Els veterinaris valencians alerten sobren la ‘moda’ de les dietes de carn crua: "No existix evidència científica que les recolze"

Enfront dels pinsos i el menjar humit, en els quals les marques distingixen entre l'és-pecie grandària, edat i estat fisiològic i patològic de l'animal de companyia, s'està obrint pas una alternativa basada en aliments crus. Són les anomenades dietes BARF (acrònim de l'anglés Biologically Appopiate Raw Food, és a dir, Alimentació Crua Biològicament Apropiada) en les quals es combinen ossos, carn, vísceres, òrgans, ous, llet en proporció majoritària amb fruites, llegums i vegetals igualment crues. Totes estes dietes es difonen a través de missatges publicitaris o recursos de màrqueting, en internet i xarxes socials, com la cura a diverses patologies, com l'opció “més natural i saludable” per ser la manera en la qual s'alimentaven els ancestres dels nostres actuals animals de companyia, els llops i gats salvatges. Referent a això, la secretària del Col·legi de Veterinaris de València (ICOVV) i responsable de la Comissió de Clínics d'esta entitat, María Vitòria, assenyala que “en l'actualitat manquem d'evidències científiques que avalen que estes dietes siguen més adequades que les comercials. El que sí que disposem és de nombrosos estudis que han acreditat els riscos que les dietes BARF representen tant per als animals com per a les persones”. Entre ells, s'han documentat els següents: perill de contaminació bacteriana; si inclouen ossos, és més fàcil ocasionar mal oral o intestinal secundari, provocar obstruccions, fractures dentals i/o restrenyiment i si no es calcula adequadament l'aportació de proteïnes, vitamines i minerals de cada presa, pot degenerar en deficiències nutricionals. Per tot això, l'ICOVV alerta contra esta ‘moda’, que està contribuint en els últims mesos a disparar els casos de gossos o gats infectats per determinats bacteris o paràsits presents en les carns crues que, a més de requerir moltes vegades del seu ingrés hospitalari, poden arribar a transmetre's a les persones amb les quals conviuen, especialment a xiquets, ancians i immunodeprimits.

Recentment, un estudi de la Universitat de Bristol (Anglaterra) en el qual van participar metges i veterinaris va confirmar que les dietes BARF podrien convertir-se fins i tot en un problema de salut pública. La investigació, que va involucrar a 600 gossos, pretenia indagar per què es registrava un alt recompte d'Escherichia coli en la femta d'estos animals. Els resultats van revelar una connexió entre els gossos alimentats amb carn crua i l'excreció d'este bacteri, concretament d'un cep resistent a la ciprofloxacina, un antibiòtic d'ampli espectre. Això implicaria que un bacteri com esta –present en l'intestí prim d'humans, gossos i altres mamífers però perillosa i difícil d'eliminar si la seua concentració és alta- podrien estar traslladant-se entre éssers humans, animals de granja i gossos a través de l'alimentació amb carn crua. De manera preocupant, l'estudi va comprovar que el cep present en gossos rurals coincidia amb la trobada en el bestiar boví i que els gossos d'àrees urbanes van mostrar major probabilitat de compartir bacteris amb els humans. Esta situació suggeriria doncs una xarxa més complexa de vies d'infecció.

D'altra banda, les facultats de Veterinària de la Universitat d'Utrecht (Holanda) i d'Uppsala (Suècia) han estudiat en els últims anys este tipus de dietes i confirmat que existix un risc associat entre uns certs patògens zoonòtics presents en la carn crua i la seua transmissió tant a altres animals de companyia com als éssers humans. A més de la pròpia E. coli, tals investigacions es referixen a un altre bacteri també molt comú, la Salmonella spp, així com al paràsit Toxoplasma Gondii, que produïxen malalties que afecten gossos o gats, que es poden transmetre a persones i enfront de les quals els antibiòtics coneguts solen tindre també una resposta limitada o fins i tot nul·la. Existixen escoles –com la del Col·legi Americà de Nutrició Veterinària- els estudis de la qual ratifiquen que els animals domèstics han evolucionat en la seua digestió i en el seu metabolisme, igual que l'espècie humana, per la qual cosa este tipus de dieta no seria adequada.

La Comissió de Clínics de Xicotets Animals de l'ICOVV ha mostrat la seua preocupació perquè, malgrat la gran quantitat de casos atesos amb patologies associades a estes dietes BARF, gràcies a la informació difosa a través de xarxes socials, són moltes les famílies que continuen interessant-se per elles o que, en el millor dels casos, acudixen al veterinari i pregunten. Per tals raons, esta comissió prepara una jornada específica per a formar als seus col·legiats referent a això. En última instància, en cas d'apostar per estes dietes, des de l'ICOVV s'insistix que és més surf de vela ràpid-damental si cap la supervisió i l'estricte control veterinari per a evitar danys o dèficits nutricionals. Al costat d'això, en tals circumstàncies l'entitat recomana ser molt estricte en el maneig i conservació de l'aliment cru amb la finalitat d'evitar així contaminacions creuades amb el menjar de les persones que conviuen amb l'animal.