elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
ENTREVISTA COL·LEGI D'ADVOCATS DE VALÈNCIA

“Una víctima de violència de gènere haurà de recórrer fins a 80 km per denunciar el seu agressor i no ho farà”

“Una víctima de violència de gènere haurà de recórrer fins a 80 km per denunciar el seu agressor i no ho farà”
  • La reorganització dels jutjats de violència de gènere a partir de l'1 gener obligarà víctimes de Xàtiva, Carlet o Catarroja a fer grans desplaçaments per denunciar el seu agressor, lamenta l'advocacia

MÉS FOTOS
Degana del Col·legi d'Advocats de València, Auxiliadora Borja
“Una víctima de violència de gènere haurà de recórrer fins a 80 km per denunciar el seu agressor i no ho farà” - (foto 3)

Els advocats valencians estan en peu de guerra després de la decisió del Govern d'Espanya de traslladar les competències en matèria de violència de gènere de nou jutjats de la Comunitat Valenciana. La reorganització contemplada al Reial Decret 954/2022 serà efectiva a partir del 2023 -en només dues setmanes- i significarà que, per exemple, una dona de Fuente La Higuera que sigui víctima de la violència de gènere hagi de recórrer més de 60 km fins a Alzira per denunciar el seu agressor, quan fins ara anava a Xàtiva.

Denuncia l'advocacia que aquesta reorganització té un efecte dissuasori enorme en uns casos de màxima vulnerabilitat en què la dona fa un gran pas en la decisió de denunciar. Aquesta decisió suposarà la desaparició dels jutjats especialitzats a Xàtiva, Carlet, Catarroja -aquests tres primers són els més polèmics- Quart de Poblet, Moncada, i Picassent així com a Vila Joiosa, Sant Vicent del Raspeig i Novelda a Alacant.

La consellera de Justícia, Gabriela Bravo, defensa que l'agrupació de partits pràcticament duplicarà el nombre de jutjats de violència sobre la dona a la Comunitat Valenciana quan acabe el procés, que està previst que dure dos anys, però l'advocacia lamenta que en aquest temps la dona víctima de violència de gènere que es vega en l'obligació d'haver de recórrer llargues distàncies en un moment de màxima debilitat, no ho voldrà fer.

El Consell Valencià de Col·legis d'Advocats que reuneix els vuit Col·legis de l'Advocacia de la Comunitat Valenciana es va reunir aquest dimecres per llançar un comunicat urgent en què es posiciona contra aquesta desaparició de les competències en violència de gènere en determinades demarcacions i està previst que així ho faça saber en una reunió que mantindran amb la consellera Bravo aquest dimecres a la vesprada.

Elperiodic.com ha entrevistat la degana del Col·legi d'Advocats de València, Auxiliadora Borja, per conèixer quines són les mesures més polèmiques d'aquesta norma que entrarà en vigor aquest 1 de gener del 2023.

Què significa aquest reagrupament que afecta els jutjats de violència de gènere?

La setmana passada va ixir a nivell nacional un decret pel qual es creaven unes agrupacions especialitzades de jugats de violència de gènere. Fins aquí fenomenal: es generaran més jutjats especialitzats en tema de violència que farà que tinguem més recursos, que es col·lapse menys la justícia i s'atengui millor aquestes víctimes tan vulnerables i que tenen tanta por de denunciar.

El problema és que encara que la llei s'ha fet amb bona intenció, els recursos són limitats i fins que es faci efectiu tot el decret –la Conselleria de Justícia posa un horitzó de dos anys– desapareixen diversos. Els casos més flagrants són Xàtiva i Carlet, on les víctimes hauran d'anar a Alzira i Catarroja, que ara es jutjarà a Sueca. El que no pots dir a una dona de Xàtiva o de Fuente la Higuera és que hi haga 80 quilòmetres fins a Alzira per denunciar perquè no ho farà.

El mateix Consell del Poder Judicial diu que les agrupacions han de ser com a molt a 15 km de distància i no a 80 km com passarà.

Com és el procés de denúncia des que la víctima va a la policia?

Fins ara, quan una víctima de violència de gènere acudeix a una comissaria de policia el plantegen si vol advocat o no però l'endemà ha de ratificar aquesta denúncia al jutjat i ací necessita lletrat sí o sí. A més, la víctima ha d'esperar que la policia porti l'agressor perquè el jutge no pren una decisió fins que sent les dues parts. Per això, el que nosaltres diem és que és una barbaritat que obligues una dona a desplaçar-se 80 quilòmetres fora del seu entorn en un moment de màxima vulnerabilitat i estar-s'hi tot el dia esperant que porten el seu agressor. Una persona necessita estar al seu entorn. A més, si la senyora de Xàtiva s'ha de fer el divorci a Alzira, hi haurà de portar els testimonis, els fills i tot el procés. Al final no ho farà.

També denuncieu que no s'han tingut en compte les circumstàncies geogràfiques com els mitjans de comunicació.

Efectivament. Per exemple el cas de Catarroja que ara es portarà als jutjats de Sueca. Per anar de Catarroja a València hi ha trens i busos cada deu minuts i per anar fins a Sueca hi ha un tren al matí i a la vesprada. No tindria més sentit enviar les dones de Catarroja a València? Han mirat només números, entenc que per bé, però no han entrat en aquestes circumstàncies i no ens han consultat l'advocacia, si ho hagueren fet els obríem advertit.

La Conselleria de Justícia defensa que això és temporal i que la nova agrupació de partits pràcticament duplicarà el nombre de jutjats de violència sobre la dona a la Comunitat Valenciana.

Això em sembla fenomenal però aquesta temporalitat pot ser de dos o tres anys i hi ha eleccions pel mig que poden significar noves decisions. I mentre dure aquesta temporalitat estem fent que les víctimes recorren 80 km. I advertim que tindrà un efecte dissuasori, no hi haurà denúncies i les estadístiques ens donaran la raó.

Heu anunciat un recurs a la nova norma, veritat?

Sí, pensem que la proximitat de la justícia és fonamental i més en aquests casos. Si aquest any no poden posar més que quatre jutjats, que posen aquests quatre i deixen la resta fins que tinguen més recursos. El termini per presentar el recurs acaba el 16 de gener i el presentarem. Estem a favor que es generen més jutjats però cal que siguen propers.

Pujar