Cervantes perquè treballe per tots i cadascun dels sistemes lingüístics de l'Estat, com a expressió de la riquesa de grups socials i respecte per la seua història i complir així en el que es disposa en la Constitució quan proclama que “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció (art.3.3.)”.

Per a Mulet “és necessari que aquest organisme que es promociona com l'institut de l'espanyol faça un pas més enllà del castellà i es convertisca en un espai comú potent, formatiu i protector de la realitat lingüística de l'Estat”.

El senador ha recordat que són nombrosos els estudis que assenyalen un panorama nefast per a les llengües xicotetes en un termini relativament breu si no es posa remei.

“Més enllà de les llengües cooficials, volem recordar que existeixen unes altres no oficials com l'asturià, el berber, el lleonès, el càntabre, extremeny, la fala, el portuguès o el romaní que, al costat dels quals tenen certa oficialitat, haurien de ser tinguts en compte, protegits i promocionats”, ha animat el representant valencianista.

Mulet ha qualificat de “feridors” algunes de les respostes.“Veiem com la institució que hauria de vetlar per aquestes qüestions se’n riu , ja que preguntem per llengües i se’n va per les branques. Por això demanarem que explique quines són aqueixes mesures relacionades amb les cultures autonòmiques, si es tracta de mostres gastronòmiques o exposicions de fotos. Reiterem que aquestes respostes de nou es burlen del control parlamentari, perquè hem preguntat de forma ben clara per la protecció de llengües”, ha insistit Mulet.

En les diferents respostes el Govern indica que l'Institut ha programat “actes culturals” relacionades amb Astúries (64 activitats), cap amb el berber tamazig de Ceuta i Melilla, amb la cultura càntabra (24), altres 15 amb l'aranès i la cultura occitana i càtara, 181 relacionades amb el País Basc, 52 amb Extremadura, 226 amb Galícia, 133 amb Castella i Lleó, cap per al portuguès, 7 amb la cultura romaní i manté una “fluida relació” amb la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.

Segons Mulet “la immensa majoria d'aquests actes no tenen res a veure amb les llengües i lamentablement el Cervantes s'excusa i alhora ofèn a nombrosos parlants quan els relega a variables vernacles no oficials, per la qual cosa reclamarem més informació sobre el contingut d'aquests actes i el seu pressupost i a més plantejarem que s'ensenyen les varietats lingüístiques vernacles d'ús no oficial”, ha conclòs.