SOCIETAT

Més de 4.300 migrants van sol·licitar asil en la Comunitat en 2018

LUCÍA GÓMEZ - 20/06/2019

L'últim informe de CEAR xifra en 2.145 les peticions de refugiats a València només en el primer semestre de 2019

Yahya viu a Espanya des de fa deu mesos, quan va desembarcar en la costa de Màlaga fugint de l'esclavitud a Mauritània, el seu país natal. Yahya descendeix d'una família d'esclaus, per la qual cosa la seua destinació ja havia sigut sentenciat abans de nàixer. Ara, mentre espera al fet que la seua sol·licitud d'asil siga resolta, resideix en una de les places d'acolliment que la Comissió d'Ajuda al Refugiat (CEAR) té a Cullera. Allí rep assistència jurídica, cursos d'espanyol, i formació en electricitat i lampisteria per a poder trobar un treball digne a Espanya quan la seua sol·licitud siga admesa.

Com ell, altres 65.383 persones van arribar al nostre país en 2018 a la recerca de refugi. Així ho ha anunciat hui, Dia Mundial de les Persones Refugiades, el coordinador territorial de CEAR PV, Jaume Durá, després de fer-se públic l'informe anual de l'organització. El document xifra en 54.065 les peticions d'asil que es van sol·licitar en 2018, un 74% més que l'any anterior. Una tercera part d'aquestes sol·licituds procedeixen de Veneçuela, i li segueixen Colòmbia (8.659) i Síria (2.775). En concret, en la Comunitat Valenciana, la quarta amb més peticions d'asil, en 2018 es van registrar 4.330, de les quals només a València es van reclamar 3.588. Si s'atén les dades de la primera meitat de 2019, els números són encara més sorprenents: en la capital de la Comunitat, tercera província amb més sol·licituds d'Espanya, s'han produït en sis mesos 2.145 reclamacions de refugiats.

Espanya és, de fet, el quart país amb més peticions d'asil, però les demandes dels migrants no sempre són ateses. Segons denúncia Durá, més de 100.000 persones encara es mantenen a l'espera que les seues sol·licituds siguen resoltes. El procediment és el següent: un migrant demana asil i li donen cita per a una entrevista amb la Policia, que detalla el seu cas a la comissió encarregada de resoldre la petició. En el moment que demanda protecció, el migrant ja és oficialment sol·licitant d'asil, per la qual cosa compta amb l'anomenada “targeta roja” i no pot ser expulsat, encara que té prohibit eixir del país. A València, és la Creu Roja la que gestiona on poden allotjar-se mentre esperen a la resolució. Una vegada allotjats en un dels albergs per a refugiats, comença l'espera.

És el cas del periodista egipci Ahmed Ali, que als seus 27 anys fa tres que espera la resolució de la seua petició. En el millor dels casos, només una de cada quatre és favorable.

Ahmed va arribar a València per a escapar de la dictadura egípcia que ho havia condemnat a 25 anys de presó. El jove era periodista i activista pels drets humans, la qual cosa li va portar a gravar un documental per a denunciar els empresonaments de periodistes al seu país. La policia egípcia ho va arrestar, i un any després el van condemnar a presó. Va aconseguir escapar d'Egipte, i ara coordina una ONG de drets humans. Però, encara que va evitar la presó, Ahmed s'assega ara mateix com “en una presó però una mica més gran”. I és que en tindre la “targeta roja” no pot eixir del país, i és quasi impossible trobar treball, aconseguir llogar un pis o fins i tot obrir un compte corrent. “Ningú pot sentir el que sent ara mateix”, comenta angoixat.

Però entre els milers de migrants també hi ha històries amb final feliç de persones que van aconseguir l'asil. Com a Dofí, que va vindre a València en 2004 per a estudiar Periodisme fugint de Guinea Equatorial, on era perseguit per ser activista polític. En 2012 va fundar en la Universitat de València el primer mig espanyol que publica informació confidencial del règim de Guinea. Informació que seria impossible transmetre al seu país.

Arran d'aquestes publicacions, en 2015 van augmentar les amenaces, i va anar llavors quan Dofí va decidir demanar asil. Assegura que no va anar gens fàcil que acceptaren la seua sol·licitud, ja que Guinea no és un país en conflicte. “Bàsicament et demanen documents que proven que et volen matar”, indica. Però, després d'anys d'espera, finalment li va arribar la millor de les notícies: una resolució favorable per a rebre asil a Espanya.

MÉS FOTOS