elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià

El dilluns comencen “Les Danses de Guadassuar”, orgull i tradició d’un poble

El dilluns comencen “Les Danses de Guadassuar”, orgull i tradició d’un poble - (foto 1)
    MÁS FOTOS
    El dilluns comencen “Les Danses de Guadassuar”, orgull i tradició d’un poble - (foto 2)
    El dilluns comencen “Les Danses de Guadassuar”, orgull i tradició d’un poble - (foto 3)
    El dilluns comencen “Les Danses de Guadassuar”, orgull i tradició d’un poble - (foto 4)
    El dilluns comencen “Les Danses de Guadassuar”, orgull i tradició d’un poble - (foto 5)
    El dilluns comencen “Les Danses de Guadassuar”, orgull i tradició d’un poble - (foto 6)
    El dilluns comencen “Les Danses de Guadassuar”, orgull i tradició d’un poble - (foto 7)

    L’Ajuntament de Guadassuar sol•licitarà que siguen declarades Bé d’Interés Cultural.

    L’última setmana del més d’agost arriben les Danses de Guadassuar. Una festa participativa que reivindica l’orgull d’un poble per conservar i millorar les seues tradicions. Al ser una manifestació purament popular, mai no han estat lligades a cap autoritat civil o religiosa, per la qual cosa no apareixen registrades a cap arxiu.

    Segons la tradició, cada dia de la setmana s'ha de portar un trage diferent, ideat i confeccionat pels mateixos balladors i balladores, en el qual es fonamental l'originalitat i espontaneïtat.
    Hi ha que intenten, any darrere any, impressionar amb vestits molt simples i originals amb materials diversos (reciclats, paper, cartó).

    Lligat a l’aspecte participatiu de la festa, aquest no només ve referit als balladors, també a la gent del carrer on se celebra la dansà que cada nit participa d’una manera activa en la festa; els carrers s’engalanen amb paperets de colors i multitud de llums que li donen un caire màgic al marc on es desenvolupa. També la gent del carrer s’encarrega de traure les cadires a la porta de casa per que tot el món que ho desitge puga gaudir de l’espectacle.

    Els balladors i les balladores comencen la Dansà des d’un cap del carrer, des d’on entren a ballar fins a recórrer-lo tot d’un extrem a l’altre sense parar-se en cap moment. Al carrer, els balladors i les balladores es col•loquen en dos files paral•leles, les xiques (més importants en la Dansà segons la llegenda de Jaume I) sempre van a la dreta i els xics a l’esquerra.

    Enmig de les dos files hi ha músics i festers que avancen juntament amb tota la Dansà. Els xiquets més menuts l'obrin i se col•loquen davant. Després creixen gradualment per ordre no massa estricte d’edat i estatura aproximada, fins als més adults. Per últim, les festeres tanquen la Dansà. Tots els balladors i balladores van proveïts del corresponent parell de castanyoles amb el qual segueixen i reprodueixen el ritme de les caixes.
    La part central de la festa de les Danses és la Dansà pròpiament dita, i és la que ens referim la major part de les vegades quan parlem de les Danses (realment és quasi l’única que es balla). Aquesta està envoltada de tot un ritual: el Passacarrer (dos vegades), l’Eixida o dansa dels arquets, el Cap de Dansa i el Danseret.

    El dissabte és l’última dansà al carrer Major, la qual presideix la reina de la dansa i la seua cort d’honor, composta per les festeres de la Mare de Déu d’Agost de l’any anterior. També concorren les festeres de l’any actual. A la fi es lliuren els premis als balladors que s’han distingit per la fidelitat al ball i l’originalitat dels vestits i és proclama la reina de la dansa, que a l’any següent presidirà, de nou, la festa, elegida per vot secret dels festers de Sant Roc, la qual pren seient en la simbòlica cadira-tron, com segles arrere ho va fer, segons la llegenda, el rei Jaume el Conqueridor, per presenciar aquesta festa.

    Subir