Compromís per Vila-real exigeix al Govern incloure l'Estatut d'Autonomia en la Constitució per a blindar les lleis pròpies
El grup municipal de Compromís per Vila-real ha presentat una moció al pròxim Ple ordinari per a exigir al Govern de l'Estat la modificació de la Constitució perquè l'Estatut d'Autonomia valencià, aprovat tant per les Corts, com pel propi Govern central, tinga cabuda dins de l'ordenament.
La petició arriba després de l'última anul·lació, el passat mes de novembre, de la Llei valenciana de custòdia compartida, per part del Tribunal Constitucional. "No podem consentir que seguisquen tombant, un a un, els estatuts del nostre territori, caracteritzats per ser avançats al seu temps", explica el portaveu del grup municipal, Pasqual Batalla, qui recorda que "un dels principals objectius de la Llei Orgànica 1/2006, de Reforma de l'Estatut d'Autonomia, en la qual es reconeix als valencians la condició de Nacionalitat Històrica, és restablir la competència sobre el dret privat per als valencians i igualar-nos a la resta de pobles de l'Estat no castellans, com ocorre en el cas dels navarresos, catalans, bascos, balears o aragonesos, i acabar amb tan injusta discriminació".
Per açò, Batalla incideix que "com a conseqüència d'aquesta nova competència restablida, les Corts van aprovar lleis com la 10/2007, de 20 de març, del Règim econòmic matrimonial valencià; la 5/2011, d'1 d'abril, de Relacions familiars, més coneguda com a Llei valenciana de custòdia compartida, o la 5/2012, de 15 d'octubre, d'Unions de fet de la Comunitat Valenciana". "Totes elles han sigut objecte de Recurs d'inconstitucionalitat presentat pel president del Govern, cosa que considerem totalment injust i un pas enrere", assenyala.
Per açò, assegura l'edil, "volem mostrar el nostre total rebuig a totes aquestes sentències que invaliden les nostres lleis que, en molts aspectes, ens han fet pioners" i recorda que "fa uns mesos, Vila-real, a proposta de Compromís, s'adheria al manifest impulsat per l'Associació de juristes valencians que defensava el Dret Civil valencià, cosa que no va ser suficient perquè el Govern d'Espanya retirara les denúncies d'inconstitucionalitat a algunes lleis pròpies".
"Hem tingut el privilegi de comptar amb lleis com la de separació de béns en el matrimoni per defecte, o la de parelles de fet, que reconeixien drets molt importants, no obstant açò, no contents amb tombar-les, en els últims dies ens han donat un últim colp, com l'eliminació de la Llei valenciana de custòdia compartida, una norma molt avançada que tenia per objecte regular les relacions familiars dels progenitors que no conviuen amb els seus fills menors, i la d'aquests amb altres familiars i persones reunides, a més d'establir la regla general de custòdia compartida per tots dos pares, àdhuc amb l'oposició d'un d'ells, donant prioritat al pacte de convivència familiar, cosa que asseia jurisprudència", assenyala Batalla, que assegura que "la inconstitucionalitat de les normes valencianes de dret civil previstes en l'Estatut generen greus conseqüències jurídiques i un augment de la litigiositat en àmbits molt seriosos".
Per al portaveu nacionalista, "el dret valencià possibilita donar una resposta àgil, moderna i pròpia als problemes actuals dels valencians i permet concloure la discriminació que patim com a poble des de fa més de tres segles, després de l'abolició dels furs en 1707, que requereix de forma improrrogable la retirada per part del Govern del recurs d'inconstitucionalitat". "El País Valencià mereix el mateix tracte que altres comunitats amb casos similars, si no es vol incórrer en arbitrarietat i tracte discriminatori", indica, i destaca que aquesta decisió es farà arribar també a l'Associació de Juristes Valencians, als partits polítics de les Corts i als representants en el Congrés dels Diputats i del Senat, sense oblidar al Ministeri d'Interior i al de Justícia.
