La superilla de Maestría permet reduir a la meitat la circulació de vehicles en l’interior del barri
Reducció de la velocitat a 20 km/h, plataforma única amb més protagonisme per a vianants i sentits concurrents de circulació per a evitar que l'entorn de MaestrÃa, amb carrers molt estrets, siga una zona de pas per a creuar la ciutat i es convertisca en un barri amb prioritat de circulació per a residents i serveis. Aquestes són les claus de la primera superilla amb què compta Castelló i aquestes són les raons per les quals el trà fic s'ha reduït a prà cticament la meitat en carrers com Lepanto, on se situa el col·legi Exèrcit, o Jorge Juan.
L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha visitat hui el barri juntament amb el regidor de Mobilitat, Rafa Simó, i tècnics municipals d'Urbanisme i Mobilitat per a avaluar sobre el terreny el canvi urbà que ha suposat la reforma integral de MaestrÃa, en concret la zona delimitada pels carrers Escalante, Ronda Millars, Peali i República Argentina. L'Ajuntament de Castelló ha invertit 1,5 milions d'euros en una actuació que també ha contemplat la renovació de xarxes subterrà nies de serveis, de voreres i asfaltat.
La primera edil ha destacat âla importà ncia de reduir el trà fic en un barri caracteritzat per l'existència de carrers estrets, amb el que s'avança cap a una ciutat més amigable i amb major qualitat de vida, on es guanya accessibilitat i s'augmenta la seguretat vial en reduir la velocitat mà xima a 20 quilòmetres per horaâ. Lâalcaldessa ja ha avançat que aquest tipus dâactuacions sâextendran a altres zones de la ciutat.
Marco ha explicat que âes tracta d'un canvi profund d'hà bits en la circulació pel que requereix temps perquè s'assenteixâ. L'alcaldessa de Castelló ha defensat que aquesta reforma integral, que ha combinat actuacions urbanÃstiques amb altres de mobilitat, âplasma l'aposta del Govern municipal per una major convivència i seguretat vial, una mobilitat més sostenible i la protecció de determinats entorns, com el carrer Lepanto en la qual se situa el col·legi Exèrcitâ.
AixÃ, la primera edil ha subratllat que aquest carrer, igual que Jorge Juan, s'utilitzaven com a dreceres per a creuar la ciutat d'Est a Oest i viceversa i âara es convertit en vials d'estar a través de sentits concurrents de circulació que han rebaixat a la meitat el pas de vehicles el que, al costat de la reducció de la velocitat, han permès calmar el trà nsit en un punt sensible com és l'entorn de centre escolarâ.
El regidor de Mobilitat, Rafa Simó, també ha valorat la reducció del trà fic de pas, que s'estima en una mitjana de 2.000 vehicles menys al dia, grà cies a l'engegada de la superilla de MaestrÃa. âAquesta doble transformació urbana i de mobilitat ha aconseguit el seu principal objectiu de reduir el trà fic que suportaven aquests vials, però encara requereix temps per a assentar-se ja que suposa un canvi respecte al model viari que fins ara existiaâ.
A més dels sentits concurrents i la reducció de la velocitat, també s'han situat les places d'aparcament alternativament en els trams d'un mateix carrer per a âreforçar la sensació de que no són vials de pas i aconseguir que es reduïsca la velocitatâ, ha explicat el responsable de l'à rea de Mobilitat.
Una altra de les millores implantades ha sigut la utilització d'asfalt fonoabsorbent per a minimitzar el soroll, segons ha subratllat Simó, la qual cosa sumat a la reducció del pas de vehicles âaporta major qualitat de vidaâ.
Simó també ha recordat un altre element que s'ha tingut en compte en l'execució d'aquesta reforma integral és garantir el pas de vehicles d'emergències, per la qual cosa les interseccions s'han deixat lliures de pilons o mobiliari urbà que dificulten el pas en cas d'incendi o un altre tipus d'emergència. âÃs la primera vegada que durant l'execució dels treballs es comprova sobre el terreny el pas d'un camió de bombers, per la qual cosa van recomanar evitar qualsevol tipus d'obstacles com pilons o mobiliari urbà en les cantonades que impediren el gir d'un vehicle d'emergènciesâ, ha destacat el regidor d'Urbanisme i Mobilitat Urbana.